Adults de 40 a 60

Contingut mèdic revisat per - Darrera revisió 10/08/2017
Adults de 40 a 60

Què és important prevenir entre els 40 i els 60 anys? Problemes oculars més freqüents

Presbícia o vista cansada

Les persones de mitjana edat poden experimentar canvis importants de la potència refractiva ocular que influeixin en la seva agudesa i qualitat visual.

Un percentatge molt elevat de persones pateix presbícia o vista cansada a partir dels 40 anys. En el cas dels pacients amb hipermetropia, passa abans i, en els miops, després. La presbícia es caracteritza per una incapacitat per enfocar els objectes propers, és a dir, es perd la destresa per enfocar objectes situats a 25-30 cm, que és la distància habitual de lectura.

És un canvi fisiològic associat a l’envelliment, que es produeix per una pèrdua progressiva de la capacitat d’acomodació. El cristal·lí, que és una lent que modifica la seva potència gràcies a la força contràctil del múscul ciliar, perd la seva funció de forma progressiva.

Els símptomes visuals i oculars que poden presentar-se si no es corregeix són: allunyar cada vegada més els llibres en llegir, tenir sensació de cansament o fatiga ocular després de realitzar treballs que requereixin esforç visual de prop, enrogiment ocular, visió borrosa i cefalees. La seva correcció pot realitzar-se mitjançant l’ús d’ulleres (lents convergents), lents de contacte, o si la persona no vol portar correcció òptica, es pot realitzar una cirurgia refractiva intraocular amb implant de lent multifocal (part de l’òptica de la lent està enfocada per prop i l’altra per lluny).

Síndrome de l’ull sec

La síndrome de l’ull sec sol ser més comuna a mesura que l’edat augmenta, i es dóna especialment a partir de mitjana edat. Hi ha diferències respecte al gènere, ja que les dones la pateixen més, sobretot a causa de canvis hormonals. Per això, s’exacerban quan apareix la menopausa, encara que en algunes ocasions també es pot relacionar amb malalties sistèmiques, sobretot de tipus reumatològic, com és l’artritis reumatoide.

És una síndrome provocada per un defecte en la lubricació de la superfície ocular a conseqüència que la llàgrima que ha de hidratar la còrnia no és de “bona qualitat”. A més, en la majoria de casos, s’acompanya d’una funció deficient de les glàndules de la parpella, que són les que produeixen el component més espès (lipídic i mucinós) d’aquesta llàgrima.

Els símptomes visuals i oculars que es poden presentar si no es tracta són: irritació i enrogiment ocular, fotofòbia (intolerància a la llum), sensació de sorra o cos estrany, enrogiment de la vora de parpelles, disminució de la qualitat visual i fins i tot, si és severa, disminució d’agudesa visual.

Tractament de l’ull sec

El seu tractament es basa en millorar la qualitat de la llàgrima mitjançant mesures d’higiene palpebral i tractament tòpic amb lubricants oculars (llàgrimes artificials i gels lubricants de superfície ocular). En els casos més greus, pot ser necessària l’aplicació de corticosteroides tòpics oculars o utilitzar immunomoduladors tòpics, a més de l’ús de dispositius que redueixin el drenatge de la llàgrima (taps llagrimals).

En cas de ser usuari de lents de contacte, cal tenir especial cura amb la síndrome de l’ull sec. A més a més, en moltes ocasions, l’ull sec pot estar directament relacionat amb l’ús excessiu de les lentilles. Sempre s’han de seguir les normes d’utilització per evitar patologies de superfície ocular que poden tenir grans efectes en la visió. Es poden utilitzar llàgrimes artificials per protegir la superfície ocular durant el seu ús. De vegades, si la superfície ocular presenta irritació o hi ha alguna patologia a la còrnia (com ferides superficials per mala hidratació, àrees inflamatòries etc.) pot ser necessari evitar dur lentilles fins a una nova valoració de l’oftalmòleg que confirmi que el procés s’ha resolt.

Problemes sistèmics de salut

Els problemes de salut, sobretot les malalties que es consideren factors de risc cardiovascular, com la hipertensió arterial i la diabetis mellitus, solen aparèixer en aquesta etapa de la vida.

La retinopatia diabètica és la causa més important de ceguesa bilateral irreversible en menors de 65 anys als països occidentals. El temps d’evolució és el principal factor implicat en el seu desenvolupament (afecta el 50-60% dels diabètics de 15 anys d’evolució ).

Per això, és molt important fer una valoració oftalmològica en cas que un pacient estigui diagnosticat d’alguna d’aquestes malalties, encara que no presenti símptomes visuals, ja que això pot permetre prevenir complicacions irreversibles oftalmològiques, i determinar si hi ha un bon control sistèmic de la patologia . No només es requereix una única valoració, sinó que, en tractar-se de malalties cròniques, cal fer un seguiment amb controls oftalmològics a llarg termini, amb una periodicitat variable segons els signes detectats a les exploracions.

Si una persona presenta canvis a la visió, tot i no tenir un diagnòstic de malaltia sistèmica, ha de fer-se una valoració oftalmològica, ja que en moltes ocasions es diagnostiquen malalties sistèmiques tractables arran d’una alteració visual que s’ha presentat com a primer símptoma d’aquesta malaltia.

Per reduir el risc de patir les malalties mencionades anteriorment, és important seguir hàbits de vida saludables com realitzar exercici físic, menjar bé, dormir correctament, i evitar hàbits tòxics (tabac, alcohol etc.)


Revisions oculars recomanades en adults d'entre 40 i 60 anys

Per què és tan important fer una revisió ocular als 40?

És important realitzar un examen oftalmològic complet als 40 anys tot i no presentar símptomes oculars o visuals perquè, d’una banda, hi ha malalties oftalmològiques que s’inicien en aquest moment de la vida i al principi poden passar desapercebudes, com el glaucoma, les cataractes, la retinopatia diabètica o la degeneració macular associada a l’edat. El pronòstic millora si el diagnòstic és precoç i, d’aquesta manera, s’eviten complicacions irreversibles. D’altra banda, és necessari perquè hi ha signes oculars que poden ser el punt d’inici d’un diagnòstic d’una malaltia sistèmica que requereixi un tractament.

Tens algun dubte?

Escriu-nos o demana hora amb un dels nostre especialistes.

Visita'ns

ICR Seu Central Ganduxer

C/ Ganduxer, 117
08022 Barcelona Veure mapa

ICR Pau Alcover

C/ Pau Alcover, 67
08017 Barcelona Veure mapa

ICR Terrassa

C/ del Nord, 77
08221 Terrassa Veure mapa

Centre Quirúrgic Clínica Bonanova

Pg. de la Bonanova, 22
08022 Barcelona Veure mapa

Proves i tractaments Clínica Bonanova

C/ Mandri, 63
08022 Barcelona Veure mapa

Delegació ICR – Clínica Ntra. Sra. del Remei

C/ de l'Escorial,148
08024 Barcelona Veure mapa

ICR Seu Central Ganduxer

Telèfon 93 378 23 19
Telèfon d'urgències: 93 418 72 27

Horari:
De dilluns a divendres de 8 a 20 hores
Dissabtes de 9 a 14 hores
Urgències 24 hores 365 dies l'any

Com arribar-hi Més informació

ICR Pau Alcover

Telèfon 93 378 23 19

Horari:
De dilluns a divendres de 8:00 h a 20:00 h.
Dissabte de 8:00 h a 14:00 h.

Com arribar-hi Més informació

ICR Terrassa

Telèfon 93 736 34 40

Horari:
De dilluns a divendres de 9 h a 14 h i de 15 h a 20 h

Com arribar-hi Més informació

Centre Quirúrgic Clínica Bonanova

Telèfon 934 34 09 25

Horari:
De dilluns a divendres de 7:30 h a 20:30 h.

Com arribar-hi Més informació

Proves i tractaments Clínica Bonanova

Telèfon 93 434 27 70

Com arribar-hi Més informació

Delegació ICR – Clínica Ntra. Sra. del Remei

Telèfon 902 10 10 50

Horari:
Totes les tardes de 15h a 20h i divendres matí de 10h a 14h.

Com arribar-hi Més informació

Aquest lloc web fa servir galetes per recopilar informació estadística sobre la teva navegació. Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús. Més informació .