La miopia és un defecte refractiu pel qual la imatge s’enfoca abans de la retina, cosa que fa que la visió llunyana sigui borrosa. A diferència de la hipermetropia, el defecte es produeix perquè el globus ocular és llarg o, en casos menys habituals, perquè la potència òptica de la còrnia i el cristal·lí és més gran de la necessària. També a la miopia hi ha un cert component hereditari. És rara en lactants. La miopia es desenvolupa durant l’edat escolar i pot augmentar fins als 18 anys o més, ja que està associada al creixement del globus ocular.
Els nens amb miopia veuen bé els objectes propers i, en canvi, veuen borrosos els objectes situats a certa distància. Molts nens no són conscients que no hi veuen bé, ja que la miopia apareix de manera progressiva i, si no es diagnostica, es pot associar, en molts casos, al fracàs escolar.
Els nens que són miops solen aclucar els ulls per enfocar millor, i si tenen graduacions altes, s’acosten excessivament al quadern o al llibre, o seuen a escassos metres del televisor.
A diferència de la hipermetropia, la miopia sempre s’ha de corregir. Tanmateix, en graduacions baixes, el nen pot treure’s les ulleres per llegir o fer els deures. El tractament habitual en nens és la correcció òptica amb ulleres. De la mateixa manera que en el cas de la hipermetropia, segons l’edat i la col·laboració del nen, es poden utilitzar lents de contacte.
Parlem d’estrabisme infantil quan un nen pateix una alteració en l’alineació dels ulls que fa que aquests no mirin simultàniament el mateix punt. Pot presentar-se estrabisme en nadons a partir dels 6 mesos (estrabisme congènit) o aparèixer més endavant i per diferents causes. Fins i tot pot presentar-se estrabisme en adults.
La majoria de nens són hipermetrops al néixer, però aquesta situació es va corregint amb el temps. T’expliquem què és i com es controla la hipermetropia.
L’estrabisme és un problema pel qual els eixos oculars no estan paral·lels o alineats amb l’objecte de fixació. Quan un individu ja ha assolit una visió binocular normal plena i pateix estrabisme, l’anomenem “estrabisme de l’adult”. Es consideren “estrabisme de l’adult” els casos que sorgeixen a partir de finals de la segona infància, és a dir, a partir dels 6-8 anys.
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.
