La blefaritis és una inflamació a la vora de les parpelles que fa que envermelleixin, s’escamin i s’inflamin. Les glàndules de prop de les parpelles produeixen massa greix, que s’acumula en forma casposa i provoca una inflamació o afavoreix l’aparició de bacteris.
Causes
Aquesta condició pot estar causada per una infecció bacteriana, provocada generalment pel bacteri estafilococs, que fa que apareguin úlceres o ferides a la parpella, amb crostes i pèrdua de pestanyes. També pot ser causada per una dermatitis seborreica, amb escames enganxades i seborrea al cuir cabellut.
Altres causes són les al·lèrgies o, en casos molt més rars, l’aparició de polls a les pestanyes.
Tractament
El tractament habitual de la blefaritis és la realització de neteges diàries de les parpelles i les pestanyes amb l’ús de sabons específics. La utilització d’aquests sabons té com a objectiu final l’eliminació de l’excés de greix que ha provocat en primer lloc la blefaritis. En el cas de la blefaritis estafilocòccia, s’ha de mantenir la higiene de les parpelles, visitar l’oftalmòleg i tractar-la amb l’aplicació d’una pomada oftàlmica antibiòtica a la vora de les parpelles.
Pel que fa als polls, es poden eliminar amb una pomada de vaselina oftàlmica i posteriorment retirar-los; i en el cas de l’al·lèrgia, l’al·lergòleg n’ha d’identificar la causa, tractar-la amb medicaments tòpics i posteriorment evitar-la.
Complicacions
Pot succeir que els pacients que pateixen blefaritis experimentin una obstrucció de les glàndules sebàcies i un posterior augment de la mida de les mateixes degut a la inflamació. Aquesta situació és coneguda com a calazi o lipogranuloma de glàndula de Meibomi i es pot tractar amb l’aplicació de compreses d’aigua tèbia sobre la parpella tancada durant uns quants minuts. A vegades el tractament requereix l’ús de pomades antibiòtiques i, si persisteix durant varies setmanes o mesos, pot necessitar una petita intervenció quirúrgica.
En altres ocasions, els estafilococs infecten el fol·licle pilós de les pestanyes i generen un mussol, que es pot tractar també amb antibiòtics i compreses d’aigua tèbia, però mai no s’ha de pressionar.
La blefaritis també pot derivar en altres problemes oculars, com la conjuntivitis o les úlceres corneals, o fins i tot provocar en una pèrdua o alteració permanent en el creixement i la posició que adopten les pestanyes, cosa que pot provocar molèsties.