Canvis oculars i visió durant l’embaràs

La visió pot experimentar canvis durant l’embaràs a causa de la retenció de líquids, l’augment del volum sanguini, els canvis hormonals i altres canvis físics que formen part de l’embaràs. Sovint, són canvis temporals que es resolen després del naixement del bebè, o després de la lactància materna. Els canvis en la visió solen ser menors i normalment no requereixen un canvi de graduació de les ulleres. Però els canvis poden diversos i de diferents tipus. Les manifestacions en la visió durant l’embaràs, poden classificar-se en tres categories:

Canvis fisiològics

• Canvis a la còrnia. A causa de la retenció de líquids, poden donar-se canvis fisiològics que afectin la còrnia i provoquin una disminució de la sensibilitat corneal o un augment en el gruix i la curvatura corneals. Aquest tipus de canvis es donen en el període final de l’embaràs i poden produir alteracions temporals en la refracció. Per aquest motiu, sotmetre’s a una cirurgia de correcció visual o cirurgia refractiva està contraindicat durant l’embaràs. A més, l’embaràs també pot induir la síndrome de l’ull sec a causa d’una alteració en certes cèl·lules lacrimals, la qual cosa pot conduir a una intolerància a les lents de contacte fins a diverses setmanes després de l’embaràs.

• Canvis en la pressió intraocular. Durant la segona meitat de l’embaràs, pot haver-hi una disminució de la pressió intraoculars (PIO) en ulls sans. En pacients amb hipertensió ocular, la disminució pot ser fins i tot més gran. Aquest tipus de canvis solen revertir-se en els dos mesos següents al part, i la PIO torna als nivells previs al part.

• Canvis en els annexos oculars. Els annexos de l’ull poden veure’s afectats pel cloasma, un augment de la pigmentació mediat per les hormones que afecta les zones situades al voltant de l’ull i les galtes, però que se sol resoldre després del part. També pot haver-hi una ptosis (caiguda de la parpella) per culpa de canvis relacionats amb les hormones, l’estrès i el part.

Malalties oculars relacionades amb l’embaràs

• Preeclàmpsia i eclàmpsia. Es presenta en dones embarassades amb hipertensió arterial i proteïna en l’orina a partir de la setmana 20 de gestació, i pot tenir com un dels seus efectes canvis en la visió, fins i tot pèrdua temporal de la visió, visió de punts o llums llampegants, sensibilitat a la llum i visió borrosa.

• Corioretinopatia serosa central. Algunes dones embarassades poden patir la forma aguda d’aquesta malaltia que provoca visió borrosa, percepció d’una taca central, línies tortes o problemes amb lectura.

• Trastorns vasculars oclusius. S’han observat alguns casos d’alteracions retinals vasculars amb pèrdua de visió en tots dos ulls el període postpart immediat, així com oclusions d’artèries i venes retinals en algunes embarassades.

Malalties i problemes oculars preexistents

• Miopies mitjanes i elevades. És important realitzar un seguiment proper de la visió per evitar qualsevol complicació, especialment durant el part.

• Retinopatia diabètica. Les dones que pateixin de retinopatia diabètica, poden experimentar un agreujament de la malaltia durant l’embaràs, encara que aquest agreujament pot desaparèixer després del part. Altres condicions, com la preeclàmpsia, poden empitjorar encara més aquesta malaltia.

• Uveïtis. En el cas que la pacient tingui uveïtis no infecciosa crònica, l’embaràs sol reduir la incidència dels brots, possiblement per efectes hormonals.

Encara que hi ha una gran varietat de malalties que poden tenir certa relació amb l’embaràs, la majoria d’elles es resolen durant el període postpart. El seu diagnòstic i tractament pot passar per controlar les troballes benignes, derivar a la pacient a un altre especialista o sotmetre-la a un tractament mèdic o quirúrgic. Per això, és aconsellable revisar la visió durant l’embaràs, especialment en cas de malaltia ocular preexistent.