El Dr. Ignasi Jürgens, director mèdic i cap del Departament de Retina de l’ICR, i la Dra. Amanda Rey, del mateix departament, han publicat un article a la revista mèdica oftalmològica Acta Ophthalmologica en què associen la microcefàlia i manifestacions oculars en el cas d’un pacient de 17 anys provinent de l’Argentina amb una possible infecció congènita per Zika.
El virus del Zika és un arbovirus relacionat amb el dengue, la febre groga i els virus del Nil Occidental que es transmet principalment entre els éssers humans mitjançant la picada d’un mosquit de l’espècie Aedes infectat. El Zika es va detectar per primera vegada en humans l’any 1952, tot i que alguns dels seus signes, com la microcefàlia i les troballes oculars típiques, no es van associar amb el virus fins a l’any 2015 (Schuler-Faccini et al. 2016). També s’han descrit casos de possible transmissió sexual o perinatal, així com a través de transfusions de sang. Quan el virus del Zika passa d’una dona embarassada al fetus a través del líquid amniòtic, es poden produir defectes cerebrals i oculars congènits. També s’ha vinculat el virus a altres problemes com l’avortament espontani o la mort fetal intrauterina.
El mecanismo por el cual el virus Zika causa microcefalia fetal y patología ocular es aún desconocido. No se sabe si las lesiones están relacionadas directamente con el virus o con una toxina asociada que conduce a una reacción inflamatoria. De hecho, se especula que el virus es capaz de evadir la barrera inmunoprotectora de la placenta y que sus propiedades neurotrópicas podrían dañar el cerebro del feto durante el desarrollo. Alternativamente, se ha propuesto que el virus podría interrumpir la formación de la parte exterior de la placenta y contribuir también a la microcefalia y la patología ocular.
El mecanisme pel qual el virus Zika causa microcefàlia fetal i patologia ocular és encara desconegut. No se sap si les lesions estan relacionades directament amb el virus o amb una toxina associada que produeix una reacció inflamatòria. De fet, s’especula que el virus és capaç d’evadir la barrera inmunoprotectora de la placenta i que les seves propietats neurotròpiques podrien malmetre el cervell del fetus durant el desenvolupament. Alternativament, s’ha proposat que el virus podria interrompre la formació de la part exterior de la placenta i contribuir també a la microcefàlia i la patologia ocular.
También se han descrito hallazgos oculares típicos en varios casos de recién nacidos en regiones de Sudamérica presuntamente infectados por el virus del Zika, que incluían lesiones retinianas (alteraciones en el epitelio pigmentario o atrofia coriorretiniana), anomalías en el nervio óptico (hipoplasia y palidez papilar) y, más raramente, colobomas bilaterales del iris y subluxación del cristalino. En dichos casos, se descartaron otras posibles causas para dichas alteraciones.
El Zika puede causar anomalías oculares más severas cuando la infección se produce durante el primer o segundo trimestre del embarazo, como en otras infecciones congénitas como la toxoplasmosis, la rubeola y el citomegalovirus.
També s’han descrit troballes oculars típiques en diversos casos de nadons presumptament infectats pel virus del Zika en regions de Sud-amèrica que incloïen lesions retinals (alteracions en l’epiteli pigmentari o atròfia corioretinal), anomalies en el nervi òptic (hipoplàsia i pal·lidesa papil·lar ) i, més rarament, colobomes bilaterals de l’iris i subluxació del cristal·lí. En aquests casos, es van descartar altres possibles causes per a aquestes alteracions.
El Zika pot causar anomalies oculars més severes quan la infecció es produeix durant el primer o segon trimestre de l’embaràs, com en altres infeccions congènites com la toxoplasmosi, la rubèola i el citomegalovirus.
En néixer, les anàlisis de sang del pacient i de la seva mare van donar negatiu en toxoplasmosi, sífilis, varicel·la-zòster, parvovirus B19, rubèola, citomegalovirus i herpes (TORCH), i SIDA. Aquestes anàlisis van tornar a donar negatiu a la consulta del nostre centre, 17 anys més tard. Per aquest motiu, i tenint en compte la microcefàlia del pacient, així com les troballes oculars típiques del virus Zika congènit realitzades gràcies als exàmens i proves efectuades al centre, es va assolir el possible diagnòstic d’aquesta malaltia.
El diagnòstic d’infecció congènita per exposició al virus del Zika s’ha de suposar en casos descrits de microcefàlia i alteracions oculars, ja que els mètodes disponibles per confirmar el diagnòstic d’infecció per Zika són la serologia IgM del virus (MAC-ELISA) o la reacció en cadena de la polimerasa (PCR) en temps real, que només aconsegueixen detectar el virus a la fase aguda de la malaltia.
L’expansió del contagi i els brots epidèmics de Zika en algunes regions de Sud-amèrica han fet saltar les alarmes de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i han suposat un augment en els exàmens oftalmològics dels nadons en els primers dies de vida per descartar o confirmar el contagi mitjançant la PCR o serologies. En casos de pacients joves que es presentin amb aquests signes oculars i neurològics cal descartar altres infeccions congènites abans de realitzar el possible diagnòstic d’infecció congènita pel virus del Zika.
No hi ha cap vacuna ni medicaments per al Zika. Com a prevenció, destaquem dur a terme les mesures necessàries per evitar les picades de mosquit i que les dones embarassades evitin viatjar a zones amb alt risc de la malaltia.
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.
