La visió d’un nen experimenta molts canvis durant el primer any de vida. A cada visita, l’oftalmòleg pediàtric li revisarà la visió per controlar i garantir que el desenvolupament visual del nen o nena té lloc de manera adequada. Si el nadó ha nascut de manera prematura, les etapes de desenvolupament visual establertes a continuació s’han de tenir en compte des de la data en què se surti de comptes, no des de la data en què el nadó va néixer realment.
En néixer, els nadons són molt sensibles a la llum intensa. Per aquest motiu, pot ser que semblin petites les seves pupil·les, que limiten la quantitat de llum que els entra pels ulls. Un nadó pot veure alguna cosa situada al seu costat amb la visió perifèrica (lateral), però la seva visió central segueix en desenvolupament.
En un parell de setmanes, a mesura que la retina es va desenvolupant, les pupil·les del nadó es fan més àmplies i poden veure rangs de foscor i claredat, així com patrons. Les formes grans i els colors brillants poden començar a atreure la seva atenció, i els nadons poden començar a focalitzar objectes situats davant d’ells.
Amb un mes d’edat, el nadó pot començar a enfocar breument la seva cara, però pot ser que segueixi preferint objectes de color brillant situats a fins gairebé un metre. Els nens són capaços de veure el que passa en una habitació fins i tot en néixer, però els interessen bàsicament els objectes que es troben molt a prop seu.
Durant els primers dos mesos, els ulls dels nadons no funcionen molt bé junts. Potser observi que semblen estar creuats o que van cap als costats. En la majoria de casos, és una cosa normal que es corregirà per si sol. No obstant això, si un dels ulls del seu nadó sembla desviar-se constantment cap al nas o cap a fora, consulteu amb el oftalmopediatra.
A partir dels dos mesos, normalment els nadons són capaços de seguir un objecte en moviment amb la mirada, i la seva coordinació visual millora. De fet, al voltant dels tres mesos d’edat, és possible que el nadó tingui la suficient coordinació ocular i de braços com per colpejar un objecte en moviment proper.
Als tres mesos, els ulls del nadó haurien de funcionar bé junts i enfocar i seguir objectes. Si això no succeeix, consulteu amb el oftalmopediatra.
Al voltant dels cinc mesos, la capacitat del nadó de determinar a quina distància es troben els objectes (coneguda com a percepció de la profunditat) s’ha desenvolupat millor. Vine el món en tres dimensions de manera més completa, i és una cosa que resulta evident a mesura que aprenen a assolir objectes que es troben lluny i prop. També aconsegueixen una bona visió en colors a aquesta edat, encara que no tan desenvolupada com la d’un adult.
En aquest punt, un bebè pot reconèixer al seu progenitor des de l’altra punta d’una habitació i somriure-li, així com també distingir objectes de l’exterior a través d’una finestra. També poden recordar de quin objecte es tracta fins i tot encara que només vegin una part d’ell.
En general, els nadons comencen a gatejar al voltant dels vuit mesos, el que millora la coordinació entre els seus ulls i les seves mans encara més.
Sobre els nou mesos d’edat, els nadons poden calcular les distàncies bastant bé. És quan comencen a intentar aixecar-se per mantenir-se dempeus. Al voltant dels deu mesos, els nadons poden calcular i apreciar les distàncies prou bé com per agafar alguna cosa entre el seu polze i el dit índex.
Als nou mesos, el color dels ulls del nadó sol aconseguir la seva tonalitat definitiva, encara que no és infreqüent apreciar alguns canvis subtils més tard.
En complir l’any, la majoria de nadons gategen i comencen a intentar caminar.
Els problemes oculars o visuals poden retardar el desenvolupament d’un nadó. Per aquest motiu, és important detectar-los com més aviat millor per proporcionar-los l’ajuda que necessiten per créixer i aprendre correctament.
Per garantir que el desenvolupament visual del nadó és el correcte, poden seguir els següents consells:
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.
