Ull sec o queratoconjuntivitis seca

L’ull sec és una malaltia ocular comuna que es produeix quan hi ha una manca de lubricació i humectació de la superfície de l’ull, ja sigui perquè la llàgrima és insuficient o bé de mala qualitat. El pacient pateix molèsties com picor, sensació de sorra als ulls,  vista cansada, visió borrosa o fotosensibilitat. En els casos més greus, pot arribar a causar problemes visuals severs i fins i tot lesions a la superfície ocular.

Aquesta afecció, coneguda també com a queratoconjuntivitis seca, la pateixen al voltant de 5 milions de persones a Espanya i uns 100 milions de persones a nivell mundial. Acostuma a aparèixer en ambdós ulls i és més freqüent entre les dones, especialment més enllà de l’edat de la menopausa.

L’origen d’aquestes molèsties és una mala funció de les glàndules de Meibomi situades a la parpella superior i inferior. Aquestes glàndules sebàcies són les que segreguen els lípids que serveixen per hidratar i lubricar els ulls i, a la vegada, eviten que les llàgrimes evaporin la pel·lícula lacrimal que cobreix i protegeix l’ull. 

El Departament de Còrnia de l’ICR disposa de la tecnologia més innovadora, segura i fiable per al bon diagnòstic de l’ull sec i per a la determinació, de manera personalitzada, del tractament que requereix cada pacient.

Els símptomes del síndrome de l’ull sec són, a més de la sequedat ocular:

• Ulls plorosos, com a resposta del cos davant la sequedat ocular.
• Ardor, cremor o sensació de punxades als ulls.
• Enrogiment ocular.
• Pesadesa a les parpelles.
• Presència d’una mucositat viscosa als ulls o al voltant d’aquests.
• Sensibilitat a la llum (fotofòbia).
• Sensació de tenir sorra dins l’ull.
• Visió borrosa.
• Fatiga visual que dificulta tasques quotidianes, com la lectura o la conducció.
• Inflamació i irritació dels ulls.

Aquests símptomes poden empitjorar a causa de factors ambientals i, en cas de presentar-ne algun o diversos, cal acudir a l’oftalmòleg el més aviat possible.

Avui en dia, l’ull sec afecta a un gran nombre de persones i és un dels trastorns més freqüents a les consultes oftalmològiques.

Si bé pot afectar qualsevol persona, la sequedat ocular és més freqüent entre dones, especialment més enllà de l’edat de la menopausa, o en persones que viuen en grans ciutats on els nivells de contaminació atmosfèrica són més elevats. Alguns estudis demostren també que a les zones de major altitud, aquesta afecció és més habitual.

Existeixen diversos factors associats a aquesta síndrome:

• Edat avançada: amb el pas dels anys la llàgrima perd qualitat i no hidrata l’ull com és degut.
• Factors ambientals interiors, com l’ús d’aires condicionats, calefaccions, ventiladors o assecadors de cabell que poden assecar encara més l’ull i per tant es recomana evitar-los en la mesura del possible si es pateix d’ull sec.
• Factors ambientals exteriors, com el vent o la contaminació. Al ser agents exteriors i que per tant no es poden evitar, per aquelles persones que pateixen la malaltia es recomana l’ús d’ulleres de sol que protegeixen els ulls. 
• Canvis hormonals que afecten majoritàriament a les dones (per exemple la menopausa).
• Alteracions dermatològiques, com la rosàcia.
• Ús freqüent de lents de contacte.
• Consum de fàrmacs com els antidepressius, ansiolítics, anticonceptius o antihistamínics.
• Ús de dispositius electrònics durant llargs períodes de temps.
• Haver-se sotmès a una cirurgia ocular, com pot ser la cirurgia refractiva amb làser.
• Viatjar freqüentment en avió.
• Tractament amb quimioteràpia o radioteràpia.
• Mals hàbits alimentaris.
• Sofrir certes malalties sistèmiques o autoimmunes com la diabetis, la fibromialgia, el lupus, l’artritis reumatoide, etc.
• Problemes amb la parpella, com la blefaritis.

Principalment es presenten tres tipus d’ull sec:

• Aquodeficient: El dèficit d’una de les capes de la pel·lícula lacrimal (la capa aquosa) fa que l’ull no produeixi l’adequada quantitat de llàgrima. 

• Evaporatiu: El problema no és la producció de llàgrima sinó l’evaporació excessivament ràpida d’aquesta. És a dir, la quantitat de llàgrima és normal però, degut a la manca de la capa lipídica de la pel·lícula lacrimal, la llàgrima s’evapora massa ràpid i es produeix així la sequedat ocular. 
• Mixt: El pacient presenta tant un dèficit de la capa aquosa com de la capa lipídica. És el tipus més habitual. 

El principal problema per al diagnòstic d’aquesta síndrome és que presenta un quadre de simptomatologia molt genèric, que podria associar-se a d’altres afeccions tan habituals com una al·lèrgia o, simplement, l’envelliment de la persona. Per aquest motiu, la diagnosi de la malaltia es pot allargar fins que no es completi un estudi exhaustiu de la simptomatologia, de la composició de la llàgrima i del funcionament de les glàndules de Meibomi.

Algunes de les proves de diagnòstic a realitzar són:

• Anàlisi de la freqüència de parpelleig i de la producció i la qualitat de les llàgrimes.
• Meibografia o imatge de les glàndules de Meibomi de la parpella superior i inferior per comprovar-ne el seu estat
• Fotografia de segment anterior del marge palpebral
• Estudi de contrast per verificar l’estat i la sensibilitat de la còrnia.
• Biòpsia de la superfície de l’ull.
• Analítica de sang per descartar una malaltia immune associada.

En tractar-se d’una malaltia crònica, el tractament per a l’ull sec és personalitzat i a llarg termini, i requereix d’una valoració individualitzada de cada cas i d l’estudi dels antecedents del pacient. 

És relativament freqüent per als pacients sentir que cap dels tractaments aplicats els hi aporta un alleujament dels símptomes, tot i seguir totes les pautes indicades per l’especialista. Això és degut a que en moltes ocasions trobar el millor tractament pot requerir la combinació de diferents teràpies ai d’un seguiment continuat, així com d’un canvi d’hàbits, ja sigui en la dieta o en l’entorn en què es mou el pacient. 

El tractament principal i més innovador que existeix per a l’ull sec avui dia és la Llum Polsada Intensa (Intense Pulsed Light, IPL),  que consisteix en l’aplicació d’impulsos tèrmics al voltant de l’ull per aconseguir estimular les glàndules de Meibomi, restablir el seu normal funcionament i reduir la inflamació. 

El tractament IPL és una solució específica que deixa enrere tractaments genèrics en actuar en el focus del problema amb  els següents efectes:

• Reducció de la inflamació de la superfície de l’ull.
• Recuperació del flux habitual de l’ull per a evitar l’evaporació llagrimall.
• Eliminació de les venes anòmales que envolten les glàndules de Meibom, amb la qual cosa es redueix molt més la possibilitat que torni a aparèixer l’afecció. 
• Millora de la circulació sanguínia 
• Estabilització de la flora conjuntival 

Amb l’estimulació tèrmica IPL s’aconsegueix millorar la composició de la llàgrima i, per tant, també la qualitat de vida del pacient en notar menor envermelliment i sensació arenosa, major comoditat per utilitzar pantalles i ordinadors i menor necessitat d’utilitzar llàgrimes artificials.

A més, es pot combinar amb altres tractaments genèrics, que solen incloure:

• Una higiene adequada de les parpelles. D’aquesta manera, s’eliminen els excessos de secrecions que poden causar altres afeccions oculars associades (blefaritis).
• Ús de llàgrimes artificials. Aquest tipus de tractament ajudarà a mantenir els ulls humits i lubricats.
• Ús de col·liris antiinflamatoris o antibiòtics i/o presa de corticoides.
• Exfoliació de les parpelles per eliminar els residus provocats per la descamació i els bacteris que s’hagin acumulat per la falta de llàgrimes.
• Sondatge de les glàndules de Meibomi per obrir el conducte lacrimal i extreure les secrecions acumulades a l’interior.
• Bloqueig dels conductes lacrimals amb la introducció de taps de silicona/gel al conducte lacrimal perquè les llàgrimes naturals romanguin a l’ull més temps.

Per evitar i/o alleugerir els factors de risc que provoquen la síndrome de l’ull sec podem prendre una sèrie de mesures de precaució:

• Ús de llàgrimes artificials, que es poden adquirir sense prescripció mèdica. Normalment es poden administrar tantes vegades com sigui necessari, tot i que cal comprovar les pautes d’administració de cada tipus de gotes abans de l’administració. Si es preveu la seva utilització amb una freqüència superior a les dues hores, és preferible la utilització de llàgrimes artificials sense conservants.
• Aplicació de gels lubricants, una mica més espessos que les llàgrimes artificials. No obstant això, en ser més espessos poden enteranyinar la visió, per la qual cosa es recomana aplicar-los a l’hora d’anar a dormir.
• Evitar els moviments d’aire, ja siguin els naturals de l’entorn exterior, com pot ser el vent, o els provocats per aparells com els ventiladors o els assecadors de cabell, ja que poden assecar més els ulls. Si l’agent que el provoca és extern i no es pot evitar (vent), es recomanar dur ulleres de sol envolupants que protegeixin els ulls.
• Ús d’humidificadors. Els aires condicionats i la calefacció poden produir més sequedat, per la qual cosa l’ús d’humidificadors pot reduir la sequedat de l’ambient i alleujar una mica els símptomes.
• Deixar que els ulls descansin. Si llegir o veure la televisió agreuja els símptomes de la sequedat, cal fer pauses per descansar els ulls i parpellejar amb més freqüència per recuperar la humitat perduda.
• Evitar el fum del tabac. Les raons per mantenir-se allunyat del tabac són incomptables, i una d’elles és que pot irritar els ulls secs i, de fet, és un dels factors que augmenta el risc de patir aquesta afecció.
• Aplicar compreses calentes sobre els ulls i fer una neteja suau de les parpelles amb sabons específics pot ajudar a alliberar l’oli que s’acumula a les glàndules de les parpelles, cosa que pot millorar la qualitat de les llàgrimes. Cal aclarir el sabó per complet una vegada acabada la neteja.
• Incloure suplements d’àcid gras omega-3 a la dieta pot alleujar, en alguns casos, els símptomes de la sequedat ocular. Aquest component es pot trobar de manera natural en el peix blau (salmó, sardines, anxoves) i a les llavors de lli. Consulta el teu oftalmòleg per saber si seria recomanable prendre supements d’àcids grassos omega-3 i en quina forma i dosi.

En qualsevol cas, sempre serà necessari acudir a l’oftalmòleg per a que estableixi un tractament personalitzat si notem qualsevol símptoma o molèstia als ulls.