En l’edició d’aquest 2024, el Congrés Euretina s’ha celebrat del 19 al 22 de setembre a Barcelona. Un any més, ha comptat amb la participació de múltiples oftalmòlegs i oftalmòlogues del voltant del món, entre els quals diversos professionals de ICR.
Un equip d’oftalmòlegs de l’ICR liderat per la Dra. Agnieszka Dyrda i el Dr. Ignasi Jürgens ha realitzat diversos estudis sobre la lent Carlevale, un tipus de lent intraocular implantat en pacients sense suport capsular en cirurgies refractiva i de cataracta.
La Dra. Dyrda, amb una llarga trajectòria com a cirurgiana i especialista en retina i cataracta, ha presentat dos nous estudis sobre aquesta mena de lent: “Accuracy of lens calculation formulas for Carlevale lens implantation” (Exactitud en el càlcul de fórmules per a la implantació de la lent Carlevale) i “Comparison of lens position after Carlevale IOL implantation with lens-in-bag cataract surgery in the contralateral eye” (Comparació de la posició de la lent Carlevale després de la seva implantació en cirurgia de cataracta lens-in-bag en l’ull contralateral). A més, ha presentat el vídeo “A new surgical technique to improve the simultaneous treatment of post-traumatic aphakia, aniridia and astigmatism” (Una nova tècnica quirúrgica per a millorar el tractament simultani de l’afàcia, anirídia i astigmatisme posttraumàtics).
L’objectiu del primer és valorar la precisió de les diferents fórmules de càlcul del poder de lent intraocular en la fixació sense sutures de lent Carlevale. Es tracta del major estudi realitzat fins a la data sobre aquesta qüestió, en el qual, després d’analitzar diversos paràmetres en 69 casos, es conclou que les millors fórmules de càlcul de lent són les anomenades SRK/T, Hoffer Q, and Holladay 1 i que no s’ha d’usar la fórmula Barrett II pel seu pitjor desenvolupament.
En el segon estudi es compara la posició de la lent intraocular en tots dos ulls: en un després d’implantar una lent Carlevale amb fixació sense sutures i en l’altre després d’implantar una lent en el sac capsular després d’una cirurgia de cataracta sense complicacions. L’anàlisi de més de 76 ulls apunta que la posició efectiva de la lent no és estadísticament diferent en la lent Carlevale ni en la implantada en el sac capsular. La posició correcta de la LIO secundària pot evitar complicacions com uveítis, dispersió de pigment, glaucoma i edema corneal i augmentar la previsibilitat dels resultats refractius. Per això, conclou que hauria de considerar-se una tècnica vàlida per a fixació escleral sense sutures en ulls sense suport capsular.
El vídeo mostra les etapes de la innovadora cirurgia desenvolupada pel Dr. Jürgens. Aquesta prometedora tècnica ofereix una excel·lent alineació de la lent intraocular i l’iris gràcies als sis punts de fixació del complex lent Carlevale-iris, millorant el centrat i l’estabilitat. La lent tòrica personalitzada i l’iris milloren els resultats tant funcionals com estètics.
El Dr. Juan Manuel López, oftalmòleg dels Departaments de Retina i Vitri i Urgències, ha presentat dos pòsters d’estudis diferents en el congrès.
El primer porta com a títol “Retro-mode Imaging for the Diagnosis of Optic Disc Drusen” (imatges Retro-mode pel diagnòstic de de druses en el nervi òptic) i parla sobre la implementació d’aquesta innovadora tècnica. En un estudi realitzat en col·laboració amb el Servei d’Oftalmologia de l’Hospital Intercommunal de Créteil (França), el doctor compara la tècnica Retro-mode amb metodologies no invasives convencionals. L’estudi demostra l’eficàcia de la primera en casos on la imatge de fons d’ull o la autofluorescente presenten limitacions o no estan disponibles.
El segon és un cas de síndrome de Sènior-Loken, en el qual el Dr. Juan Manuel López i el Dr. Ignasi Jürgens descriuen el primer cas documentat amb un fenotip similar al que presenta la malaltia de Stargardt associat a una mutació en el gen WDR19. Això subratlla la rellevància de realitzar proves genètiques per a comprendre i conèixer sobre les diverses causes, presentacions i evolucions de les diverses malalties genètiques de la retina. Això subratlla la rellevància de realitzar proves genètiques per a comprendre com es desenvolupa la malaltia, i així guanyar coneixement en algunes de les causes de ceguesa infantil, sovint donada per malalties oculars amb un component genètic. L’estudi es titula “A casi report of Sènior-Loken Syndrome linked to a WDR19 gene mutation showing a Stargardt-like phenotype” (Un cas de síndrome de Sènior-Loken vinculat a la mutació de gen WDR19 mostrant un fenotip similar a Stargardt).
Per la seva part, la Dra. Laura Echandi, especialista en retina i malalties genètiques, ha presentat en l’última edició del Congrés Euretina, un treball sobre l’anàlisi de la vasculatura retinal en bebès prematurs per a predir la progressió de la malaltia retinal associada a l’etapa prematura, una de les principals causes de disfunció visual que afecta els nens. El treball ha estat realitzat en col·laboració amb un centre dels Estats Units d’Amèrica.
Durant el congrés s’ha acabat de concretar la participació de l’ICR en divesos assajos clínics que s’iniciaran en breu sobre nous tractaments per a la Degeneració Macular Associada a l’Edat (DMAE), tant en la seva forma atròfica com exudativa.
La degeneració macular associada a l’edat (DMAE) genera problemes de visió central i pot arribar a provocar ceguesa si no es tracta de manera precoç.
Les revisions oftalmològiques durant la infantesa i l’adolescència són fonamentals. Alguns problemes, com l’ambliopia, poden tractar-se en nadons però són irreversibles a partir de certa edat.
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.
