La doctora Agnieszka Dyrda, oftalmòloga del departament de Retina de l’ICR, ha publicat un estudi sobre l’eficàcia d’una nova tècnica per l’implant de les lents Carlevale – tema principal de la seva tesi doctoral – amb la col·laboració de la doctora María Soledad Pighin i el doctor Ignasi Jürgens.

L’article, titulat Endoscope-Assisted Carlevale Lens Implantation in Patients Without Capsular Suport: A Novel Surgical Approach to ensure correct lens positioning ha estat publicat a la revista científica Retina i mostra els resultats de l’ús de l’endoscopi durant la cirurgia, una tècnica ideada pel doctor Ignasi Jürgens, director mèdic de l’ICR.

Què és la lent Carlevale i per a què s’utilitza?

La lent Carlevale és un tipus innovador de lent intraocular que s’implanta en pacients sense suport capsular, en els quals el cristal·lí o la lent que el substitueix s’han dislocat i desplaçat cap a la cavitat vítrea.

Aquest tipus de lents tenen la particularitat que es fixen a l’esclera de l’ull (paret del globus ocular) sense necessitar punts de sutura, per la qual cosa la cirurgia és menys invasiva i es redueixen possibles complicacions associades a les sutures, com són l’extrusió o ruptura (pot ocasionar la caiguda de lent) i l’endoftalmitis.

Por què és important assegurar una bona implantació?

La lent Carlevale s’implanta al sulcus i s’ancora a la paret del globus mitjançant sis punts de fixació: dos per l’ancoratge transcleral i quatre per estabilitzar la lent al sulcus, el que assegura una fixació ferma i duradora.

En estudis previs s’ha demostrat que aquest tipus de lent dona molt bons resultats visuals, estabilitat anatòmica i un perfil de seguretat alt en pacients sense suport capsular.

No obstant això, s’havia descrit en la literatura una incidència elevada de mal posicionament de la lent degut a dos motius principals:

  • El nombre de punts de fixació: donat que hi ha sis punts, la probabilitat que un d’ells quedi mal posicionat és elevada.
  • Falta de visualització del sulcus i espai retroiridià: amb tècniques d’observació estàndard com el microscopi quirúrgic convencional no es podia observar correctament la posició de l’anclatge.

Aquest fet podia generar complicacions com inflamació intraocular o uveïtis, glaucoma per dispersió del pigment, ruptures retinals iatrogèniques i despreniment de retina.

Imatge de mala posició d'un dels punts de fixació de la lent Carlevale obtinguda gràcies a l'ús de l'endoscopi durant la cirurgia.
Imatge de mala posició d’un dels punts de fixació de la lent Carlevale obtinguda gràcies a l’ús de l’endoscopi durant la cirurgia.

L’ús de l’endoscopi com a nova tècnica d’observació

En aquest estudi, realitzat íntegrament a l’ICR, s’ha analitzat un nou mètode de visualització de la ubicació dels punts de fixació de la lent Carlevale durant la cirurgia, basat en l’ús de l’endoscopi.

Per a aconseguir-ho, 12 ulls van ser operats mitjançant una vitrectomia pars plana combinada amb l’implant de la lent Carlevale sota visualització endoscòpica, tot en un sol procediment. Durant el procés es va estudiar la posició exacta dels punts de fixació, així com l’agudeza visual, l’estat refractiu del pacient i les complicacions intraoperatòries i postoperatòries de cada pacient.

De les 12 lents observades durant l’operació, 5 estaven correctament posicionades i les altres 7 van poder ser reposicionades durant el mateix acte quirúrgic, gràcies a l’observació mitjançant l’endoscopi dels punts de fixació, algun dels quals estava fora del sulcus.

Els resultats d’agudesa visual i refractiva van ser excel·lents i no es va detectar cap malposició durant les revisions posteriors.

Més informació:

Contingut mèdic revisat per - Darrera revisió 19/05/2022

Tens algun dubte?

Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.