La blefaritis és una inflamació que es produeix a la vora de les parpelles i que causa envermelliment i descamació. En la majoria de casos, les glàndules situades a les parpelles produeixen greix en excés i aquest greix s’acumula de manera casposa, la qual cosa provoca una inflamació o afavoreix l’aparició de bacteris o fins i tot paràsits.
Sol ser un trastorn crònic i complicat de tractar, no obstant, no acostuma a provocar danys permanents a la visió ni és contagiosa. La blefaritis pot afectar persones de totes les edats, encara que és més habitual en persones de més de 50 anys.
Existeixen diversos tipus de blefaritis:
Els símptomes habituals que poden associar-se a la blefaritis solen ser:
Les causes més habituals de la blefaritis són:
La blefaritis és una malaltia ocular crònica amb possibles episodis de repetició que pot arribar a ser severa si no es detecta a temps. Per això, és important tenir hàbits d’higiene adequats, com netejar diàriament la vora palpebral per a evitar el desenvolupament de la malaltia.
El tractament dependrà de la fase en la qual es trobi el pacient, però inicialment sol consistir en calor local i massatges a la parpella durant mínim 5 minuts i higiene diària de la vora palpebral i les pestanyes amb productes específics (sabons o tovalloletes oftàlmiques) amb la finalitat d’eliminar l’excés de greix.
En el cas de la blefaritis estafilocòccica, a més de la higiene palpebral, pot ser necessària l’aplicació d’una pomada oftàlmica antibiòtica a la vora de les parpelles. Si es tracta d’una blefaritis associada a sequedat ocular, es recomana l’ús de llàgrimes artificials. A vegades es recomana també seguir una dieta rica en àcids grassos Omega 3 o suplements nutricionals que en continguin a causa de les seves propietats antiinflamatòries.
Si és una blefaritis causada per paràsits, com el demodex, es pot requerir fer una higiene de la vora palpebral i les pestanyes amb solucions que continguin oli d’arbre de te. En els casos de blefaritis provocada per llémenes, aquestes poden eliminar-se amb una pomada oftàlmica d’antibiòtic o vaselina i posteriorment retirar-se de manera manual amb pinces.
La blefaritis associada a altres malalties de la pell, principalment rosàcia, pot requerir tractament amb antibiòtic per via oral per un període de temps prolongat. En casos de blefaritis posterior de difícil maneig està indicat un tractament innovador que consisteix en l’aplicació de llum intensa polsada (IPL) a nivell palpebral, que també milloraria els símptomes de sequedat ocular associada a aquesta patologia.
En tractar-se d’una patologia crònica s’aconsellen controls freqüents amb l’oftalmòleg per a vigilar la seva evolució.
La blefaritis pot produir complicacions, com ara:
No, no és contagiosa.
En la majoria de casos és crònica, pel que és important acudir regularment a l’oftalmòleg per a controlar-la.
És aconsellable seguir un tractament específic sempre que estigui indicat o s’hagi consultat amb l’oftalmòleg.
L’ús de camamilla en compreses per a aplicar la calor pot ser útil depenent del tipus de blefaritis. No obstant, no es recomana l’ús d’altres remeis casolans.
La neteja dependrà del tipus de blefaritis que es tingui: si és blefaritis anterior, és important fer la higiene de la vora palpebral i pestanyes amb sabons o tovalloletes específiques per a ús ocular. Si és blefaritis posterior o mixta caldrà aplicar calor i massatges per a facilitar l’eliminació del greix generat per les glàndules de la parpella.
La blefaritis NO es cura, és una patologia crònica. L’objectiu del tractament és mantenir controlada la patologia i evitar complicacions.
En aquest cas, cal visitar l’oftalmòleg per tal de fer una avaluació i descartar altres causes de blefaritis. L’al·lèrgia sol produir enrogiment i descamació de la pell de la parpella (èczema) i no blefaritis.
No és aconsellable l’ús de maquillatge, sobretot en casos d’inflamació aguda. Principalment es desaconsella l’ús de delineadors i màscara de pestanyes per estar en contacte directe amb la zona afectada.
La blefaritis és la inflamació de la vora de la parpella. El mussol es produeix quan una de les glàndules de la parpella s’obstrueix i s’associa a signes inflamatoris aguts (embalum vermell, edematós i dolorós). Quan aquesta obstrucció no s’ha resolt i s’ha format un quist es denomina calazi.
Un mussol és un petit embalum, vermell i dolorós, d’aparició aguda, situat a la parpella (a la part interna o externa) i que pot contenir pus.
La llum polsada intensa és un tractament innovador per a la síndrome de l’ull sec. Està indicat en casos d’alteració de les glàndules de Meibomi.
La meibografia permet avaluar les glàndules de Meibomi i determinar si compleixen la seva funció d’aportar els greixos necessaris per limitar l’evaporació de la llàgrima.
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.
