L’ull sec és una malaltia ocular comuna que es produeix quan hi ha una manca de lubricació i humectació de la superfície de l’ull, ja sigui perquè la llàgrima és insuficient o bé de mala qualitat. El pacient pateix molèsties com picor, sensació de sorra als ulls, vista cansada, visió borrosa o fotosensibilitat. En els casos més greus, pot arribar a causar problemes visuals severs i fins i tot lesions a la superfície ocular.
Aquesta afecció, coneguda també com a queratoconjuntivitis seca, la pateixen al voltant de 5 milions de persones a Espanya i uns 100 milions de persones a nivell mundial. Acostuma a aparèixer en ambdós ulls i és més freqüent entre les dones, especialment més enllà de l’edat de la menopausa.
L’origen d’aquestes molèsties és una mala funció de les glàndules de Meibomi situades a la parpella superior i inferior. Aquestes glàndules sebàcies són les que segreguen els lípids que serveixen per hidratar i lubricar els ulls i, a la vegada, eviten que les llàgrimes evaporin la pel·lícula lacrimal que cobreix i protegeix l’ull.
El Departament de Còrnia de l’ICR disposa de la tecnologia més innovadora, segura i fiable per al bon diagnòstic de l’ull sec i per a la determinació, de manera personalitzada, del tractament que requereix cada pacient.
Els símptomes del síndrome de l’ull sec són, a més de la sequedat ocular:
Aquests símptomes poden empitjorar a causa de factors ambientals i, en cas de presentar-ne algun o diversos, cal acudir a l’oftalmòleg el més aviat possible.
Avui en dia, l’ull sec afecta a un gran nombre de persones i és un dels trastorns més freqüents a les consultes oftalmològiques.
Si bé pot afectar qualsevol persona, la sequedat ocular és més freqüent entre dones, especialment més enllà de l’edat de la menopausa, o en persones que viuen en grans ciutats on els nivells de contaminació atmosfèrica són més elevats. Alguns estudis demostren també que a les zones de major altitud, aquesta afecció és més habitual.
Existeixen diversos factors associats a aquesta síndrome:
Principalment es presenten tres tipus d’ull sec:
El principal problema per al diagnòstic d’aquesta síndrome és que presenta un quadre de simptomatologia molt genèric, que podria associar-se a d’altres afeccions tan habituals com una al·lèrgia o, simplement, l’envelliment de la persona. Per aquest motiu, la diagnosi de la malaltia es pot allargar fins que no es completi un estudi exhaustiu de la simptomatologia, de la composició de la llàgrima i del funcionament de les glàndules de Meibomi.
Algunes de les proves de diagnòstic a realitzar són:
En tractar-se d’una malaltia crònica, el tractament per a l’ull sec és personalitzat i a llarg termini, i requereix d’una valoració individualitzada de cada cas i d l’estudi dels antecedents del pacient.
És relativament freqüent per als pacients sentir que cap dels tractaments aplicats els hi aporta un alleujament dels símptomes, tot i seguir totes les pautes indicades per l’especialista. Això és degut a que en moltes ocasions trobar el millor tractament pot requerir la combinació de diferents teràpies ai d’un seguiment continuat, així com d’un canvi d’hàbits, ja sigui en la dieta o en l’entorn en què es mou el pacient.
El tractament principal i més innovador que existeix per a l’ull sec avui dia és la Llum Polsada Intensa (Intense Pulsed Light, IPL), que consisteix en l’aplicació d’impulsos tèrmics al voltant de l’ull per aconseguir estimular les glàndules de Meibomi, restablir el seu normal funcionament i reduir la inflamació.
El tractament IPL és una solució específica que deixa enrere tractaments genèrics en actuar en el focus del problema amb els següents efectes:
Amb l’estimulació tèrmica IPL s’aconsegueix millorar la composició de la llàgrima i, per tant, també la qualitat de vida del pacient en notar menor envermelliment i sensació arenosa, major comoditat per utilitzar pantalles i ordinadors i menor necessitat d’utilitzar llàgrimes artificials.
A més, es pot combinar amb altres tractaments genèrics, que solen incloure:
Per evitar i/o alleugerir els factors de risc que provoquen la síndrome de l’ull sec podem prendre una sèrie de mesures de precaució:
En qualsevol cas, sempre serà necessari acudir a l’oftalmòleg per a que estableixi un tractament personalitzat si notem qualsevol símptoma o molèstia als ulls.
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.