La meibografia permet avaluar la morfologia de les glàndules de Meibomi, situades a les parpelles inferiors i superiors, i determinar si compleixen la seva funció d’aportar els greixos necessaris per limitar l’evaporació de la llàgrima.
Es tracta d’una tecnologia no invasiva que permet:
La meibografia es realitza per la detecció de possibles disfuncions de les glàndules de Meibomi (MGD) i el seguiment del seu correcte funcionament, ja que són les encarregades de produir el meibomi, una complexa capa lipídica que forma part de la pel·lícula lacrimal i la seva funció es garantitzar l’estabilitat de la llàgrima, evitar la seva evaporació i protegir així la superfície de l’ull.
És essencial comprovar que les glàndules de Meibomi no estiguin obstruides pera evitar complicacions com la síndrome de l’ull sec o conèixer, a través de la meibografia, el grau d’afectació i poder orientar, si fos possible, el tractament de la sequedat ocular amb llum polsada (IPL) per estimular el funcionament d’aquestes glàndules.
La disfunció de les glàndules de Meibomi, també anomenada blefaritis posterior, és la causa principal d’ull sec de tipus evaporatiu.
A més, la pel·lícula lacrimal té una gran importància fisiològica i òptica per al correcte funcionament de l’ull humà, per tant el diagnòstic de qualsevol tipus d’alteració, ja sigui en els seus mecanismes de secreció, estabilitat o qualitat, d’una o totes les seves capes és de gran ajuda diagnòstica en salut visual.
L’examen no requereix dil·latació pupil·lar, però sí que és necessari acudir el dia de la prova sense haver-se aplicat crema i/ o maquillatge a la cara i sense lents de contacte per poder obtenir els resultats de manera adequada.
La meibografia és una tècnica no invasiva, per tant no requereix contacte directe amb l’ull ni produeix reaccions adverses. Després de la prova, per tant, es pot realitzar sense cap problema qualsevol activitat del dia a dia.
La meibografia es duu a terme de manera monocular, primer un ull i després l’altre. L’examen es realitza en posició asseguda i no requereix contacte amb la superfície ocular. Amb la barbeta instal·lada en un mentó i el front ben recolzat cat endavant, el pacient ha de fixar la mirada cap a un punt central de l’equip. Al llarg de la prova, el pacient haurà de seguir les indicacions del professional.
Par poder obtenir les imatges de les glàndules de Meibomi tant de la parpella superior com de l’inferior, serà necessari aplicar una lleu pressió sobre la zona palpebral exterior.
Es tracta d’una prova que dura uns minuts i és realitzada per personal especialitzat. Una vegada recollides les dades, l’oftalmòleg serà l’encarregat d’interpretar els resultats i transmetre’ls durant la pròxima visita.
Es tracta d’un sistema d’infrarrojos que permet obtenir imatges de forma no invasiva i sense entrar en contacte amb l’ull. No obstant, la pressió que s’exerceix sobre la zona palpebral exterior per poder obtenir les imatges de les glàndules podria ocasionar una petita molèstia.
No, aquesta prova no requereix que vingui acompanyat d’una altra persona.
No és necessari acudir en dejú per la realització de la prova.
Les dades s’obtenen en el mateix moment de la realització de la prova. Si es precisa un informe per un oftalmòleg, la prova informada es remetrà en pocs dies.
El tècnic és la persona encarregada de practicar la prova i té una formació específica i els coneixements per confirmar la seva correcta realització. Qui ha d’interpretar i informar dels resultats obtinguts és l’oftalmòleg, qui ho farà tenint el context clínico després d’una anamnesi i exploració completes del pacient.
Sí, després de la prova es pot realitzar qualsevol activitat del dia a dia, tals com dutxar-se o conduir.
La sequedat, molèstia, picor o sensació d’arena en els ulls poden ser símptomes d’ull sec i requereixen tractament personalitzat.
La llum polsada intensa és un tractament innovador per a la síndrome de l’ull sec. Està indicat en casos d’alteració de les glàndules de Meibomi.
La blefaritis és una inflamació que es produeix a la vora de les parpelles causant enrogiment, descamació i inflamació d’aquests. En la majoria de casos, les glàndules situades a les parpelles produeixen greix en excés i aquest greix s’acumula de manera casposa, la qual cosa provoca una inflamació o afavoreix l’aparició de bacteris o fins i tot paràsits.
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.
