Edema macular

L’edema macular és la inflamació o engrossiment de la màcula de l’ull.

La màcula lútia és la part de la retina encarregada de la visió central i que permet captar els detalls. Aquesta zona de la retina és vital per tenir una qualitat visual correcta.

L’edema macular es produeix quan s’acumulen a la màcula, líquids dels vasos sanguinis que irriguen la retina, a causa d’una anomalia, o bé, perquè les seves parets són massa primes i es tornen permeables.  Aquesta acumulació de líquids inflama la màcula.

En molts casos d’edema macular, la visió perifèrica es manté, tot i que la visió central es veu alterada i la intensitat pot variar (de lleu a greu).

En algunes ocasions, aquesta afecció pot produir-se després d’una cirurgia ocular. En el cas de l’edema macular que apareix després d’una intervenció de cataractes, es coneix com edema macular quístic (EMQ).

Tot i que aquesta afecció visual també pot estar associada a altres patologies ocular, com són:

• La rentinopatia diabètica
• La degeneració macular associada a l’edat
• La uveïtis
• Alguns tipus de retinitis
• Alguns tumors a l’ull
• Trastorns genètics, com alguna forma de distròfia macular

Aquest trastorn, també pot estar causat per lesions ocular o efectes secundaris d’alguns fàrmacs.

Pel que fa els afectats de diabetis, l’edema macular pot ser el motiu més freqüent de pèrdua de visió.

L’edema macular es pot presentar a l’inici de forma silenciosa, és a dir, amb pocs símptomes. A més, també es caracteritza per ser una afecció indolora.

A mesura que avança, l’edema macular pot presentar els símptomes següents:

• Pèrdua de visió central
• Visió borrosa
• Distorsió de les línies rectes

En alguns casos, l’edema macular pot aparèixer de forma ràpida, com és el cas d’una trombosi venosa de la retina.

Les proves clíniques més habituals per diagnosticar un edema macular són:

• Exploració oftalmològica amb biomicroscopi o una làmpada de fenedura.
• Tomografia de coherència òptica (OCT) per observar el gruix i la morfologia de la màcula. A través d’aquesta prova, es comprova si hi ha acumulació de líquid.
• Angiografia amb fluoresceïna per verificar si hi ha fuga de fluid als vasos sanguinis.

En cas de presentar edema macular, l’oftalmòleg prescriurà el tractament més adequat en funció de la causa, l’evolució i els antecedents mèdics del pacient.

Els tractaments més habituals són:

• Gotes oculars i/o antiinflamatoris, en els casos menys greus.
• Cirurgia amb làser focal per reduir les filtracions dels vasos sanguinis. L’objectiu és cloure les fugues a base de pols de làser a la màcula per estabilitzar la visió del pacient. En alguns casos, és necessari realitzar diverses sessions de làser per aconseguir una millora de la visió. Si l’edema macular s’ha produït als dos ulls, el tractament s’aplicarà a un ull, i setmanes després, a l’altre ull.
• Tractament amb medicaments administrats a l’ull mitjançant injeccions intravítries Els fàrmacs que s’usen són els esteroides i els agents inhibidors del factor de creixement endotelial (anti-VEFG) per reduir el creixement dels vasos sanguinis i dificultar l’aparició de fugues. Aquests fàrmacs s’injecten a la cavitat vítria a través d’una injecció. Les injeccions es realitzen sota anestèsia tòpica, per tant, és un tractament indolor.

L’edema macular, en algunes ocasions, està associat a altres patologies com pot ser la diabetis. En aquests casos, serà necessari realitzar un control d’aquesta malaltia assegurant-se que els nivells de sucre són correctes.

L’edema macular no es pot prevenir, tot i que si es pot detectar precoçment si es fan controls oftalmològics periòdics, sobretot, quan existeixen factors de risc.