La miopia es produeix quan en ulls que tenen una mida més gran del que és normal, les imatges s’enfoquen davant de la retina i no sobre ella. Això provoca que la visió resulti borrosa en distàncies llunyanes i, també, una disminució important de l’agudesa visual.
Es parla d’alta miopia o miopia magna quan el pacient presenta més de 6 dioptries. Aquest tipus de miopia s’associa a ulls encara més grans, és a dir, amb una longitud axial més llarga. També es considera alta miopia si el pacient presenta un eix anteropostetior de més de 26mm.
Aquest tipus de miopia afecta, a dia d’avui, un 2% de la població i, segueix augmentant als països desenvolupats, tot i que no s’ha determinat les causes. L’alta miopia, que acostuma a aparèixer durant la infantesa i s’estabilitza entre els 20 i 30 anys, pot arribar a causar ceguesa legal en els casos més greus.
Aquest defecte refractiu suposa un risc per a la visió, ja que pot derivar en patologies visuals més severes.
En aquest tipus de trastorn, com més augmenten les dioptries, més s’allarga l’ull (longitud axial) i més gran és el risc que derivi en un trastorn visual associat.
Alguns d’aquests trastorns poden ser:
En principi, no existeix un tractament específic per a la miopia magna i, en qualsevol circumstància, s’ha de fer una valoració individual de cada pacient per tal d’establir la pauta a seguir.
La visió borrosa, és a dir el defecte de refracció, pot corregir-se mitjançant l’ús de lents de contacte i/o correcció amb ulleres. Així mateix, es pot realitzar una correcció de la visió amb una cirurgia refractiva de la miopia amb làser LASIK.
També, existeix la possibilitat de col·locar lents intraoculars (lents fàquiques tipus ICL/ICPL), que consisteix en implantar una lent entre l’iris i el cristal·lí. Aquesta tècnica és reversible i conserva la còrnia en el seu estat natural.
La cirurgia de la miopia es realitza de forma ambulatòria, és a dir, sense ingrés.
Fins fa poc, no hi havia cap mètode eficaç per frenar la progressió de la miopia. Recentment, estudis realitzats en nens han demostrat que l’ortoqueratologia (lents orto-K) i el tractament amb col·liri d’atropina en baixes dosis són els únics tractaments que aconsegueixen reduir-ne la progressió.
D’altra banda, es poden tractar les complicacions que se’n deriven. És per això que és de vital importància fer un bon seguiment oftalmològic.
És a dir, s’hauran de realitzar controls de la visió periòdicament per facilitar el diagnòstic i el tractament dels trastorns visuals associats a l’alta miopia. El diagnòstic precoç d’aquestes complicacions ens permetrà minimitzar la pèrdua de visió.
Així mateix, és important recordar que la cirurgia refractiva corregeix la visió, però no impedeix que els trastorns associats es desenvolupin.
Els nens amb miopia veuen bé els objectes propers però els objectes situats a certa distància els veuen borrosos. A l’ICR tractem la miopia en la infantesa.
La cirurgia refractiva o de correcció visual té com a objectiu corregir defectes refractius, com ara la miopia, la hipermetropia, l’astigmatisme i la presbícia o vista cansada per aconseguir una bona qualitat visual i evitar dependre de l’ús d’ulleres o lents de contacte.
La miopia és un defecte visual en el qual el pacient no pot enfocar bé els objectes llunyans, però sí pot veure amb claredat els objectes propers.
L’ortoqueratologia consisteix en l’adaptació d’una lent de contacte especialitzada que exerceix un efecte modelador a la còrnia durant la nit, mentre dormim.
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.
