Les injeccions intravítries consisteixen en l’administració de medicaments dins l’ull per tractar malalties oculars i protegir la visió. Mitjançant una injecció, el medicament adequat s’introdueix a la cavitat vítria, un espai situat a la part posterior de l’ull, darrere el cristal·lí (com es veu a la figura).
La injecció d’aquests medicaments directament a la cavitat vítria permet tractar certes malalties oculars i protegir la visió. Algunes de les malalties que amb major freqüència requereixen injeccions intravítries són:
Les injeccions intravítries són necessàries ja que els efectes de l’administració oral o per vena d’aquests fàrmacs no arribarien a l’interior de l’ull amb la intensitat adequada. A més, en alguns casos, per assolir els nivells necessaris, les dosis que s’haurien de prendre per via oral serien massa altes i podrien resultar perjudicials.
Poden injectar-se antibiòtics per al tractament de l’endoftalmitis; fàrmacs antiVEGF (faricimab [Vabysmo], Aflibercept [EyleaR], bevacizumab [AvastinR], ranibizumab [LucentisR]) per a la DMAE humida, la retinopatia diabètica o les oclusions vasculars a la retina; o corticoides (dexametasona [Ozurdex]) contra inflamacions intraoculars, com és el cas de la uveïtis, o contra els edemes maculars.
Les injeccions intravítries es duen a terme al quiròfan i s’utilitza anestèsia tòpica. Abans de procedir, es desinfecta l’ull i les parpelles, en condicions d’asèpsia. És un procediment habitualment ràpid, no és dolorós i produeix escasses molèsties al postoperatori.
Després de la injecció, es pot experimentar sensació de cos estrany, pressió a l’ull o molèsties lleus i inespecífiques, encara que no sol haver-hi dolor. També pot donar-se una petita hemorràgia subconjuntival o poden aparèixer mosques volants. Tots dos efectes desapareixen amb el temps.
És important no tocar-se els ulls ni nedar durant diversos dies. En cas de dolor o malestar, enrogiment, sensibilitat a la llum o disminució de la visió és necessari consultar amb l’equip oftalmològic de manera urgent.
Encara que el risc de complicacions és extremadament baix, la complicació més temuda és la infecció (endoftalmitis). No obstant això, la bona preparació en quiròfan i les condicions d’asèpsia fan que la seva incidència sigui molt baixa. Altres complicacions poden donar-se amb incidències molt baixes i no són greus.
La degeneració macular associada a l’edat (DMAE) genera problemes de visió central i pot arribar a provocar ceguesa si no es tracta de manera precoç.
Les oclusions arterials i venoses de la retina són obstruccions del flux sanguini que provoquen isquèmia (artèria) o embassaments (vena).
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.
