Diversos oftalmòlegs i oftalmòlogues de l’equip de Retina de l’ICR han publicat dos estudis sobre l’opacificació de la lent Carlevale. L’equip ha estat liderat per la Dra. Agnieszka Dyrda i ha comptat amb la participació de la Dra. Amanda Rey i la Dra. María Soledad Pighin, i la supervisió del Dr. Ignasi Jürgens, director mèdic de l’ICR.
Ambdós treballs d’investigació s’han centrat en la lent intraocular (LIO) Carlevale, un tipus de lent que s’implanta en pacients que no disposen del suport natural (o no el suficient) per implantar-la. Això succeeix quan el cristal·lí o la lent que el substitueix s’ha dislocat i desplaçat cap a la cavitat vítria. Aquesta situació es dona, per exemple, quan el pacient ha patit un traumatisme amb luxació del seu cristal·lí o de la lent implantada, o en cas que existeixin factors de risc per luxació tardana de LIO, com miopia magna, prèvia cirurgia vitreorretiniana, síndrome pseudoexfoliativa o síndrome de Marfan, entre altres.
Fa alguns mesos, el mateix equip d’oftalmologia va publicar a la revista Retina un estudi per millorar la implantació de lents Carlevale. A l’article es mostraven els resultats de l’ús de l’endoscopi durant la cirurgia, una tècnica ideada pel doctor Ignasi Jürgens.
Factors que influeixen en l’opacificació de la lent Carlevale
En un estudi més recent, publicat a la revista de la Societat Francesa d’Oftalmologia, s’ha presentat el cas d’una pacient de 82 anys, operada mitjançant una vitrectomia posterior de 25 G amb fixació escleral sense sutures. La lent intraocular implantada va ser una de Carlevale degut a la falta del suport capsular com a resultat de cirurgia complicada del recanvi refractiu de LIO.
Immediatament després de la implantació de la LIO, la seva òptica va mostrar un enterboliment ràpid i progressiu. Aquesta LIO va ser explantada i substituïda per una altra lent Carlevale, però l’opacificació es va produir de nou. Es va deixar la lent i al dia següent la lent es va tornar transparent.
Aquest cas, publicat al Journal Français d’Ophtalmologie, destaca l’efecte dels factors ambientals sobre la LIO acrílica hidròfila i la importància d’evitar fluctuacions de temperatura i emmagatzemar correctament el material quirúrgic. A l’opacificació aguda per canvis bruscs de temperatura no és necessari explantar la LIO de Carlevale, ja que aquest fenomen és transitori. El coneixement de l’opacitat reversible de la lent intraocular hidròfila evitarà possibles complicacions de maniobres intraoperatòries adicionals i un augment en el cost de la cirurgia pel canvi de LIO.
Les mateixes conclusions descrites a la literatura científica
El mateix equip, liderat per la Dra. Dyrda, va publicar als Annals d’Oftalmologia, la revista de la Societat Catalana d’Oftalmologia, un article sobre opacificació de les lents intraoculars, centrat en l’opacificació intraoperatòria i les seves causes. Per això, el grup de persones investigadores i oftalmòlogues van revisar un total de 432 articles relacionats a la literatura científica publicada. Es van descriure la classificació, causes i possibilitats del tractament d’aquesta complicació infreqüent.
Coincidint amb el que s’ha esmentat prèviament, després d’aquesta revisió es va arribar a les mateixes conclusions: en opacificacions agudes degudes a ràpids canvis de temperatura, no hi ha la necessitat d’explantar la LIO Carlevale ni altres tipus de lent intraocular, ja que aquest fenomen és transitori.
Tens algun dubte?
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.