La miopia és un defecte visual en el qual el pacient no pot enfocar bé els objectes llunyans, però sí pot veure amb claredat els objectes propers.
És un dels problemes refractius més freqüents. Sol aparèixer a partir dels 5 anys i segueix augmentant fins estabilitzar-se al voltant dels vint anys. Pot estar associat a altres defectes visuals com l’astigmatisme o la vista cansada i pot corregir-se amb ulleres, lents de contacte, lents d’orto-k o cirurgia refractiva.
La miopia s’associa als següents símptomes:
L’ull miop enfoca els objectes per davant la retina enlloc de fer-ho sobre ella, ja sigui per un augment de la longitud de l’ull, que és la causa més freqüent, o bé per un augment del poder de refracció dels seus elements interns, la còrnia i el cristal·lí.
Diferenciem els següents tipus de miopia segons les seves causes:
La miopia congènita és hereditària i apareix en el nounat com a conseqüència d’alteracions de les estructures de l’ull. Normalment, té un origen genètic que pot relacionar-se amb un naixement prematur o alguna malaltia de la mare durant l’embaràs. Habitualment, es tracta d’una miopia elevada però evoluciona poc.
La miopia magna és el tipus més greu i es denomina així quan el pacient té més de 6 diòptries. S’associa a anomalies al fons de l’ull de les persones afectades. És hereditària i acostuma a evolucionar al llarg de la vida. Aquest tipus de miopia requereix controls oftalmològics per fer una detecció precoç de possibles complicacions.
Parlem de miopia simple o axial quan el pacient presenta menys de 6 diòptries. Acostuma a aparèixer de nen, progressa durant l’adolescència i s’estabilitza al voltant dels 20 anys. És el tipus més comú. No se sol associar a tanta patologia ocular com la miopia magna, tot i que també té un risc més gran de partir complicacions oculars que els pacients que no són pas miops.
Els nens amb miopia simple poden no adonar-se del defecte, ja que mai no han tingut una visió nítida. Per això, creuen que no tenen una visió clara perquè estan massa lluny, i moltes vegades entretanquen els ulls per veure-hi millor.
No són realment miopies, sinó defectes refractius transitoris provocats per mirar en condicions de baixa lluminositat o per excés d’acomodació, adquirida després d’un traumatisme o malaltia sistèmica com la diabetis, o després de la ingesta durant un llarg període de temps de certs medicaments.
Actualment, existeixen diferents tipus de tractament per a la miopia, ja siguin òptics o quirúrgics (cirurgia refractiva).
La correcció òptica més habitual és l’ús d’ulleres i/o lents de contacte, tot i que aquest tipus de correcció pot resultar incòmoda en el dia a dia.
A nivell òptic, existeix també la possibilitat d’usar lents d’ortoqueratologia (orto-k) que permeten alentir el creixement de la miopia fins un 45%, i que possibiliten al pacient no usar correcció durant el dia i per tant dur una vida totalment normal, ja que només s’usen durant la nit. Aquest tipus de tractament és reversible i pot realitzar-se a qualsevol edat.
Pel que fa al tractament quirúrgic, es pot optar per la cirurgia refractiva amb làser Excimer, o bé per la implantació de lents intraoculars fàquiques tipus ICL o substituir el cristal·lí per lents intraoculars monofocals, acomodatives, de rang estès o trifocals.
La cirurgia refractiva mitjançant làser Excimer sol indicar-se quan la miopia s’ha estabilitzat (cap als vint anys) i és irreversible. Les indicacions varien quan es recorre a l’implant de lents intraoculars.
L’ull miop té més probabilitats de desenvolupar a l’edat adulta altres patologies associades com el glaucoma, la degeneració macular associada a l’edat o el despreniment de retina, que podria comportar pèrdua de visió.
L’ICR ha implantat la Unitat de Miopia amb l’objectiu d’integrar totes les patologies que en deriven i focalitzar els tractaments contra ella per tal de millorar l’atenció que pot rebre el pacient.
Els objectius principals són:
Tot i que no necessiti correcció òptica perquè ha estat intervingut de cirurgia refractiva o per dur lents de contacte Orto-K, el pacient miop ho serà tota la vida i és per això que la Unitat de Miopia vol cuidar de la salut ocular dels pacients miops a llarg termini.
La cirurgia refractiva o de correcció visual té com a objectiu corregir defectes refractius, com ara la miopia, la hipermetropia, l’astigmatisme i la presbícia o vista cansada per aconseguir una bona qualitat visual i evitar dependre de l’ús d’ulleres o lents de contacte.
L’ortoqueratologia consisteix en l’adaptació d’una lent de contacte especialitzada que exerceix un efecte modelador a la còrnia durant la nit, mentre dormim.
Les lents intraoculars fàquiques s’implanten a l’ull per corregir miopies i hipermetropies, en general elevades. Proporcionen una qualitat de visió excel·lent.
Les lents intraoculars modernes simulen les propietats refractives de la lent natural, per tal que el/la pacient gaudeixi d’una millor visió després de la cirurgia.
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.
