entropion

Què és l’entropi?

L’entropi és una malposició de la parpella en la qual aquesta s’inverteix o gira endins completament i fa que les pestanyes i la pell freguin amb la superfície de l’ull. Això causa dolor, irritació i sensació de cos estrany. A més, l’entropi pot ser el causant d’erosions a la còrnia, úlceres infeccioses i pèrdua de visió. L’entropi és més freqüent en la gent gran i, en general, afecta només la parpella inferior, tot i que el superior també pot quedar afectat per aquesta patologia.

L’entropi no s’ha de confondre amb l’ectropi, que consisteix justament en el contrari, un gir cap a fora de la parpella, quedant exposada cap a l’exterior la conjuntiva que la recobreix.

Existeixen diferents tipus d’entropi, involutiu o senil, congènit, cicatricial i espàstic:

  • Involutiu o senil: És el més freqüent i apareix amb l’edat. S’associa a alteracions degeneratives dels músculs que estabilitzen la parpella (músculs retractors), juntament amb un allargament del tendó que tensa la parpella, que afecta la seva estabilitat, produint una inversió de la parpella inferior.
  • Congènit: S’associa a problemes genètics i de naixement.
  • Cicatricial: S’origina a partir d’una cicatriu conjuntival a la parpella interna. Afecta tant a les parpelles superiors com inferiors i es pot associar a la triquiasi palpebral – pestanyes soltes dirigides cap al globus ocular, diferent de l’entropi, on la parpella es gira per complet i fa que toquin totes les pestanyes en bloc contra l’ull -.
  • Espàstic: Aquest entropi és causat per un blefaroespasme. Afecta generalment a la parpella inferior i pot agreujar-se per una pèrdua d’elasticitat en persones ancianes.

Causes

L’entropi sol estar associat a l’envelliment dels teixits. No obstant això, existeixen diferents causes segons el tipus d’entropi:

  • L’entropi involutiu s’associa al debilitament del múscul de la parpella inferior de l’ull a conseqüència de l’envelliment.
  • L’entropi congènit és causat per problemes genètics i de naixement.
  • L’entropi cicatricial es deu a la formació d’una cicatriu causada per una cremada, un traumatisme o una inflamació que pot ser no infecciosa o infecciosa com una vírica, bacteriana o tracoma.
  • L’entropi espàstic es deu a una contracció del múscul.

Símptomes

Els símptomes de l’entropi es produeixen a conseqüència del fregament de les pestanyes i la pell de la parpella externa contra la superfície de l’ull:

  • Irritació o dolor als ulls
  • Hipersensibilitat a la llum i al vent
  • Sensació de cos estrany o sorra a l’ull
  • Ulls plorosos (llagrimeig excessiu)
  • Enrogiment dels ulls
  • Secreció mucosa, lleganyes i crostes a les parpelles

Si la situació es manté, poden produir-se erosions, infeccions oculars com úlceres i fins i tot cicatrius corneals, per la qual cosa és necessari que sigui tractat abans que es produeixi un dany ocular greu.

Tractament

El tractament definitiu és la cirurgia. L’operació es realitza de manera ambulatòria sense ingrés, sota anestèsia local amb sedació o anestèsia general en nens, i consisteix a donar estabilitat a la parpella perquè aquest no es giri endins. Existeixen diferents tècniques de cirurgia, que s’apliquen segons la naturalesa, la posició y la gravetat de l’entropi. La recuperació sol ser bastant ràpida i en poc temps desapareixen els hematomes o blaus de la intervenció. Els símptomes desapareixen de seguida després de l’operació.

Alguns tractaments poden alleugerir parcialment els símptomes els dies previs a la cirurgia, com la lubricació de l’ull amb col·liris i pomades o l’ús de cinta adhesiva col·locada de manera vertical per evitar la inversió de tot el marge palpebral.

entropión ICR

El tractament definitiu de l’entropi és la cirurgia

Preguntes freqüents

L’entropi es pot curar sense cirurgia?

No, el tractament definitiu per l’entropi és la cirurgia. Els tractaments com la lubricació de l’ull i la cinta adhesiva vertical poden calmar parcialment els símptomes abans de la cirurgia, però no curen l’entropi.

Es pot curar amb neuromoduladors?

L’únic tractament per curar de forma definitiva l’entropi és la cirurgia. No obstant això, els neuromoduladors poden tractar temporalment l’entropi espàstic, millorant-lo, sense curar, durant unes setmanes. Aquesta opció es reserva a pacients que no poden ser operats i tinguin aquest tipus d’entropi.

Pot reproduir-se després de l’operació?

Habitualment amb una operació és suficient per solucionar el problema. Tanmateix, pot existir algun cas estrany de recidiva i fracàs de la cirurgia, que avaluarà el seu cirurgià oculoplàstic per trobar la solució més adequada.

Pot causar ceguera?

Si l’entropi no es tracta a temps pot causar una pèrdua permanent de visió per les lesions sobre la còrnia, potencialment molt greus.

Es pot prevenir?

En general, l’entropi no es pot prevenir. L’únic cas on és possible prevenir-lo és l’entropi causat per tracoma, una infecció bacteriana. En aquest cas, si té enrogiment i irritació en una zona de l’ull i viu en un lloc on el tracoma és freqüent, ha de visitar al seu oftalmòleg per tractar-lo abans que produeixi dany palpebral.

En quins casos és necessari visitar a l’oftalmòleg? 

Ha d’acudir a l’oftalmòleg si nota constantment algun tipus de fregament a l’ull o observa que les seves pestanyes estan girant cap a l’ull. També ha d’acudir al seu metge oftalmòleg si ja ha sigut diagnosticat d’entropi i apareixen augment ràpid d’enrogiment als ulls, dolor, sensibilitat a la llum o disminució de la visió.

El pot curar un metge o cirurgià general?

Es recomana que l’operació la realitzi un cirurgià oculoplàstic i no un metge general, ja que l’oculoplàstic és un metge oftalmòleg especialitzat en cirurgies de les parpelles, coneix l’anatomia palpebral, les causes de les patologies i les seves solucions, motius pels quals tindrà especial cura de l’ull per preservar la seva funció vital.

És hereditari?

L’entropi de tipus congènit es deu a problemes genètics, i per això pot ser heretat. Tanmateix, la gran majoria no són hereditaris i existeixen altres factors causants de l’entropi com poden ser l’edat, les cremades o les cicatrius.

Com es diagnostica?

L’entropi es diagnostica mitjançant un examen ocular rutinari. Pot ser que el seu doctor li demani tancar els ulls o li mobilitzi i palpi la parpella. Aquests moviments ajudaran a veure la posició exacta de la parpella respecte de l’ull, la tensió del tendó de la parpella, la seva tonificació i la seva elasticitat. En cas que l’entropi sigui cicatricial, el doctor també examinarà el teixit conjuntival que el recobreix.

Més informació

Contingut mèdic revisat per - Darrera revisió 08/08/2023

Tens algun dubte?

Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.