Estrabisme infantil

Parlem d’estrabisme infantil quan un nen pateix una alteració en l’alineació dels ulls que fa que aquests no mirin simultàniament el mateix punt. Pot presentar-se estrabisme en nadons a partir dels 6 mesos (estrabisme congènit) o aparèixer més endavant i per diferents causes. Fins i tot pot presentar-se estrabisme en adults.

Aquesta desviació ocular pot ser horitzontal (cap a dins o cap a fora) o pot ser vertical (cap amunt o cap avall) i pot afectar un ull o a tots dos. Així mateix, pot ser constant, és a dir, que l’ull o ulls estiguin desviats tot el dia, o variable, que vol dir que els ulls es desvien més o menys al llarg del dia i depenent de les circumstàncies. En alguna ocasió pot fer la impressió d’un estrabisme que no sigui real. A això se li diu pseudoestrabisme.

La conseqüència més greu d’un estrabisme és l’ambliopia (coneguda habitualment com “ull gandul”). L’infant manté recte l’ull amb el que li resulta més fàcil enfocar les imatges i només utilitza aquest ull, mentre que l’ull desviat no està “treballant” i no desenvolupa les seves funcions correctament. Així, diem que aquest ull es converteix en un “ull gandul”. Per això, com més aviat es detecti l’ambliopia, més fàcil será la recuperació.

És molt important tractar l’ambliopia abans dels 8 anys, ja que aproximadament a aquesta edat s’assoleix la visió definitiva. Tots els nens que pateixen desviació ocular haurien, doncs, de sotmetre’s a una avaluació oftalmològica per part d’un oftalmòleg pediàtric.

Per què es produeix?

En l’aparició de l’estrabisme infantil hi poden influir diverses causes, entre les quals:

• Funcionament inadequat dels músculs oculars, que genera un mal control de l’alineament.
• Associació amb un defecte refractiu (miopia, astigmatisme o hipermetropia). En aquests casos, l’ús d’unes ulleres adequades podria resoldre l’estrabisme.
• Altres malalties que afecten la retina i el nervi òptic, així com les cataractes.

L’estrabisme també pot manifestar-se de forma intermitent després d’una malaltia, un quadre d’estrès o, en alguns casos, per l’ús continuat de pantalles d’ordinador, mòbil o Tablet.

Símptomes

Alguns dels símptomes de l’estrabisme a la infància són:

• Fatiga visual
• Visió doble o diplopia
• Dificultat per llegir o realitzar activitats visuals properes
• Inclinació del cap

Com es corregeix?

Hi ha diferents opcions a l’hora de corregir un estrabisme infantil:

• Utilitzar ulleres: un dels primers tractaments pot ser l’ús d’ulleres, de vegades acompanyades d’oclusions (pegats).

Foto de Gabriel Tovar a Unsplash

• Teràpia visual: Els exercicis oculars poden ser de gran utilitat a l’hora de tractar l’estrabisme convergent, que és la forma d’estrabisme en la qual els ulls no poden alinear-se per si mateixos en un objecte proper (treballs detallats de prop, lectura, etc.).
• Medicació: si no n’hi hagués prou amb l’ús d’ulleres i la teràpia visual, també es pot utilitzar un medicament per relaxar els músculs.
• Cirurgia de l’estrabisme: en aquells casos en què el tractament amb ulleres, oclusions o medicació no arribi a corregir l’estrabisme, es pot recórrer al tractament quirúrgic. L’operació de l’estrabisme consisteix a debilitar o reforçar els músculs de l’ull amb l’objectiu de modificar-ne l’alineació, de manera que aquesta sigui paral·lela. Hi ha dos tipus principals de cirurgia de l’estrabisme:
  • La recessió (afeblir): consisteix a separar el múscul i tornar-lo a unir més lluny de la part frontal de l’ull per debilitar el múscul.
  • La resecció (reforç): consisteix a eliminar una part del múscul de l’ull per tibar més.

La cirurgia de reparació dels músculs oculars té un alt índex d’èxit i les complicacions greus són molt poc freqüents. És un procediment que es realitza de forma ambulatòria, no requereix ingrés, i els infants poden reprendre les classes després d’uns dies de descans. Els efectes secundaris més habituals després d’una operació d’estrabisme són enrogiment, malestar i dolor, tots ells temporals.

Preguntes freqüents

Quina és la diferència entre estrabisme i ull gandul?

L’ambliopia o ull gandul consisteix en la baixa visió d’un ull a causa d’una mala coordinació amb el cervell. El cervell dona preferència a l’ull que hi veu millor, la qual cosa fa que l’altre ull no s’estimuli ni treballi prou. És important detectar-ho i tractar-ho com més aviat millor, ja que aproximadament als 8 anys s’arriba a la visió definitiva i ja no és possible corregir-ho. L’estrabisme, en canvi, es produeix quan un ull o tots dos es desvien i pot tractar-se també a l’edat adulta. L’ull gandul és, en molts casos, conseqüència de l’estrabisme.

Fins quan es pot corregir l’estrabisme? Què passa si no es tracta?

Al contrari del que es creia fins fa poc, l’estrabisme es pot operar amb èxit a qualsevol edat, també en pacients adults. En aquests casos la cirurgia no corregirà l’ambliopia o ull gandul que el pacient tingui com a conseqüència d’un estrabisme infantil no tractat, tot i que sí podrà millorar l’aparença del pacient, a més de la seva percepció de l’espai i de el camp visual.

Es pot prevenir l’estrabisme?

L’estrabisme no es pot prevenir, excepte en els casos d’estrabisme intermitent derivats d’un ús abusiu de pantalles. No obstant això, és important que tant l’estrabisme com l’ull gandul es detectin de forma precoç perquè puguin ser tractats i afectin el mínim possible a la vida diària dels infants. Per això és molt important que els pares estiguin atents als símptomes i que acudeixin a l’oftalmopediatra davant de qualsevol sospita.