El nistagme

El nistagme

El nistagme és un tremolor o moviment involuntari repetitiu dels ulls que pot ser d’un costat a l’altre (nistagme horitzontal, el més freqüent), de dalt a baix (nistagme vertical) o rotatori (nistagme rotatori o de torsió). Habitualment, es sol donar a tots dos ulls. Hi ha diversos tipus de nistagmes. Es pot donar en persones sanes com a resposta a estímuls ambientals o canvis posturals (nistagme fisiològic) o un procés «anormal» (nistagme patològic). El nistagme patològic, depenent de l’edat en què comenci, pot ser congènit o adquirit.

Nistagme congènit

Apareix durant els primers sis mesos de vida i pot ser una alteració aïllada de causa desconeguda (el més freqüent) o estar provocat per una altra condició, com pot ser l’albinisme, paràlisis musculars o cerebrals, cataractes congènites, ambliopia o lesions en algunes parts del cervell encarregades de conduir la informació visual cap a altres àrees.

Nistagme adquirit

El nistagme adquirit es desenvolupa més tard i pot ser conseqüència duna lesió a diferents regions cerebrals encarregades de controlar el moviment dels ulls o a l’òrgan de l’oïda. També pot tenir una causa tòxica o medicamentosa.

Nistagme

Els símptomes del nistagme són diversos. En el nistagme congènit, el principal és la disminució de la visió, ja que els moviments ràpids dificulten la fixació que permet veure qualsevol objecte en mirar-lo. A vegades, quan el nistagme és adquirit, provoca la sensació que el món que ens envolta es mou.

També és habitual que les persones que pateixen nistagme congènit girin el cap, ja que la intensitat del nistagme pot canviar segons la posició de la mirada, per la qual cosa hi ha punts (zones neutres) en què el moviment és molt menor, i és cap on el pacient desvia la mirada.

Per diagnosticar el nistagme n’hi pot haver prou amb una exploració física realitzada pel metge, si té un patró distingible, o pot requerir la obtenció de registres del moviment ocular (electronistagmograma o videonistagmograma). Depenent del patró del nistagme, poden no ser precisos més estudis o poden ser necessàries proves (com la ressonància magnètica) pensades per valorar l’àrea que se sospita que no està funcionant bé, amb l’objectiu d’identificar la causa.

El tractament és difícil i, moltes vegades, inexistent. Dependrà de l’arrel del problema. Si la causa és identificable i es pot tractar, s’haurà de tractar (operar la cataracta responsable de la pèrdua visual, retirar el fàrmac que provoca el nistagme si és possible, tractar la malaltia neurològica subjacent de la manera més adequada possible…). En alguns casos, hi ha fàrmacs que poden ser eficaços. A vegades, l’ús d’ulleres o de prismes pot arribar a reduir-ne els símptomes. Finalment, també es poden utilitzar injeccions de toxina botulínica per reduir els tremolors greus de l’ull o recórrer a la cirurgia, que modifica la posició dels músculs i, tot i que no cura completament el nistagme, corregeix el moviment anormal que ha de fer el cap per veure-hi bé.

 

Publica tu comentario

Tu dirección de correo no será publicada

ICR Seu Central Ganduxer

c/Ganduxer,117
08022 Barcelona

ICR Pau Alcover

C. Pau Alcover 67
08017 Barcelona

ICR Terrassa

C. del Nord, 77
08221 Terrassa

Centre Quirúrgic Clínica Bonanova

Passeig Bonanova, 22
08022 Barcelona

Proves i tractaments Clínica Bonanova

c/ Mandri, 63
08022 Barcelona

Delegació ICR – Clínica Ntra. Sra. del Remei

c/ de l'Escorial,148
08024 Barcelona
Aquest lloc web fa servir galetes per recopilar informació estadística sobre la seva navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Més informació .