Entrevista completa del Dr. Jürgens a RAC1

Entrevista completa del Dr. Jürgens a RAC1

El passat 25 d’agost, el Dr. Ignasi Jürgens, Director Mèdic de l’ICR, va ser convidat a la secció “El consultori mèdic” del programa El Món de RAC1.


Per a aquells que us vàreu perdre l’entrevista i les consultes amb els oients, us deixem a continuació el podcast complet de l’entrevista que li va fer l’equip de RAC1, i la seva transcripció per tal que pogueu escoltar o llegir les seves explicacions i consells.

  • Locutor: Avui al consultori mèdic abordarem l’oftalmologia. Us presento el Dr. Ignasi Jürgens.
  • Dr. Jürgens: Bon dia
  • Locutor: Benvingut al Món a Rac1. És director mèdic i cap del Departament de Retina i Vitri de l’Institut Català de Retina. Ens fem moltes preguntes: deixar-se les lentilles posades més temps de quant toca, portar ulleres de sol no homologades (allò que ens han dit tantes vegades però no ens acabem d’aclarir), dur ulleres amb una graduació equivocada, passar moltes hores davant d’una pantalla, no visitar-se amb l’oftalmòleg… Dr. Jürgens, com és la salut ocular que tenim a Catalunya?
  • Dr. Jürgens: La veritat és que afortunadament a Catalunya tenim centres oftalmològics de prestigi, hi ha tradició oftalmològica des de fa molts anys, amb professionals molt competents en aquesta àrea que són referències mundials. És una especialitat mèdica que tracta els ulls, i els pacients són conscients de cuidar-los. Al cap i a la fi, per la vista ens entra molta informació, i la gent és conscient que és important tenir cura de la visió.
  • Locutor: Doctor, per què ens equivoquem tant amb les lentilles?
  • Dr. Jürgens: Bé, les lentilles ens permeten una llibertat. Quan portem ulleres ens sentim limitats, i amb la lent de contacte tenim un camp visual molt més gran. Però l’abús de les lents de contacte pot donar problemes. Al cap i a la fi, l’ull és un teixit viu. I com a tal, si posem qualsevol objecte en contacte amb ell, en aquest cas una lent de contacte, en contacte amb la còrnia, la còrnia pot patir. L’abús de les lents de contacte repercutirà amb efectes indesitjats sobretot a la còrnia.
  • Locutor: Ara parlava de la còrnia. Què més pot passar si portem les lentilles més hores de les recomanades? I perquè hem de seguir explícitament les recomanacions del tipus de lentilla que hem adquirit?
  • Dr. Jürgens: Correcte. Parles de tipus de lentilles: efectivament, hi ha lents més gruixudes, més primes, que es renoven diàriament, mensualment… La còrnia, que és la part anterior de l’ull, per tenir una salut ocular correcte, es nodreix de l’oxigen que ve directament de l’atmosfera. La còrnia no està irrigada per vasos sanguinis, sinó que ve directament de l’atmosfera. Si posem una lent de contacte, estem posant una barrera entre la còrnia i l’oxigen que ve de fora. Amb la qual cosa, hem de limitar el patiment de la còrnia amb un ús de les lents de contacte limitat en el temps. I aquest, el marca el tipus de lents que portem.
  • Locutor: És un error banyar-se a la platja amb lents de contacte?
  • Dr. Jürgens: Bé, no és un error, però si entra aigua dins de l’ull, pot ser un problema. És a dir, amb cura un es pot banyar, però evidentment el que no es pot fer és submergir-se i obrir els ulls sota l’aigua.
  • Locutor: El gran dubte que tenen molts usuaris de lents de contacte. Lents diàries, setmanals, mensuals…? Què recomana
  • Dr. Jürgens: Bé, la lent de contacte és un material que es posa sobre la conjuntiva, a la còrnia, i a la còrnia hi ha gèrmens i secrecions (la llàgrima). La llàgrima té un component mucós, que es pot acumular a qualsevol lent de contacte i això fa que la lent pugui acumular uns dipòsits. Aquests dipòsits són els que hem d’eliminar amb la cura que ens diu l’adaptador de lents de contacte per netejar-les. Si una lent de contacte, l’utilitzem un dia i la tirem. El proper dia, ens en posem una nova i no tindrà cap mena de dipòsit. En canvi, si és una lent de contacte d’ús mensual que anem netejant, es poden eliminar la major part de dipòsits amb el tractament que fem, però no és ideal. És a dir, com més recanviem una lent de contacte, millor.
  • Locutor: Diàries, per tant. Ulleres de sol. Hi ha gent que les porta tot el dia. Això és perjudicial.
  • Dr. Jürgens: No, no és perjudicial. Els motius per dur-les són dos: per comoditat, ja que hi ha persones que tenen molta sensibilitat a la llum (fotofòbia), i les ulleres alleugen aquesta molèstia. Però el segon motiu per dur-les és per protegir l’ull. La protecció serveix davant dels raigs perjudicials de la llum que ens ve del sol: els ultraviolats. I els ultraviolats poden provocar càncer de pell, a la parpella, l’afectació de problemes a la conjuntiva, o fins i tot cremades a la còrnia.
  • Locutor: D’aquí la necessitat d’utilitzar ulleres homologades que seran les úniques que ens garantiran que realment no tindrem cap mena de problema. Seguim amb les consultes, Dr. Jürgens. L’Esther Pujades diu: “Bon dia, fa 15 anys em vaig operar de miopia i astigmatisme amb tecnologia làser. Ara tinc 50 anys i volia saber si és bo tornar-me a operar, aquesta vegada de vista cansada.”
  • Dr. Jürgens: Bé, potser hauríem d’explicar quines tècniques s’utilitzen per corregir la miopia en funció de l’edat i quines per la presbícia (vista cansada). La més habitual en miopia és el tractament làser de la còrnia, que fa com si modifiquéssim la forma de la còrnia, com la lent de contacte, però de manera permanent. Amb el temps, acabem tenint vista cansada. No és un problema de la còrnia, sinó del cristal·lí. Dins l’ull, tenim una lent que es diu cristal·lí, que té la capacitat de deformar-se i enfocar en funció de la distància. Amb l’edat aquesta lent es fa rígida i perd la capacitat de deformar-se per enfocar bé les imatges (presbícia). Aquesta lent, amb l’edat es pot arribar a opacificar i formar una cataracta. El que li està passant a l’Esther és que comença a tenir un cristal·lí més rígid, que no enfoca bé de prop. Aleshores, operar la còrnia no és el que cal, perquè modificar la còrnia modificaria la visió de lluny. Per la qual cosa, per operar la presbícia, l’única tècnica que hi ha actual i que és més eficaç és l’implant d’una lent dins de l’ull. El que fem és treure el contingut del cristal·lí i posar una lent artificial a dins que és multifocal, que enfoca tant de lluny com de prop.
  • Locutor: Per tant li està recomanant aquesta operació.
  • Dr. Jürgens: Sí, a veure. Evidentment primer cal estudiar el cas i valorar-lo bé, però la tècnica més adequada probablement sigui aquesta.
  • Locutor: La Laura de Cornellà de Llobregat, en relació amb l’operació de vista. “Tinc pensat operar-me de miopia però a curt termini m’agradaria ser mare. M’espero a operar-me? M’han comentat que l’embaràs pot afectar la miopia.”
  • Dr. Jürgens: Correcte. L’embaràs provoca uns canvis hormonals molt importants que afecten estructures molt evidents, com la panxa. Però també pot afectar l’ull i modificar les diòptries. Efectivament es recomana fer-ho passat l’embaràs, i no operar de la manera immediata, sinó esperar un temps prudencial perquè la miopia s’estabilitzi.
  • Locutor: Anem al telèfon. Joan de Terrassa, bon dia. Endavant amb la consulta.
  • Oient: Hola, bon dia doctor.
  • Dr. Jürgens: Bon dia.
  • Oient: En primer lloc, sóc diabètic. Aleshores, de tant en tant em fan un fons d’ull, per veure que el rec sigui bo, i alguna vegada m’han fet làser. Però el símptoma que normalment tinc és que quan hi ha molta claror he de dur ulleres de sol, i quan hi ha molta foscor, no m’hi veig. Quan entro a una habitació o cinema a les fosques i no m’hi veig. He d’anar a les palpentes. Això es pot arreglar o és derivat de la diabetis i no té solució?
  • Dr. Jürgens: Molt bona pregunta. Per l’audiència, expliquem que la diabetis afecta gairebé a un 15 % de la nostra població i afecta la visió. Tot pacient diabètic s’ha de revisar, perquè la diabetis provoca alteracions a la retina sense que perdem visió. Per això s’han de seguir els programes de cribratge des dels ambulatoris i centres oftalmològics per detectar qualsevol incidència de la retinopatia diabètica. La retinopatia diabètica quan va avançant, hi ha un moment en què s’ha de tractar amb làser. Si no es tracta amb làser, pot provocar hemorràgies intraoculars i fins i tot despreniments de retina. I a més a més, també pot provocar una inflamació de la part central, de la màcula, i això també s’ha de tractar. En el seu cas, Jaume, si l’han tractat amb làser, el làser provoca unes cicatrius a la retina i fa que perdi una mica de sensibilitat al contrast, una mica de capacitat de captar llum. Per això, és normal tenir menys sensibilitat i més dificultat per veure a la foscor. Per altra banda, el mateix tractament làser, provoca més enlluernament i, malauradament, per a aquests dos símptomes, tractament no n’hi ha. El que és important és que la retinopatia diabètica estigui estabilitzada i no progressi.
  • Oient: Molt bé, doncs seguirem fent bondat.
  • Locutor: Eduardo de Barcelona, bon dia.
  • Oient: Molt bon dia. Volia preguntar-li que jo ja sóc una persona una mica gran, de més de 50 anys, i tinc per una banda hipermetropia i astigmatisme en un ull, i per l’altre, miop. Les diòptries son baixes, però ara ja m’afecta la presbícia. Llavors, la publicitat que se sent als mitjans de comunicació, que parlen que ho fan tot amb el làser Aris i femtosegon i totes aquestes coses que anuncien, son fiables? Són equiparables al “Da Vinci”?
  • Dr. Jürgens: Bé, Eduardo. Vostè com ha comentat té diferents problemes (miopia, hipermetropia a l’altre ull, astigmatisme, vista cansada…). Això, amb el làser actualment no es pot tractar d’una manera eficaç. Es pot tractar la miopia, la hipermetropia i l’astigmatisme. Però la vista cansada, i amb l’edat, si ja té una vista cansada prou avançada, ja és moment per buscar altres opcions. El làser Aris és un làser que funciona bé, que és compatible amb aquests tipus de tractament, però sempre és molt important que cada cas s’ha d’estudiar a fons, perquè hi ha coses que poden no ser indicades en un tipus de patologia i altres sí. Jo crec que més que la plataforma tecnologia, que evidentment és molt important tenir l’última tecnologia, és tenir un bon assessorament que li pugui dir amb franquesa el que és més indicat pel seu cas.
  • Locutor: En Santi diu: “A partir de quina edat podem dur lentilles?”
  • Dr. Jürgens: Les lentilles, com hem comentat abans, requereixen una cura especial, amb la qual cosa, depèn de la cura que tingui aquella persona. Hi ha adolescents que duen molt bé les lentilles, i hi ha persones grans que és molt poc conscient de la importància d’una cura adequada i no ho fa bé. Amb la qual cosa, depèn de la persona. És important valorar el nen, la família, si li dóna suport.
  • Locutor: Però estem parlant de nens de 3 anys o de 10 anys?
  • Dr. Jürgens: Hi ha fins i tot casos, en què cal adaptar lents de contacte a nens molt petits, operats de cataractes congènites, però són casos excepcionals. En un nen de 12 o 13 anys, no hi ha cap inconvenient per adaptar lents de contacte, tenint en compte que com més aviat comencem, menys més aviat començarem a tenir intolerància. Si comencem als 13 anys, podem tenir problemes als 30 o 40, i si comencem als 20, pot ser més endavant. Per això, s’ha de parlar amb la família i amb el nen.
  • Locutor: Parlant de criatures, la Sophie Genis, diu “M’agradaria saber a partir de quan es recomana l’ús d’ulleres de sol. Tinc una filla de quatre mesos i tot i que no anem a la platja ni prenem al sol, he observat que hi ha gent que ja els posa ulleres per passejar dins del cotxet. És recomanable o millor esperar a l’any?”
  • Dr. Jürgens: Trobo que és una pregunta molt interessant, perquè habitualment pensem en quan ens molesta a nosaltres el sol, però no als nostres fills, sobretot quan són petits i no poden expressar-se. Bé, la protecció solar és bona des que són petits els nens. Els adults també ho fem per temes estètics, però hem de tenir en compte que les ulleres de sol estan pensades per protegir i és la finalitat principal. Així que és perfecte que els nens portin ulleres de sol, sempre que siguin homologades i amb el filtre adequat.
  • Locutor: Passem per Lleida. Jordi, Bon dia.
  • Oient: Hola, bon dia. Mira, la meva consulta ja l’han fet fa poc que era respecte la hipermetropia i l’astigmatisme, pel fet de l’operació. Però hi volia fer un afegit. Jo sóc motorista i el fet de portar lentilles fa que la lentilla s‘embruti molt. I hi ha gent que m’ha comentat que després de l’operació l’ull queda dèbil i que podria ser delicat pel fet d’anar amb moto. M’agradaria saber si és així o no.
  • Dr. Jürgens: Bé, les lents de contacte estan fregant la còrnia, i qualsevol cosa que irriti més l’ull farà que l’ull s’inflami més i pugui donar problemes. Amb el pas del temps, les lents de contacte fan petits vasos al voltant de la còrnia i a més a més a la conjuntiva poden fer unes reaccions que fa que la lent de contacte es toleri menys. Aleshores, si es va amb moto, la recomanació és buscar la visera adequada que protegeixi bé del vent. L’ideal serien aquestes ulleres que duen els que van amb motocròs que no permeten l’entrada de vent als ulls, però entenc que a vegades és difícil. Però protegir del vent és important.
  • Oient: I el fet de l’operació, debilita l’ull?
  • Dr. Jürgens: Bàsicament el problema és que la còrnia estigui en pitjors condicions, per poder fer la intervenció, perquè la intervenció de miopia amb làser es fa sobre la còrnia.
  • Oient: I d’hipermetropia i astigmatisme, que és el que tinc jo, m’han comentat que la intervenció per hipermetropia no és tant efectiva com la de miopia.
  • Dr. Jürgens: Correcte, veig que s’ha informat. Efectivament, quan modifiquem la forma de la còrnia, per l’astigmatisme té bona solució, però la hipermetropia, a vegades té una resposta menys predictible que la cirurgia de la miopia. Però, evidentment es poden operar les dues coses.
  • Locutor: Hi ha un allau de consultes. Acabarem amb tres correus electrònics. Martí Puig: “Què es pot fer per evitar els ulls fatigats per treballar amb la pantalla. Jo redueixo una mica la brillantor de la pantalla i intento enfocar la mirada lluny per exercitar-la. Què més puc fer?
  • Dr. Jürgens: Correcte. Les dues coses que comenta són correctes. Quan estem treballant amb una pantalla durant molta estona, en primer lloc treballem a prop i això provoca que l’ull hagi de fer un esforç d’enfocament, i a més tendim a parpellejar menys. Quan mirem un objecte fixament, parpellejar menys és una reacció normal i això tendeix a assecar una mica més l’ull. Amb la qual cosa, el que es recomana és tenir la pantalla a una distància considerable, portar la graduació correcta, i de tant en tant, cada 2 o 3 hores, fer una mica de descans de 5 minutets i continuar.
  • Locutor: La Montse diu: “Tinc els ulls clars i molt delicats. Últimament se’m fa molta cera als lacrimals. Què puc fer per minimitzar-ho?”
  • Dr. Jürgens: Bé, jo crec que aquí es barregen diverses coses. Que un ull sigui clar, no vol dir que sigui un ull més sensible. Podem tenir una miqueta més de sensibilitat a la llum, però el fet que es formi alguna cosa al lacrimal, vol dir que se li està formant una mica de moc, de lleganya, i això indica que hi ha un problema a la conjuntiva. Pot ser que tingui un problema de conjuntivitis al·lèrgica al gas, o altres. S’hauria de mirar això.
  • Locutor: Última consulta. “Em dic Eduard Cases i visc a Barcelona. Ja fa un temps que veig moltes taquetes en forma de petits cucs, sobretot al carrer en veig més. Què hauria de fer? Gràcies i salutacions.”
  • Dr. Jürgens: Molt bé, això també és una consulta important per dos motius. Primer, perquè és un problema molt comú i després perquè pot ser símptoma d’un problema molt greu. És a dir, l’ull és una cavitat que dins està plena d’una gelatina transparent, com si fos una clara d’ou, i aquesta gelatina de fet prové de quan estem a la panxa de la mare i és una relíquia, com l’apèndix, que no té cap utilitat per a l’adult. Aquesta gelatina, amb l’edat es va condensant. Té unes proteïnes, i aquestes proteïnes condensades és el que veiem en mirar una superfície blanca o el cel en un dia clar. Habitualment aquestes condensacions no tenen cap mena d’importància. No obstant això, al vitri pot haver-hi una inflamació, pot haver-hi una hemorràgia, o algun trastorn que també pot causar la visió d’aquestes mosques que floten per allà al davant, i ser símptomes d’un despreniment de retina incipient o d’altres patologies importants. Amb la qual cosa, el meu consell és que si aquestes mosques no les veia abans, s’ha d’anar a urgències a fer una exploració de la retina. Si aquestes taquetes les veu des de fa anys i les revisions oftalmològiques que s’ha fet sempre han tingut bons resultats, amb una revisió anual és suficient. Però sempre que hi ha un augment de la visió d’aquestes taquetes, s’ha d’anar d’urgències a explorar la retina.
  • Locutor: Doctor, moltes gràcies.

 

 

Publica el teu comentari

La teva direcció de e-mail no es publicarà

ICR Seu Central Ganduxer

c/Ganduxer,117
08022 Barcelona Més informació

ICR Pau Alcover

C. Pau Alcover 67
08017 Barcelona Més informació

ICR Terrassa

C/ Sant Pere, 46 2n pis
08221 Terrassa Més informació

Centre Quirúrgic Clínica Bonanova

Passeig Bonanova, 22
08022 Barcelona Més informació

Proves i tractaments Clínica Bonanova

c/ Mandri, 63
08022 Barcelona Més informació

Delegació ICR – Clínica Ntra. Sra. del Remei

c/ de l'Escorial,148
08024 Barcelona Més informació
Este sitio web utiliza cookies para recopilar información estadística sobre su navegación. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso. Más información.