La visió en color ens ajuda a recordar objectes i activa les nostres emocions. Però sabies que els objectes no tenen color? El que fan, en realitat, és reflectir les longituds d’ona de la llum i és el cervell humà qui les interpreta com a colors.
L’espectre visible per a l’ésser humà es troba entre la llum violeta i la llum vermella i s’estima que els humans podem distingir fins a 10 milions de colors. Quan la llum incideix en un objecte, aquest absorbeix part d’aquesta llum i reflecteix la resta, que entra a l’ull humà a través de la còrnia, la part més exterior de l’ull. La còrnia inclina la llum cap a la pupil·la, que regula la quantitat que n’arriba al cristal·lí. Aquest, al seu torn, enfoca la llum a la retina, la capa de cèl·lules nervioses situada al fons de l’ull.
La retina té dos tipus diferents de cèl·lules que detecten la llum i hi reaccionen. Es tracta dels cons i els bastons, unes cèl·lules sensibles a la llum conegudes com a fotoreceptors. Els bastons s’activen en condicions de baixa lluminositat. Els cons, per la seva banda, es veuen estimulats en entorns amb més il·luminació. La majoria de persones tenen entre 6 milions de cons i 110 milions de bastons.
Els cons contenen pigments o molècules que detecten el color. Els éssers humans tenen habitualment tres tipus de pigments: vermell, verd i blau. Cada tipus de con és sensible a longituds d’ona de llum visible diferents.
Durant el dia, la llum reflectida sobre una llimona activa tant els cons vermells com els verds. Els cons envien un senyal pel nervi òptic fins al còrtex visual, al cervell, que processa la quantitat de cons activats i la força del senyal que envien. Després de processar els impulsos nerviosos, veiem el color, que en aquest cas seria el groc. En un entorn més fosc, en canvi, la llum que reflecteix la llimona estimularia únicament els bastons, per la qual cosa no veuríem el color, sinó únicament tonalitats de gris.
No obstant això, la nostra experiència visual anterior amb els objectes també influeix en la percepció del color. És el que es coneix com a constància perceptiva del color. Aquesta constància garanteix que la percepció del color d’un objecte romangui inalterable en diferents condicions d’il·luminació. Si col·loquem la llimona sota una llum vermella, probablement seguirem percebent-la com a groga.
Les anomalies en la visió del color poden donar-se quan un o més tipus de cons no funcionen com haurien de funcionar. Pot ser que els cons siguin inexistents, que no funcionin o que detectin un color diferent de l’habitual. El daltonisme (confusió vermell-verd) és l’anomalia més habitual.
Alguns investigadors estimen que fins a un 12% de les dones tenen 4 tipus de cons diferents en comptes de 3, cosa que els permet percebre una quantitat de colors 100 vegades superior a les persones que només en tenen 3.
Al món animal, alguns ocells, insectes i peixos també tenen 4 tipus de cons, cosa que els permet veure la llum ultraviolada, de longituds d’ona imperceptibles per a l’ull humà. Altres animals, com els gossos, tenen menys tipus de cons, cosa que fa que vegin menys colors que els humans.
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.
