Dia mundial del Glaucoma 2018

En el marc de la Setmana Mundial del Glaucoma que es celebra de l’11 al 17 de març a nivell mundial, entrevistem al Dr. Alfonso Antón, cap del Departament de Glaucoma de l’ICR.

Què és el glaucoma?

El glaucoma és una malaltia del nervi òptic, un neuropatia òptica generalment progressiva que pot portar a la ceguesa si no es tracta adequadament, però que pot ser tractada per reduir la velocitat de progressió i per conservar la visió dels pacients.

Per què es produeix?

Molts dels glaucomes tenen una base genètica i en realitat en la majoria d’ells es produeix una elevació de la pressió intraocular que, juntament amb altres factors, danya el nervi òptic i provoca una mort precoç de les cèl·lules nervioses que constitueixen el nervi òptic.

Quins tipus de glaucoma hi ha?

Els glaucomes poden ser classificats de formes molt diferents:

En la seva forma d’aparició com els aguts, és a dir, els que apareixen molt de pressa i amb alta elevació de la pressió o els crònics, que són els que apareixen d’una manera més progressiva i lenta i que són els més freqüents. Alhora poden ser també primaris, si no hi ha una causa concreta excepte una base genètica o secundaris quan es deuen a una altra causa primària que els genera.

Què és el glaucoma d’angle tancat?

El glaucoma d’angle tancat és aquell en què l’espai normal del drenatge del líquid que conté l’ull es troba molt estret o tancat i això fa que la pressió intraocular augmenti. Molts d’aquests glaucomes s’expressen de forma aguda, amb dolor i pèrdua de visió, tot i que també hi ha glaucomes d’angle tancat de forma crònica.

I en què consisteix el glaucoma d’angle obert?

El glaucoma d’angle obert és la forma més freqüent de glaucoma. En aquest cas, la forma de drenatge de l’ull està oberta i hi ha força espai entre l’iris i la còrnia i en canvi, aquest drenatge no funciona correctament i la pressió intraocular tendeix a pujar. Com a conseqüència d’això, es produeix un dany en el nervi òptic.

Qui corre més risc de patir glaucoma?

El glaucoma és més freqüent amb l’edat i generalment sol ser estrany que es produeixi abans dels 40 anys i la seva freqüència va augmentant a partir de llavors fins al 2, 3, 4 o 5% en les persones de més edat. També és més freqüent quan hi ha familiars que pateixen la malaltia i en miops com també afecta més a persones d’origen afroamericà.

Què podem fer per no perdre visió a causa del glaucoma?

És fonamental realitzar periòdicament una revisió oftalmològica per identificar la malaltia en fases inicials, sobretot en aquelles persones que es tenen més risc de patir la malaltia perquè la major part dels casos de glaucoma no són simptomàtics, de manera que és molt difícil que el pacient sospiti que té la malaltia si no realitza un control oftalmològic.