pérdida de visión central por DMAE

La degeneració macular associada a l’edat o DMAE és una malaltia que afecta la part central de la retina, la màcula, i, com el seu nom indica, és una patologia que va progressant a mesura que avança l’edat del pacient.

La DMAE genera problemes de visió central i pot acabar provocant ceguesa a qui la pateix si no es tracta de manera precoç.

Tipus de DMAE

Actualment, classifiquem la DMAE en dues formes principals:

  • DMAE seca o atròfica: el teixit de la zona de la màcula es va atrofiant i aprimant. En alguns casos la DMAE seca o atròfica pot evolucionar cap a una DMAE humida o exsudativa.
  • DMAE humida o exsudativa: hi ha un engruiximent del teixit de la màcula, a causa de fenòmens d’inflamació o de l’aparició de neovasos, és a dir, vasos anòmals o petites varius que creixen per sota de la retina a la zona de la màcula i donen lloc a sagnats, inflamació, presència de líquid i a un augment del gruix d’aquesta zona. En fases avançades de la DMAE humida també poden apareixen zones de la màcula amb el teixit atrofiat.

També hi ha altres tipus de DMAE, les anomenades “formes rares de DMAE”, que són més atípiques.

Causes

Hi ha diversos factors que poden influir en l’aparició i progressió de la DMAE, com:

  • Manca d’hàbits saludables: tabaquisme, dieta poc saludable, raigs ultraviolats o falta d’exercici físic.
  • Certes patologies associades: hipertensió arterial, diabetis, triglicèrids elevats o colesterol alt.
  • Factors genètics: la majoria de pacients amb DMAE tenen antecedents familiars, és a dir, persones a la seva família que es van quedar cegues de grans o van perdre la visió amb els anys i, per això, alguns pacients ja coneixen la malaltia.

Símptomes

A les fases inicials, la DMAE pot ser asimptomàtica i això en dificulta la detecció. A mesura que l’edat del pacient avança, aquesta afecció s’agreuja i comencen a aparèixer els símptomes.

Els pacients amb DMAE acostumen a presentar símptomes que afecten la visió central com, per exemple:

  • Dificultat per llegir
  • Visió central borrosa
  • Veure els objectes de mida diferent amb cada ull
  • Alteració dels colors
  • Línies rectes deformades

Quan un pacient comença a notar pèrdua de visió, o inclús si no nota res però té més de 50 anys, pot realitzar un senzill test de visió a casa per tal de detectar canvis o empitjorament de la visió central. Aquest test consisteix en tapar-se primer un ull i després l’altre i mirar línies rectes. Si aquestes apareixen deformades és senyal que s’ha d’acudir a un especialista.

Diagnòstic

Per a diagnosticar la DMAE, es poden realitzar les següents proves o estudis:

  • Exploració oftalmològica completa amb mesura de l’agudesa visual de lluny i de prop, test d’Amsler, campimetria o camp visual (que analitza el grau d’afectació de la visió central) i sobre tot l’exploració del fons de l’ull
  • OCT (tomografia de coherència òptica)
  • Retinografía en color i autofluorescent
  • Proves amb contrast, com l’angiografia amb fluoresceïna o verd indocianina
  • En casos concrets, es poden sol·licitar proves de visió de contrast, visió de colors, electrofisiologia, microperimetría, etc.

Tractament

Ara per ara, la DMAE no té cura, però els tractaments existents en poden frenar i retardar l’evolució. El tractament a seguir pot variar en funció del tipus de DMAE:

  • Tractament per a la DMAE humida: La DMAE humida acostuma a ser més agressiva i evoluciona més ràpidament. El tractament habitual per aquest tipus de DMAE sol ser mitjançant els fàrmacs que bloquegen el factor de creixement endotelial (anti-VEGF), que s’administren a través d’injeccions intravítries. Aquest tractament a base d’injeccions s’haurà de seguir periòdicament per estabilitzar la progressió d’aquesta patologia. A més, és important realitzar revisions contínues per tal de controlar l’evolució i possibles brots de la DMAE.
  • Tractament per a la DMAE seca: Avui en dia, no hi ha cap tractament curatiu per a la DMAE seca. Habitualment, es recepten suplements nutricionals en les fases inicials, ja que nombrosos estudis demostren que poden alentir l’evolució de la malaltia.

La DMAE  és la primera causa de ceguesa en pacients d’edat avançada als països desenvolupats i, per tant, s’estan desenvolupant múltiples estudis d’investigació per detectar de forma precoç i poder curar aquesta afecció visual.

Això pot comportar que, en un futur proper, es disposi de tractaments més eficaços i eficients.

Consells per prevenir la DMAE

El factor de risc principal d’aquesta malaltia és l’edat, ja que afecta majoritàriament a persones de més de 50 anys. Contra aquest factor no hi ha res a fer. No obstant això, s’ha investigat sobre altres factors associats que sí que podrien ajudar a retardar i frenar la seva aparició i evolució.

Es recomana doncs que se segueixin hàbits de vida saludables, com ara:

  • Dieta mediterrània
  • Deixar de fumar
  • Analítica completa anual per controlar l’aparició / evolució de malalties associades (diabetis, colesterol alt, etc.)
  • Controlar la tensió arterial
  • Controls oftalmològics periòdics
  • Exercici físic
  • Protecció dels rajos ultraviolats

Un estil de vida sa i equilibrat ens ajudarà a evitar els riscos de patir aquesta patologia ocular a mesura que ens fem grans.

Preguntes freqüents

A quina edat apareix la DMAE? Pot manifestar-se en persones joves?

La degeneració macular associada a l’edat sol aparèixer en persones d’edat avançada, és a dir, a partir dels 50-60 anys, i la seva incidència augmenta amb el pas del temps. Si bé aquesta malaltia no afecta a persones joves, sí que existeixen formes de distròfia macular juvenil, d’origen genètic, que poden manifestar-se d’una forma similar, així com altres patologies que poden afectar la màcula, com la retinosquisi juvenil, la malaltia d’Stargardt o la distròfia macular viteliforme de Best.

Com es cura la DMAE?

A dia d’avui no existeix cap tractament que aconsegueixi revertir totalment els efectes de la DMAE. Tot i així, en el cas de la DMAE humida o exsudativa, existeixen tractaments que poden reduir la velocitat en la pèrdua de visió, com poden ser les injeccions intravítries i la teràpia fotodinàmica.

En què consisteixen les injeccions intravítries?

El tractament mitjançant injeccions intravítries és eficaç en els casos de degeneració macular exsudativa i consisteix en l’administració de medicaments dins l’ull. Els fàrmacs més utilitzats en aquests casos són les injeccions amb Eylea®, Avastin® i Lucentis®. El procediment es realitza preferentment al quiròfan, per reduir al màxim el risc d’infecció, s’utilitza anestèsia tòpica i en el postoperatori no solen experimentar-se molèsties ni dolor. Aquest tractament no s’aplica en casos de DMAE seca o atròfica.

Per què s’injecten a l’ull?

Les injeccions intravítries es realitzen a la cavitat vítria, situada a la part posterior de l’ull. Es fan d’aquesta manera perquè, si es fes de forma oral o per vena, els efectes d’aquests fàrmacs no arribarien a l’interior de l’ull amb la intensitat adequada. A més, en alguns casos, per assolir els nivells necessaris, les dosis que s’haurien de prendre per via oral serien més altes i podrien provocar més efectes adversos.

La degeneració macular es pot operar?

El tractament més habitual per a la DMAE és mèdic i només en alguns casos excepcionals, en que no s’obté una resposta favorable al procediment habitual, es pot plantejar una cirurgia.

Quins són els últims avenços en el tractament de la DMAE?

La DMAE es caracteritza per la incapacitat de l’ull per fabricar cèl·lules noves que substitueixin el teixit malmès de la màcula. Per això, els últims avenços en medicina regenerativa s’han basat en substituir les cèl·lules de la retina destruïdes per cèl·lules mare, que posteriorment es transformen en cèl·lules de l’epiteli pigmentari retinal. Es tracta d’estudis encara en fase experimental, però prometedors.

Les ulleres o lents de contacte poden millorar la visió en la DMAE?

Si bé es tracta d’una patologia irreversible, unes ulleres o lents especials d’augment permeten als pacients llegir a una velocitat estàndard alhora que aprenen a ignorar el punt cec provocat per la patologia. A dia d’avui també s’està estudiant la possibilitat d’utilitzar ulleres amb filtre de llum blava. Tot i així, aquesta última opció encara ha de demostrar una evidència científica clara.

L’ús de les pantalles i dispositius mòbils pot provocar degeneració macular?

Actualment, no existeixen estudis concloents que relacionin de forma directa l’ús de pantalles electròniques i dispositius mòbils amb l’aparició de la DMAE.

Es pot prevenir la DMAE a través de l’alimentació?

La nutrició, l’estil de vida i l’entorn tenen una gran importància en la salut ocular. Una dieta saludable sembla que retarda en un 25 % l’aparició de la DMAE, tant en la forma atròfica com en la forma exsudativa. També és essencial consumir greixos insaturats, com els que ens proporcionen aliments com l’alvocat o els espinacs.

Un pacient amb DMAE es pot operar de cataractes?

En molts casos probablement sí, però s’han de tenir en compte certs factors que ha de valorar l’especialista, com quina de les dues patologies està provocant la pèrdua de visió del pacient o si existeixen altres possibilitats abans que la cirurgia, com un canvi de graduació o unes ulleres d’augment.

En el cas d’una DMAE atròfica no existeixen actualment evidències de que sotmetre’s a una cirurgia de cataractes empitjori l’estat d’aquesta condició i en una DMAE exsudativa, que és molt menys freqüent, s’han realitzat estudis sobre el tema però no han estat concloents.

Pel que fa a aquelles persones que tenen un risc d’incidència elevat de patir DMAE però que encara no manifesten aquesta patologia podem afirmar que actualment no existeixen evidències de que sotmetre’s a la cirurgia de cataractes augmenti el risc de desenvolupar-la.

En què consisteix una angiografia? I una tomografia de coherència òptica?

L’angiografia fluoresceínica és una prova oftalmològica a partir de la qual l’especialista pot estudiar la circulació sanguínia de l’ull per tal de diagnosticar-hi malalties retinals. La prova té una durada de 10 minuts i s’obtenen imatges de la retina gràcies a un contrast que s’injecta en una vena, normalment al braç.

La tomografia de coherència òptica o OCT és una prova on, a partir d’un feix de llum, aconseguim obtenir la imatge de la secció de l’ull que volem estudiar, ja siguin seccions de la retina, del nervi òptic o del segment anterior de l’ull, amb el màxim detall possible. Actualment, aquesta tecnologia també permet obtenir imatges de la circulació retiniana sense necessitat de contrast, l’anomenada angiografia per coherència òptica.

Contingut mèdic revisat per - Darrera revisió 07/05/2024

Tens algun dubte?

Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.