L’ull sec o síndrome d’ull sec és un trastorn ocular comú que es produeix quan hi ha una manca de lubricació i humectació de la superfície de l’ull (còrnia, conjuntiva i pel·lícula lacrimal). Això passa quan l’ull no produeix la quantitat de llàgrimes necessària per a mantenir una bona hidratació i lubricació de l’ull, o bé les llàgrimes són de mala qualitat.
Aquesta afecció, coneguda també com a queratoconjuntivitis seca, afecta al voltant de 5 milions de persones a Espanya i és tractada pel Departament de Còrnia.
Què és l’ull sec?
L’ull sec és un síndrome crònic que pot causar molèsties a qui el pateix i, en els casos més greus, pot arribar a causar problemes visuals severs i lesions a la superfície ocular.
La baixa producció de llàgrimes o la seva mala qualitat es deu a una mala funció de les glàndules de Meibomi, situades a la parpella superior i inferior. Aquestes glàndules sebàcies són les que segreguen lípids que serveixen per hidratar i lubricar els ulls i, a la vegada, eviten que les llàgrimes evaporin la pel·lícula lacrimal que cobreix i protegeix l’ull.
Causes i factors associats
Avui en dia, l’ull sec afecta a un gran nombre de persones i és un dels trastorns més freqüents a les consultes oftalmològiques.
Existeixen diversos factors associats a aquest síndrome:
- Edat avançada: amb el pas dels anys la llàgrima perd qualitat i no hidrata l’ull com és degut.
- Factors ambientals interiors, com l’ús d’aires condicionats i calefaccions.
- Factors ambientals exteriors, com el vent o la contaminació.
- Canvis hormonals que afecten majoritàriament a les dones (per exemple la menopausa).
- Alteracions dermatològiques, com la rosàcia.
- Ús freqüent de lents de contacte.
- Consum de fàrmacs com els antidepressius, ansiolítics, anticonceptius o antihistamínics.
- Ús de dispositius electrònics durant llargs períodes de temps.
- Haver-se sotmès a una cirurgia ocular, com pot ser la cirurgia refractiva amb làser.
- Viatjar freqüentment en avió.
- Tractament amb quimioteràpia o radioteràpia.
- Mals hàbits alimentaris.
- Sofrir certes malalties sistèmiques o autoimmunes com la diabetis, la fibromialgia, el lupus, l’artritis reumatoide, etc.
- Problemes amb la parpella, com la blefaritis.
Símptomes de l’ull sec
Els símptomes del síndrome de l’ull sec són, a més de sequedat ocular:
- Ardor i cremor.
- Enrogiment ocular.
- Pesadesa a les parpelles.
- Dolor als ulls.
- Sensibilitat a la llum (fotofòbia).
- Sensació de tenir sorra dins l’ull.
- Visió borrosa.
- Fatiga visual que dificulta tasques quotidianes, com la lectura o la conducció.
- Inflamació i irritació dels ulls.
Aquests símptomes poden empitjorar a causa de factors ambientals i, en cas de presentar-ne algun o diversos, cal acudir a l’oftalmòleg el més aviat possible.
Diagnòstic de l'ull sec
Per diagnosticar el síndrome de l’ull sec és necessari fer un estudi exhaustiu de la simptomatologia que presenta el pacient. A més, cal realitzar les proves oftalmològiques que l’especialista consideri necessàries.
Algunes proves de diagnòstic són:
- Revisió de les parpelles per conèixer la freqüència de parpelleig i la producció i la qualitat de les llàgrimes.
- Comprovar l’estat de les glàndules de Meibomi.
- Estudi de contrast per verificar l’estat i la sensibilitat de la còrnia.
- Biòpsia de la superfície de l’ull.
- Analítica de sang per descartar una malaltia immune associada.
Tractament per a l’ull sec
Al tractar-se d’una malaltia crònica, el tractament per a l’ull sec serà a llarg termini. A més, s’establirà després de realitzar una valoració individualitzada de cada cas i d’estudiar els antecedents del pacient.
Els tractaments prescrits a pacients amb ull sec, solen incloure:
- Una higiene adequada de les parpelles. D’aquesta manera, s’eliminen els excessos de secrecions que poden causar altres afeccions oculars associades (blefaritis).
- Ús de llàgrimes artificials. Aquest tipus de tractament ajudarà a mantenir els ulls humits i lubricats.
- Ús de col·liris antiinflamatoris o antibiòtics i/o presa de corticoides.
- Exfoliació de les parpelles per eliminar els residus provocats per la descamació i els bacteris que s’hagin acumulat per la falta de llàgrimes.
- Sondatge de les glàndules de Meibomi per obrir el conducte lacrimal i extreure les secrecions acumulades a l’interior.
- Bloqueig dels conductes lacrimals amb la introducció de taps de silicona/gel al conducte lacrimal perquè les llàgrimes naturals romanguin a l’ull més temps.
Consells per prevenir l’ull sec
Per evitar i/o alleugerir els factors de risc que provoquen el síndrome de l’ull sec podem prendre una sèrie de mesures de precaució.
- Intentar evitar les causes ambientals. S’ha d’evitar, sempre que sigui possible, l’ús prolongat d’aires condicionats/calefaccions. A més, es recomana protegir els ulls amb ulleres protectores, descansar la vista per evitar la fatiga visual, fer servir humidificadors, etc.
- Seguir una dieta saludable rica en àcids grassos omega 3, amb l’objectiu de millorar la qualitat de les llàgrimes.
- Abandonar hàbits poc saludables i amb impacte per als ulls, com el tabaquisme.
- Descansar la vista després de realitzar activitats com la lectura o utilitzar pantalles, que afecten la freqüència de parpelleig.
- Una bona neteja de la zona ocular, sobretot, de les parpelles.
- Ús de gels lubricants o llàgrimes artificials per mantenir en tot moment els ulls hidratats.
En qualsevol cas, sempre serà necessari acudir a l’oftalmòleg per a que estableixi un tractament personalitzat si notem qualsevol símptoma o molèstia als ulls.
Tens algun dubte?
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs especialistes en Còrnia.