Els arxius de la Societat Espanyola d’Oftalmologia han recollit en un dels seus últims números el treball de la Dra. Katia Sotelo-Monge, amb la col·laboració del Dr. Alfonso Antón, la Dra. Eleonora Ayala, el Dr. Marcos Muñoz i la Dra. Anna Puntí, tots ells oftalmòlegs i oftalmòlogues del Departament de Glaucoma de l’ICR. Es tracta d’una comunicació titulada “Elevación de la presión intraocular secundaria a desprendimiento de retina”.
A l’article s’analitzen quatre casos clínics de pacients amb despreniment de retina associat a l’elevació de la pressió intraocular en el moment del diagnòstic del despreniment. En tots els casos es tracta de pacients que van acudir a urgències per miodesòpsies o mosques flotants i presentaven inflamació en la cambra anterior i elevació de la pressió intraocular.
Als quatre casos descrits es va detectar un despreniment de retina, una malaltia habitualment associada a una pressió intraocular baixa o normal. No obstant això, amb estudis com aquest es demostra que la separació de la part posterior de l’ull — despreniment de retina regmatògen o DRR — és compatible amb valors de pressió intraocular alta.
L’associació del despreniment de retina amb l’elevació de la pressió intraocular es denomina síndrome de Schwartz-Matsuo o síndrome de Schwartz i es caracteritza per una elevació de la pressió intraocular amb una forta fluctuació, cèl·lules a la càmera anterior, angle obert i DRR.
En alguns casos descrits en la literatura científica, el diagnòstic inicial va ser uveïtis hipertensiva difícil de tractar, però posteriorment es va detectar el despreniment de retina. Hi ha altres malalties, com el glaucoma d’angle obert inflamatori, que també comparteixen algunes característiques amb la síndrome de Schwartz. Per això és important explorar bé el fons d’ull del pacient.
Per aconseguir un diagnòstic correcte, és important conèixer trastorns com aquesta síndrome i realitzar una exploració oftalmològica completa. Així, es podrà intervenir de manera concorde al més aviat possible.
El despreniment de retina ha de tractar-se a temps per tal d’evitar al màxim la pèrdua de visió, ja que, si s’arriba a produir, seria irrecuperable.
Una vegada despresa la retina, el tractament és quirúrgic. El procediment consisteix en l’ús d’un làser o crioterapia per tancar l’esquinçament que ha derivat en el despreniment de retina, i en la posterior col·locació de la retina al seu lloc.
Als casos de síndrome de Schwartz-Matsuo, la pressió intraocular generalment s’estabilitza després de la cirurgia pel despreniment de retina. En la majoria dels casos, el pronòstic és favorable.
En la majoria de casos es pot recuperar la visió després d’una operació de despreniment de retina, però si no es tracta, es perd la visió de manera irreversible.
El glaucoma es caracteritza per una pèrdua del camp de visió, habitualment asimptomàtica fins a fases avançades de la malaltia. Si no es tracta pot acabar en ceguesa.
Les persones d’entre 40 i 60 anys poden experimentar canvis importants de la potència refractiva ocular que influeixin en l’agudesa i la qualitat visuals.
Per mantenir una bona salut ocular, és recomanable que els majors de 60 anys se sotmetin a una revisió anual per detectar malalties oculars associades a l’edat.
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.
