Oclusions o obstruccions de les venes i artèries de la retina

• Les  obstruccions o oclusions arterials i venoses de la retina impedeixen el flux de sang per aquests vasos i provoquen una pèrdua de visió indolora.
• Una artèria obstruïda provocarà un falta d’irrigació del teixit de la retina, que no rebrà l’aportació adequada d’oxigen (isquèmia, infart), mentre que una vena obstruïda provocarà una detenció del flux de sortida de sang de l’ull, cosa que conduirà a un embassament de la retina.
• La hipertensió, el colesterol, la diabetis, el consum de tabac, i les malalties cardiovasculars en general (que afavoreixin la formació de trombes o èmbols), són factors de risc.
• En alguns casos, les obstruccions vasculars són secundàries a malalties generals o oculars que cursen amb inflamació dels mateixos vasos.
• La creació de vasos col·laterals per drenar la sang en les oclusions venoses es combina amb injeccions intravítries per mantenir la retina seca.
• Per a les oclusions arterials no hi ha tractament efectiu, tret que estiguin provocades per una inflamació del vas. En aquest cas, es tractarà amb antiinflamatoris.

Les obstruccions venoses i arterials a la retina provoquen una pèrdua visual que pot arribar a ser irreversible i comporten riscos més grans per a la salut general. La diabetis, la hipertensió, el colesterol i el consum de tabac són factors de risc d’aquests accidents cardiovasculars.

Com el seu propi nom indica una oclusió d’artèria o vena de la retina és una obstrucció a nivell de flux de sang que corre per aquest vas.

Oclusió arterial

• En el cas d’una artèria, que és un vas que porta oxigen i nutrients (en aquest cas a la retina), si aquesta pateix una obstrucció, sobretot si és permanent, el teixit que irrigat tindrà una manca d’oxigen, i si es perpetua en el temps, el teixit morirà. És el que es coneix com un infart.

 Oclusió venosa

• Les venes són els vasos que recullen la sang que les artèries han dut fins la retina. Si el retorn venós es veu afectat per una obstrucció de la vena, el líquid que flueix pels vasos, se sortirà i embassarà tota la retina.

Així doncs, una artèria obstruïda provocarà una isquèmia, és a dir, un infart del teixit retinal, mentre que l’obstrucció d’una vena provocarà un embassament (edema) del teixit retinal.

OBSTRUCCIONS VENOSES

En les obstruccions de vena, les causes solen ser diverses.

En general, l’obstrucció d’una vena es produeix per un trombe i totes les malalties que afavoreixin l’aparició de trombes poden contribuir al fet que aparegui aquest accident vascular. Per això, tindran una predisposició més gran a patir-ne les persones que tinguin malalties que afectin els vasos sanguinis, com la diabetis, la hipertensió, el colesterol i fins i tot les persones que consumeixen tabac.

Només en pacients joves i que tenen obstruccions venoses, sobretot repetides, caldrà buscar més enllà per descartar malalties relacionades amb la coagulació de la sang que afavoreixin fenòmens trombòtics.

OBSTRUCCIONS ARTERIALS

En les obstruccions arterials cal descartar que la causa sigui de la mateixa paret del vas, com pot ser el cas en malalties generals com les esmentades anteriorment.

No obstant això, de vegades l’obstrucció està provocada per un èmbol que ve d’una altra part de l’organisme, generalment:

• del cor (per alguna malaltia cardíaca, una valvulopatia, una arítmia…)
• de les caròtides. De vegades, tenim plaques d’ateroma, uns dipòsits dins de la mateixa artèria caròtida, que poden desprendre petits trossos que, en arribar a una artèria de la retina, ja no aconsegueixen passar i l’obstrueixen.

Això és important tenir-ho en compte perquè quan hi ha una obstrucció arterial, haurem de pensar que hi ha risc que el pacient no només tingui un accident a nivell ocular, sinó també cerebral.

ALTRES CAUSES

Una altra causa d’obstruccions vasculars tant en artèries, com en venes, encara que menys freqüent, són les inflamacions que afectin els mateixos vasos, i que provoquen:

• una disminució del calibre del vas
• un alentiment del corrent sanguini

Els pacients amb obstruccions tant d’artèries, com de venes, presentaran una disminució d’agudesa visual indolora. És a dir, no sentiran dolor a l’ull, ni picor ni coïssor, sinó simplement disminució o pèrdua de visió. La pèrdua de visió pot ser a  tot el camp visual o en una part.

L’extensió i intensitat de la pèrdua de visió dependrà de diversos factors:

• El fet de si l’obstrucció ha estat d’una artèria o d’una vena. Les obstruccions arterials, si són permanents, provocaran un infart del teixit i, per tant, hi haurà una pèrdua irreversible. Això no és així quan és la vena la que s’obstrueix.
• El calibre del vas obstruït. No és el mateix que s’obstrueixi l’artèria principal de la retina, coneguda com a artèria central, o la vena central, que un vas perifèric que ens podrà donar una alteració visual a l’exterior del camp i no a la part central.
• L’afectació o no de la màcula. La màcula és la part més noble de la retina. És una zona petita, però és la zona central de la retina, que ens permet veure els detalls i poder llegir. Encara que es tracti d’una oclusió arterial o venosa petita, si la màcula es veu afectada, la pèrdua visual del pacient serà important.

Principalment, les complicacions que comporta són la pèrdua visual i posteriorment, en els pacients als quals se’ls obstrueix l’artèria o la vena central, poden donar-se problemes oculars secundaris, com pot ser el glaucoma i, sobretot, problemes a nivell general per la malaltia de base. Per exemple,  si hi ha una font d’èmbols, ha de tractar-se amb un especialista en cardiovascular per evitar altres problemes, com accidents vasculars cerebrals.

Per diagnosticar una obstrucció d’artèria o de vena, simplement n’hi ha prou amb realitzar un examen de fons de l’ull (que consisteix a dilatar la pupil·la i mirar l’ull amb un oftalmoscopi), es pot veure si hi ha una obstrucció d’artèria o de vena.

De vegades, no obstant això, per valorar l’extensió dels danys i el seguiment del tractament, si n’hi ha, cal fer altres proves, com angiografies, tomografies de coherència òptica i un altre tipus de proves oftalmològiques. Però simplement amb una revisió de fons d’ull es pot veure la causa de la pèrdua visual.

Hem de tenir en compte, sobretot en pacients amb obstruccions arterials, que caldrà enviar-los a l’especialista cardiovascular, perquè és molt important descartar que la causa de l’obstrucció arterial sigui un èmbol provocat per una malaltia cardíaca o de les caròtides, amb l’objectiu d’evitar complicacions més greus, sobretot a nivell cerebral.

OBSTRUCCIONS ARTERIALS.

• En general, no hi ha tractament efectiu, sobretot si és una obstrucció permanent. Normalment, una obstrucció d’artèria té mal pronòstic, sobretot si afecta la retina central, a causa del fet que es produeix un infart del teixit.

• Només en el cas que l’alentiment del corrent sanguini estigui causat per una inflamació del vas, es podria tractar amb antiinflamatoris.

OBSTRUCCIONS VENOSES.

• El mateix organisme crea una espècie de varius que anomenem venes col·laterals que intenten drenar per camins alternatius la sang que no pot fluir normalment pel vas obstruït. Però aquests vasos col·laterals, triguen un temps a crear-se.

• Mentre es formen els vasos col·laterals, la retina està embassada. Per això, mitjançant injeccions intravítries d’uns fàrmacs coneguts com antiangiogènics, o cortisona i, en algunes ocasions, el làser, que cada vegada s’usa menys per a aquesta patologia, però que de vegades segueix sent necessari, el que fem és mantenir la retina seca perquè no es vagi deteriorant mentre al pacient se li van formant els vasos col·laterals. Més endavant, si el pacient disposa d’uns bons vasos col·laterals, la inflamació pot desaparèixer per si sola, i pot no ser necessari tornar a tractar. No obstant això, si el pacient no disposa d’uns bons vasos col·laterals, de tant en tant se li pot inflamar la retina i caldrà tornar a tractar-lo perquè no perdi agudesa visual.

En general, no es poden prevenir, per això es coneixen com a accidents cardiovasculars.

El que sí és important per a la prevenció és que tots els pacients que pateixin malalties generals que puguin afectar els vasos sanguinis, com la diabetis, la hipertensió arterial, el colesterol, l’augment de greix en sang (augment de lípids), controlin aquestes malalties, per evitar tant com sigui possible el risc de patir aquests accidents.