La cataracta és la pèrdua de transparència del cristal·lí. A l’ull hi ha dues lents naturals: una és la còrnia i l’altra és el cristal·lí. A causa de l’edat o d’un traumatisme, d’una inflamació o d’una malaltia, com la diabetis, el cristal·lí que és una lent transparent s’opacifica, i per tant, l’hem de canviar. El tractament és un quirúrgic i va destinat a canviar la lent que està opacificada per una altra d’artificial, que és transparent.
La cataracta s’ha d’operar quan afecta de manera significativa la qualitat de vida del pacient, i per tant, el moment variarà depenent de l’edat del pacient i de la seva activitat. La cirurgia que realitzem en aquest moment ens permet tenir moltes menys complicacions greus que abans, i per tant podem fer aquesta cirurgia abans de quan ho fèiem anteriorment, i amb resultats correctes. Però és molt important poder determinar a les visites prèvies a la cirurgia fins a quin punt aquesta pèrdua de visió o cataracta afecta la qualitat de vida del pacient i decidir conjuntament amb ell quin és el moment ideal per dur a terme aquesta cirurgia.
Les lents que estem implantant en aquest moment en la cirurgia de cataractes són bàsicament de tres tipus. Per una banda les lents monofocals que ens permeten corregir l’agudesa visual de lluny, les lents tòriques que ens permeten corregir graus alts d’astigmatisme per sobre d’una diòptria i per una altra banda lents multifocals que ens permeten corregir la visió de lluny i de prop. En aquest moment estem fent servir lents trifocals, que tenen a més a més un punt d’enfocament per a visió intermèdia. Abans només teníem accés a lents monofocals i, per tant, els pacients havien de seguir duent ulleres després de la cirurgia. Ara, amb els avenços de la tecnologia i sobretot a l’accés a les microincisions, amb les quals podem implantar lents per una incisió molt petita que influeix molt poc en la curvatura de la còrnia, els resultats refractius, és a dir, la graduació que ens queda després de la cirurgia, és molt baixa. Això ha obert un ventall d’altres possibilitats com les que hem comentat de les lents trifocals i les lents tòriques. La idea és aconseguir que després de la cirurgia el pacient depengui el mínim possible de les ulleres.
Podríem dir que la cirurgia del segle XX estava destinada només a aconseguir una recuperació de la transparència dels mitjans òptics i canviar aquesta cataracta per una lent transparent. En canvi, ara, la cirurgia que estem fent no només va destinada a recuperar aquesta transparència, sinó que també va dirigida a que la graduació que ens quedi després de la cirurgia sigui la mínima possible i que el pacient no depengui, o tingui una certa independència de les ulleres.
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.
