La Dra. María Soledad Pighin, membre del Departament de Retina i adjunta al responsable d’Urgències, va presentar recentment la tesi del seu Doctorat en Cirurgia i Ciències Morfològiques en el Pavelló Docent de la Universitat Autònoma de Barcelona. El treball, titulat Estudio de la arquitectura macular mediante angiotomografía de coherencia óptica (OCTA) tras cirugía de cataratas por facoemulsificación, va ser qualificat amb un excel·lent per part del tribunal.

Objectiu principal de la tesi doctoral

La tesi doctoral de la Dra. Pighin va ser dirigida pel Dr. Miguel Castilla Céspedes i el Dr. Ignasi Jürgens, i tenia com a objectiu detectar canvis a la part central de la retina (màcula) en pacients sotmesos a una cirurgia de cataractes per facoemulsificació, utilitzant una OCTA i comparant els resultats amb una OCT. Per a realitzar-lo es van avaluar 59 ulls de pacients candidats a una facoemulsificació, als quals es va avaluar l’agudesa visual, la pressió intraocular, el fons d’ull i se’ls hi va realitzar una OCT i una OCTA abans i després de la cirurgia, i una setmana, quatre setmanes i vuit setmanes després.

Resultats i conclusions de l’estudi de la Dra. Pighin

L’anàlisi transversal de l’OCTA va donar uns resultats similars als de l’OCT. No es va trobar, doncs, diferència significativa en la identificació de quists. No obstant això, l’anàlisi coronal de l’OCTA va permetre observar una tendència significativa de la disminució de la zona avascular foveal (ZAF) del plexe vascular retinal superficial (la zona més central de la màcula) i un augment de la densitat vascular (percentatge de vasos sanguinis al voltant de la ZAF) del plexe vascular retinal intermedi en el postoperatori.

El treball de la Dra. Pighin conclou doncs que la OCTA permet detectar canvis significatius a la zona avascular foveal del plexe vascular superficial un mes després i dos mesos després de la cirurgia. Així mateix, també permet detectar canvis en la densitat vascular del plexe vascular intermedi poc després de la cirurgia en pacients operats de cataracta i que no mostren quists intraretinals en l’OCT. Per tant, es pot concloure que algun procés fisiològic, com per exemple la vasodilatació, pot influir a l’hora d’obtenir aquests resultats.

L’acte va comptar amb la presència del Dr. Jürgens (director mèdic de l’ICR), el Dr. García Arumi (responsable del servei d’Oftalmologia de l’Hospital Vall d’Hebron), el Dr. Antón (responsable del Departament de Glaucoma de l’ICR) i el Dr. Muñoz (responsable del Departament d’Urgències de l’ICR).
Contingut mèdic revisat per - Darrera revisió 15/03/2022

Tens algun dubte?

Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.