Foto de Karolina Kaboompics a Pexels
L’ull sec és una malaltia crònica i força freqüent (afecta a uns 100 milions de persones a tot el món), que pot provocar molèsties o fins i tot lesions a la superfície ocular.
La llàgrima té un paper clau en el desenvolupament d’aquesta síndrome. Si no se’n produeix en la quantitat i amb la qualitat adequades, així com si s’evapora molt o si hi ha un desequilibri en la seva composició, es pot produir la malaltia. És per això que, contràriament al que algunes persones creuen, tant una falta com un excés de llàgrima poden estar relacionats amb la síndrome de l’ull sec.
Diferents tipus de llàgrima tenen composicions i funcions diferents, però totes protegeixen els ulls d’infeccions, els mantenen humits, poden nodrir l’epiteli (la capa més externa de la còrnia) i eliminar residus o cossos estranys. Quan ja han fet la seva funció, drenen cap al sistema lacrimal o s’evaporen.
A més, cada un dels components i cada tipus de llàgrima tenen un paper específic. Així, per mantenir-se adherides a la còrnia, les llàgrimes compten amb un component mucós, que es combina amb una part aquosa i una part greixosa, aquesta última amb la finalitat d’evitar l’evaporació de la llàgrima.
Per tipus de llàgrima, les llàgrimes basals (les que es troben de manera permanent a la superfície ocular), lubriquen i nodreixen l’ull, alhora que ofereixen una barrera protectora per a la còrnia, mentre que les llàgrimes reflexes apareixen per protegir els ulls d’agents irritants com el fum o un cos estrany.
Finalment, les llàgrimes emocionals (per tristesa, felicitat…) venen donades per factors relacionats amb emocions i la comunicació interpersonal. No compleixen la funció de protegir l’ull i la seva composició és lleugerament diferent, ja que contenen proteïnes i hormones que no es troben en altres tipus de llàgrimes.
L’origen més freqüent d’una mala qualitat de la llàgrima i l’aparició de l’ull sec és una mala funció de les glàndules de Meibomi, encarregades de segregar els lípids que serveixen per hidratar els ulls i evitar que les llàgrimes s’evaporin.
Aquesta afecció es pot donar per causes molt diverses, però algunes de les més habituals són l’edat (és més comú entre dones a partir dels 50 anys), la contaminació, l’ús perllongat de lents de contacte, exposició habitual a entorns climatitzats, patir determinades malalties sistèmiques o autoimmunes, un dèficit de vitamina A o omega 3 i la presa d’alguns medicaments (ansiolítics, antihistamínics, diürètics, etc.).
Es poden seguir unes mesures per tal de vetllar pel bon funcionament i la producció adequada de llàgrima de qualitat. Aquests consells ajuden a alleujar i/o evitar els símptomes de l’ull sec:
Si, malgrat tot, apareix l’ull sec, aquest es pot tractar de diferents maneres, en funció de la causa de la malaltia i l’estat del/la pacient.
Els tractaments poden ser des de col·liris lubricants i/o antiinflamatoris fins a teràpia amb llum polsada intensa (IPL), una de les opcions més innovadores. Sempre caldrà consultar l’especialista en còrnia o ull sec, que farà un seguiment de cada cas i recomanarà el tractament més indicat.
La llum polsada intensa és un tractament innovador per a la síndrome de l’ull sec. Està indicat en casos d’alteració de les glàndules de Meibomi.
La sequedat, molèstia, picor o sensació d’arena en els ulls poden ser símptomes d’ull sec i requereixen tractament personalitzat.
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.
