Ectropi. Què és i com es tracta?

Un ectropi és una malposició palpebral que consisteix en una eversió o gir cap a fora de la parpella inferior, i provoca que aquesta no es recolzi sobre l’ull i quedi desprotegit, quedant exposada la conjuntiva que recobreix la parpella. Aquesta malposició ocorre aproximadament en un 4% de la població més gran de 50 anys, que pot experimentar símptomes a causa de l’exposició ocular i d’una lubricació inadequada.

L’ectropi no s’ha de confondre amb l’entropi, que consisteix justament en el contrari, un gir cap a dins de la parpella.

Existeixen 5 tipus diferents d’ectropi: involutiu, cicatricial, congènit, mecànic i paralític.

• Involutiu o senil: és el tipus més comú. A causa de l’edat es produeix un increment de l’elasticitat de la parpella inferior i distensió del tendó que subjecta la parpella al lateral, el que ocasiona que aquesta tingui tendència a l’eversió.
• Cicatricial: correspon a un escurçament de la porció anterior de la parpella, que està composta per la pell. Aquesta pell si està malmesa o presenta una cicatriu anòmala tracciona la parpella fent-la girar cap enfora.
• Congènit: apareix des del naixement i sol estar associat a una disminució de l’obertura de les parpelles. És un ectropi poc comú.
• Mecànic: sorgeix quan una massa, per exemple, un tumor, desplaça la parpella cap enfora per efecte del pes.
• Paralític: és causat per una disminució o absència de l’impuls nerviós sobre el múscul orbicular (envolta la parpella superior i inferior de manera circular) ocasionant un menor to muscular i provocant la caiguda i eversió de la parpella.

L’ectropi sol estar associat a l’envelliment dels teixits. No obstant això, existeixen diferents causes segons el tipus d’ectropi:

• L’ectropi involutiu o senil apareix amb l’edat, i pot aparèixer abans pel consum de tabac o a una mala alimentació. Quan els pacients es freguen els ulls per alleugerir el llagrimeig, s’augmenta també l’elasticitat de la parpella i poden empitjorar la subjecció del tendó de la parpella, fent que aquest giri cap enfora.
• L’ectropi cicatricial és causat per una cicatriu, que pot ser causada per una cremada, l’exposició al sol, una lesió tumoral, una intervenció quirúrgica o un traumatisme.
• L’ectropi congènit està associat a trastorns genètics.
• L’ectropi mecànic es deu a l’aparició de tumors benignes o malignes a la parpella, que per efecte del pes fan descendir la parpella inferior i fins i tot evertir-lo.
• L’ectropi paralític s’associa a paràlisi del nervi facial.

Els símptomes de l’ectropi es deuen a una mala protecció de la parpella sobre l’ull, ocasionant una distribució anormal de les llàgrimes, provocant una mala evacuació d’aquesta per un mal drenatge. Els més comuns són:

• Ulls plorosos: A causa de la no uniformitat del drenatge, les llàgrimes poden acumular-se i cobrir constantment les parpelles, fent que observem malament o borrós, com entre aigües. El punt llagrimal (zona de desguàs de la llàgrima) pot quedar evertit i més estret, ocasionant que no s’evacuï la llàgrima de l’ull, empitjorant l’ull plorós.
• Excés de sequedat: la falta de protecció de la parpella pot ocasionar que l’ull quedi més exposat i s’assequi més la superfície ocular, causant sensació d’ull sec o terrós.
• Sensibilitat a la llum: els ulls plorosos o la sequedat poden irritar la superfície de la còrnia, que es pot tornar sensible a la llum.
• Irritació: A causa de l’excés o falta de llàgrima pot aparèixer irritació, enrogiment o ardor. La parpella evertida es posa vermella freqüentment i en casos més evolucionats, la conjuntiva que la recobreix s’endureix i adquireix una forma més gruixuda (queratinització conjuntival).

El tractament definitiu és la cirurgia. La intervenció es realitza de manera ambulatòria sense ingrés, sota anestèsia local amb sedació i consisteix a col·locar les parpelles en la posició correcta mitjançant el tensat del tendó de subjecció de la parpella (tira tarsal lateral). Existeixen diferents tècniques de cirurgia, que s’apliquen segons la naturalesa, la posició i la gravetat de l’ectropi. Es pot corregir també la posició i estretor del punt llagrimal a la mateixa cirurgia (puntoplàstia).

Alguns tractaments, com l’ús de cinta horitzontal o la lubricació de l’ull amb llàgrimes i pomades, poden alleugerir parcialment els símptomes els dies previs a la cirurgia.

L’ectropi es pot curar sense cirurgia?

No, els tractaments com la cinta horitzontal o la lubricació de l’ull amb gotes i pomades poden alleugerir parcialment els símptomes fins que ho operem, però no cura l’ectropi. El tractament definitiu per l’ectropi és la cirurgia.

Es pot curar amb neuromoduladors (injeccions de bòtox)?

No, els neuromoduladors paralitza el múscul orbicular i pot fer empitjorar l’ectropi.

Pot reproduir-se després de l’operació?

Habitualment amb una operació és suficient per solucionar el problema. Tanmateix, pot existir algun cas de recidiva i fracàs de la cirurgia per pèrdua de la subjecció del tendó o progrés de la seva patologia causant, que avaluarà el seu cirurgià oculoplàstic per buscar la solució més adequada.

Pot causar ceguera?

En pocs casos pot produir-la, però si l’ectropi no es tracta a temps aquesta pot causar una pèrdua de visió a causa de la irritació, de la sequedat excessiva i a l’excés d’exposició de la còrnia. Hem d’anticipar-nos perquè aquest dany no quedi de manera permanent.

Es pot prevenir?

En general, l’ectropi no es pot prevenir. No obstant, un tractament precoç pot ajudar a minimitzar el dany i evitar complicacions irreversibles.

En quins casos és necessari visitar a l’oftalmòleg? 

Ha d’acudir al metge oftalmòleg si té els ulls plorosos o irritats i si té la parpella evertida, vermella o caiguda. També ha d’acudir al seu cirurgià oculoplàstic si ja ha sigut diagnosticat d’ectropi i li apareixen augment ràpid d’enrogiment als ulls, dolor, sensibilitat a la llum o disminució de la visió.

El pot curar un metge o cirurgià general?

Es recomana que l’operació la realitzi un cirurgià oculoplàstic i no un metge general, ja que l’oculoplàstic és un metge oftalmòleg especialitzat en cirurgies de parpelles, coneix l’anatomia palpebral, les causes de les patologies i les seves solucions, i per això tindrà especial cura de l’ull per preservar la seva funció vital.

És hereditari?

L’ectropi de tipus congènit es deu a problemes genètics, per tant pot ser heretat. No obstant això, la gran majoria no són hereditaris i existeixen altres factors causants de l’ectropi com poden ser l’edat, les cremades o les cicatrius.

Com es diagnostica?

L’ectropi es diagnostica mitjançant un examen ocular rutinari. Pot ser que el doctor li demani tancar els ulls o li mobilitzi i palpi la parpella. Aquests moviments ajudaran a veure la posició exacta de la parpella respecte de l’ull, la tensió del tendó de la parpella, la seva tonificació i la seva elasticitat. En cas que l’ectropi sigui cicatricial, el doctor també examinarà la pell que envolta la parpella.

• Ectropion. Semin Ophthalmol. 2010
• Ectropion and entropion. Curr Opin Ophthalmol. 2000