Ull sec o queratoconjuntivitis seca

L’ull sec o síndrome d’ull sec és un trastorn ocular comú que es produeix quan hi ha una manca de lubricació i humectació de la superfície de l’ull (còrnia, conjuntiva i pel·lícula lacrimal). Això passa quan l’ull no produeix la quantitat de llàgrimes necessària per a mantenir una bona hidratació i lubricació de l’ull, o bé les llàgrimes són de mala qualitat.

Aquesta afecció, coneguda també com a queratoconjuntivitis seca, afecta al voltant de 5 milions de persones a Espanya i és tractada pel Departament de Còrnia.

L’ull sec és un síndrome crònic que pot causar molèsties a qui el pateix i, en els casos més greus, pot arribar a causar problemes visuals severs i lesions a la superfície ocular.

La baixa producció de llàgrimes o la seva mala qualitat es deu a una mala funció de les glàndules de Meibomi, situades a la parpella superior i inferior. Aquestes glàndules sebàcies són les que segreguen lípids que serveixen per hidratar i lubricar els ulls i, a la vegada, eviten que les llàgrimes evaporin la pel·lícula lacrimal que cobreix i protegeix l’ull.

Avui en dia, l’ull sec afecta a un gran nombre de persones i és un dels trastorns més freqüents a les consultes oftalmològiques.

Existeixen diversos factors associats a aquest síndrome:

• Edat avançada: amb el pas dels anys la llàgrima perd qualitat i no hidrata l’ull com és degut.
• Factors ambientals interiors, com l’ús d’aires condicionats i calefaccions.
• Factors ambientals exteriors, com el vent o la contaminació.
• Canvis hormonals que afecten majoritàriament a les dones (per exemple la menopausa).
• Alteracions dermatològiques, com la rosàcia.
• Ús freqüent de lents de contacte.
• Consum de fàrmacs com els antidepressius, ansiolítics, anticonceptius o antihistamínics.
• Ús de dispositius electrònics durant llargs períodes de temps.
• Haver-se sotmès a una cirurgia ocular, com pot ser la cirurgia refractiva amb làser.
• Viatjar freqüentment en avió.
• Tractament amb quimioteràpia o radioteràpia.
• Mals hàbits alimentaris.
• Sofrir certes malalties sistèmiques o autoimmunes com la diabetis, la fibromialgia, el lupus, l’artritis reumatoide, etc.
• Problemes amb la parpella, com la blefaritis.

Els símptomes del síndrome de l’ull sec són, a més de sequedat ocular:

• Ardor i cremor.
• Enrogiment ocular.
• Pesadesa a les parpelles.
• Dolor als ulls.
• Sensibilitat a la llum (fotofòbia).
• Sensació de tenir sorra dins l’ull.
• Visió borrosa.
• Fatiga visual que dificulta tasques quotidianes, com la lectura o la conducció.
• Inflamació i irritació dels ulls.

Aquests símptomes poden empitjorar a causa de factors ambientals i, en cas de presentar-ne algun o diversos, cal acudir a l’oftalmòleg el més aviat possible.

Per diagnosticar el síndrome de l’ull sec és necessari fer un estudi exhaustiu de la simptomatologia que presenta el pacient. A més, cal realitzar les proves oftalmològiques que l’especialista consideri necessàries.

Algunes proves de diagnòstic són:

• Revisió de les parpelles per conèixer la freqüència de parpelleig i la producció i la qualitat de les llàgrimes.
• Comprovar l’estat de les glàndules de Meibomi.
• Estudi de contrast per verificar l’estat i la sensibilitat de la còrnia.
• Biòpsia de la superfície de l’ull.
• Analítica de sang per descartar una malaltia immune associada.

Al tractar-se d’una malaltia crònica, el tractament per a l’ull sec serà a llarg termini. A més, s’establirà després de realitzar una valoració individualitzada de cada cas i d’estudiar els antecedents del pacient.

Els tractaments prescrits a pacients amb ull sec, solen incloure:

• Una higiene adequada de les parpelles. D’aquesta manera, s’eliminen els excessos de secrecions que poden causar altres afeccions oculars associades (blefaritis).
• Ús de llàgrimes artificials. Aquest tipus de tractament ajudarà a mantenir els ulls humits i lubricats.
• Ús de col·liris antiinflamatoris o antibiòtics i/o presa de corticoides.
• Exfoliació de les parpelles per eliminar els residus provocats per la descamació i els bacteris que s’hagin acumulat per la falta de llàgrimes.
• Sondatge de les glàndules de Meibomi per obrir el conducte lacrimal i extreure les secrecions acumulades a l’interior.
• Bloqueig dels conductes lacrimals amb la introducció de taps de silicona/gel al conducte lacrimal perquè les llàgrimes naturals romanguin a l’ull més temps.

Per evitar i/o alleugerir els factors de risc que provoquen el síndrome de l’ull sec podem prendre una sèrie de mesures de precaució.

• Intentar evitar les causes ambientals. S’ha d’evitar, sempre que sigui possible, l’ús prolongat d’aires condicionats/calefaccions. A més, es recomana protegir els ulls amb ulleres protectores, descansar la vista per evitar la fatiga visual, fer servir humidificadors, etc.
• Seguir una dieta saludable rica en àcids grassos omega 3, amb l’objectiu de millorar la qualitat de les llàgrimes.
• Abandonar hàbits poc saludables i amb impacte per als ulls, com el tabaquisme.
• Descansar la vista després de realitzar activitats com la lectura o utilitzar pantalles, que afecten la freqüència de parpelleig.
• Una bona neteja de la zona ocular, sobretot, de les parpelles.
• Ús de gels lubricants o llàgrimes artificials per mantenir en tot moment els ulls hidratats.

En qualsevol cas, sempre serà necessari acudir a l’oftalmòleg per a que estableixi un tractament personalitzat si notem qualsevol símptoma o molèstia als ulls.