Què és?

L’escleritis és una inflamació de l’escleròtica, la capa blanca i resistent que recobreix i protegeix el globus ocular. Quan s’inflama, l’escleròtica es torna vermella, sensible al tacte i dolorosa.

Segons la zona de l’ull afectada, se’n distingeixen dos tipus:

Escleritis posterior: afecta la part posterior de l’ull. És menys freqüent i també provoca dolor i sensibilitat.La escleritis es una inflamación de la esclera, la capa blanca y resistente que recubre y protege el globo ocular. Cuando se inflama, la esclera se vuelve roja, sensible al tacto y dolorosa.

Escleritis anterior: afecta la part davantera de l’ull i és la més habitual.

Causes

En molts casos, està relacionada amb una malaltia autoimmune, és a dir, el sistema immunitari ataca per error els teixits sans del propi cos. De fet, pot ser el primer senyal d’una malaltia general que encara no s’ha diagnosticat. En altres ocasions, no s’arriba a identificar cap causa.

Les malalties i situacions que s’associen més sovint a l’escleritis són:

  • Artritis reumatoide i altres tipus d’artritis
  • Lupus i altres malalties del teixit connectiu
  • Síndrome de Sjögren
  • Granulomatosi amb poliangiïtis
  • Esclerodèrmia
  • Malaltia inflamatòria intestinal (malaltia de Crohn o colitis ulcerosa)
  • Infeccions oculars i, amb menys freqüència, infeccions per fongs o paràsits
  • Traumatismes o lesions a l’ull i cirurgies oculars prèvies

Símptomes de l’escleritis

És important acudir a la consulta oftalmològica al més aviat possible si experimentes:

  • Dolor intens a l’ull i sensibilitat en tocar-lo. El dolor es pot estendre a la mandíbula, la cara o el cap
  • Envermelliment i inflor de la part blanca de l’ull
  • Visió borrosa
  • Llagrimeig
  • Sensibilitat extrema a la llum (fotofòbia)
  • En alguns casos, pèrdua parcial o total de la visió

Diagnòstic

A la consulta, l’equip mèdic examinarà els ulls del pacient o pacienta mitjançant una làmpada de fenedura i una exploració del fons d’ull. A més, revisarà els seus antecedents mèdics i li preguntarà sobre el seu estat de salut general. És possible que calgui fer altres proves per establir un diagnòstic precís.

Tractaments

El tractament s’ha d’iniciar al més aviat possible per protegir la visió i depèn del tipus d’escleritis i de la seva gravetat. Les opcions més habituals són:

  • Antiinflamatoris no esteroidals (AINE): es prenen per via oral i ajuden a reduir el dolor i la inflamació. Solen ser el primer pas en els casos lleus o moderats.
  • Corticoides: s’administren per via oral i, en alguns casos, també en forma de col·liri, quan els antiinflamatoris no són suficients o la inflamació és més intensa.
  • Immunosupressors o immunomoduladors: en els casos greus, o quan la inflamació persisteix o reapareix, s’utilitzen fàrmacs que regulen la resposta del sistema immunitari.
  • Antibiòtics o antivirals: quan l’escleritis està causada per una infecció.
  • Cirurgia: en els casos més greus, si l’escleròtica s’ha debilitat o hi ha risc de perforació, pot ser necessària una intervenció per reparar l’ull i evitar una pèrdua de visió més gran.

Si l’escleritis està relacionada amb una altra malaltia, també és fonamental tractar-la. Per això, l’abordatge sol ser multidisciplinari, en col·laboració amb altres especialistes.

Pronòstic i prevenció

El pronòstic depèn del tipus d’escleritis, de la seva gravetat i de si hi ha alguna malaltia associada. Un diagnòstic precoç i un tractament adequat són clau per controlar la inflamació i protegir la visió.

L’escleritis pot reaparèixer fins i tot després del tractament, per la qual cosa és important fer revisions oftalmològiques periòdiques i mantenir el seguiment amb els altres especialistes. En la majoria dels casos no es pot prevenir, però les persones amb malalties autoimmunes haurien de revisar la seva salut ocular de manera regular.

Contingut mèdic validat el dia 17/11/2026 per:
Urgències

Tens algun dubte?

Escriu-nos o demana hora amb el nostre equip mèdic.