Ambliopia o ull gandul

L’ambliopia o ull gandul és una alteració de la visió provocada per una asimetria en l’ús dels ulls. Acostuma a desenvolupar-se en edats molt primerenques i és la primera causa de pèrdua de visió infantil. Per aquest motiu és essencial sotmetre’s aviat a un examen de visió per part d’un oftalmòleg especialista, que permeti detectar aquesta alteració i valorar el tractament el més aviat possible.

Per què es produeix?

Tot i que no hi ha cap malaltia que dificulti la capacitat visual dels ulls, el cervell rep informació de pitjor qualitat per part d’un d’ells, de manera que dona preferència a l’ull que hi veu millor. Això fa que l’altre ull no s’estimuli ni treballi prou i acabi per tornar-se “gandul”.

Algunes de les causes poden ser:

• Estrabisme o alteració en l’alineació dels ulls
• Anisometria: és la diferència de graduació entre un ull i l’altre. L’infant utilitza més l’ull amb el que li resulta més fàcil enfocar i deixa d’usar el que més graduació té. La família i gent que envolta l’infant no perceben res estrany, ja que presenta una visió normal amb un dels dos ulls.
• Ambliopia per deprivació: una cataracta infantil (manca de transparència del cristal·lí), una ptosi (caiguda de la parpella superior) o una opacitat a la còrnia poden impedir el desenvolupament visual.

Símptomes

L’ull gandul o ambliopia no sempre és fàcil de detectar, ja que, segons la seva causa, no es reconeix a simple vista. D’altra banda, si el dèficit visual és unilateral, resulta molt difícil detectar a casa. A això s’hi suma que, en la majoria dels casos, els infants no són conscients del dèficit de visió unilateral.

Hi ha alguns signes que ens han de fer consultar amb l’oftalmòleg pediàtric perquè poden acompanyar alguna malaltia ocular pediàtrica concreta, com són:

• Tancar o aclucar els ulls quan es vol mirar alguna cosa.
• Girar el cap repetidament en la mateixa posició (torticoli) al fixar la mirada.
• Fregar-se els ulls amb freqüència; picors oculars.
• Patir mals de cap amb freqüència, sobretot als vespres.
• Acostar-se massa al full per llegir o dibuixar.
• Patir llagrimeig o enrogiment.
• Sentir molèstia davant el sol (fotofòbia) o problemes per adaptar-se a la foscor (caigudes en ambients poc il·luminats).
• Desviació ocular.

Com es corregeix?

El més important per corregir l’ull gandul o ambliopia és fer una detecció i tractament precoços, ja que només pot tractar-se durant la infància. Es recomana fer revisions oftalmològiques regulars que permetin detectar qualsevol alteració a partir dels 3 anys, tot i que si fos necessari, es pot valorar la visió en nadons a partir dels 6 mesos. Com més aviat es detecti millors resultats s’aconseguiran.

El tractament de l’ull gandul depèn de la seva causa i pot consistir en:

• El tractament més habitual és l’ús de pegats oculars que permetin exercitar l’ull ambliop mentre el nen realitza tasques de visió propera preferentment (dibuixar, pintar, llegir, etc.). Aquest procés pot durar setmanes o mesos.
• En el cas que l’ull gandul sigui a causa d’una diferència important en la graduació entre els dos ulls, aquest pot corregir-se mitjançant l’ús d’ulleres.
• En el cas que es degui a un obstacle que impedeix una correcta estimulació de les dues retines simultàniament, es pot corregir mitjançant cirurgia (cirurgia de la cataracta, cirurgia de la ptosis, millora de la transparència corneal, etc.)
• Si l’ull gandul és a causa d’un estrabisme, s’ha de fer un estudi i correcció d’aquest.

En qualsevol cas, el més important per al tractament de l’ull gandul o ambliopia és detectar-lo i tractar-lo de forma precoç, ja que d’això en dependrà el pronòstic visual de l’infant.

Preguntes freqüents

Quina diferència hi ha entre estrabisme i ull gandul?

L’ambliopia o ull gandul consisteix en la baixa visió d’un ull a causa d’una mala coordinació amb el cervell. El cervell dona preferència a l’ull que hi veu millor, el que fa que l’altre ull no s’estimuli ni treballi prou. És important detectar-lo i tractar-lo com més aviat millor, ja que aproximadament als 8 anys s’arriba a la visió definitiva i és més difícil de corregir-ho. L’estrabisme, en canvi, es produeix quan un ull o tots dos es desvien i pot tractar-se també en l’edat adulta. L’ull gandul és, en molts casos, conseqüència de l’estrabisme.

Fins quan es pot corregir l’ull gandul? Què passa si no es tracta?

Com més aviat es detecti i es tracti millor, ja que a partir dels 7-8 anys l’índex d’èxit del tractament comença a baixar, encara que hi ha casos en què es poden aconseguir millores fins als 15 anys.

Es pot prevenir l’ull gandul?

Sí, l’ull gandul es pot prevenir fent una exploració en edats primerenques, que permeti detectar un estrabisme que en aquell moment encara no hagi generat una ambliopia i així prevenir el seu desenvolupament. Així mateix, es pot detectar una anisometropia en edats primerenques i tractar mitjançant l’ús d’ulleres i evitar així la utilització de pegat. En definitiva, l’ambliopia o ull gandul és una cosa que es pot evitar només fent una revisió amb un oftalmòleg pediàtric en edats primerenques.