La Dra. Núria Ibáñez, responsable del Dept. d’Òrbita i Oculoplàstia de l’ICR, ha realitzat amb la col·laboració del Dr. R. Secondi i la Dra. E. Becerra, un estudi per a valorar l’efectivitat de l’ús d’un empelt de pericrani juntament amb un implant orbitari gran en pacients amb una cavitat orbital contreta i amb un dèficit de volum orbital important. L’estudi, titulat Autologous pericranium grafts for large orbital implants (Empelts de pericrani autòlegs per a implants orbitals grans) ha estat publicat a la prestigiosa revista mèdica European Journal of Ophthalmology.
Un volum orbital insuficient en una cavitat anoftàlmica és un problema important a l’hora de col·locar una pròtesi ocular. Per a solucionar-ho, una opció és la col·locació d’una pròtesi ocular gran per a compensar el volum inadequat, però això dóna lloc a una pitjor motilitat de la pròtesi, més secrecions, un major risc de malposicions palpebrals i un resultat estètic deficient. Una altra opció és la inserció d’un implant orbital de la mida adequada per a evitar el síndrome d’encaix postenucleació. No obstant, això no sempre és possible degut a una conjuntiva insuficient o a la contracció del sac conjuntival, que dificulta el revestiment complet de l’implant o el fa fins i tot impossible. A més, els canvis anatòmics a la cavitat, com la retracció i adhesió del teixit, dificulten la realització d’un implant secundari.
L’estudi realitzat pel Departament d’Òrbita i Oculoplàstia de l’ICR pretén comprovar l’efectivitat de l’ús d’un empelt de pericrani autòleg associat amb un implant orbitari primari o secundari gran en pacients amb una cavitat contreta i amb un dèficit de volum orbital important. Per a la realització de l’estudi es va comptar amb la participació de 13 pacients amb cavitat contreta, dèficit de volum i conjuntiva insuficient per a cobrir el nou implant. Els pacients es van dividir en dos grups, segons la condició basal de la cavitat. La cirurgia va consistir en l’evisceració primària (només a un dels grups) i la col·locació d’un implant orbital gran, seguit d’un empelt de pericrani autòleg sobre l’implant (en ambdós grups).
La duració mitjana del seguiment dels pacients va ser de 9 mesos i mig i l’epitelització completa de l’empelt de pericrani es va produir als 47 dies de seguiment. Segons afirmen els doctors, no es van observar casos d’exposició o contracció de l’implant durant el seguiment i tots els pacients van quedar satisfets amb el resultat estètic.
Així doncs, d’acord amb l’estudi realitzat per la Dra. Ibáñez, el Dr. Secondi i la Dra. Becerra, l’empelt pericranial autòleg va ser eficaç per a reconstruir la cavitat contreta, de manera que la cavitat anoftalmàtica podia acomodar un implant orbital més gran o secundari. Tot i així, afirmen que l’eficàcia d’aquest procediment ha de confirmar-se amb una sèrie de pacients més gran.
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.
