Cataracta infantil

Moltes persones pensen que les cataractes només afecten les persones grans. No obstant això, els nens també poden patir-ne. Tan pel que fa la cataracta infantil com per la que deriva de l’envelliment, consisteixen en una opacificació de la lent natural o cristal·lí de l’ull, que pot provocar visió borrosa i fins i tot ceguera.

En els adults, normalment les cataractes apareixen molts anys després del desenvolupament correcte de la visió i per tant, després d’eliminar la cataracta, en molts casos la persona pot recuperar una bona visió. Com la visió en els nens encara s’està desenvolupant i aquest procés no acaba fins els 8 o 10 anys, en el cas d’una cataracta infantil que no es tracti, pot provocar problemes de visió a llarg termini. Per aquest motiu, la detecció i el tractament precoç poden prevenir una pèrdua de visió permanent en infants amb cataractes.

• Cataractes congènites. Estan presents al néixer.
• Cataractes adquirides. Apareixen després de néixer.
• Cataractes unilaterals. Afecten un sol ull.
• Cataractes bilaterals. Afecten els dos ulls, i poden ser simètriques o asimètriques (una de les cataractes és més greu que l’altra).

Les cataractes poden aparèixer en diferents zones del cristal·lí i poden consistir en petites lesions (taquetes) o fins a grans opacificacions.

Poden estar provocades per predisposicions genètiques, trastorns metabòlics, o traumatismes en l’ull que danyen el cristal·lí. En ocasions, apareixen de forma espontània.

La majoria de cataractes infantils es detecten en l’examen posterior al part, fins i tot abans que abandonin l’hospital. Altres vegades són detectades pels pediatres en les revisions periòdiques i, en alguns casos, són els pares els que les observen.

Se solen detectar mitjançant proves de reflex vermell realitzades pel pediatra (que consisteix en mirar-los amb un retinoscopi) o, es poden observar en un reflex blanc que apareix en les fotografies fetes amb flaix al nen, i fins i tot, gràcies a un estrany reflex blanc que cobreix la pupil·la i es pot veure en fotografies fetes amb flaix al nen. Si això passés, s’ha d’anar amb urgència a l’oftalmòleg, ja que també podria tractar-se d’una malaltia més greu.

Les cataractes adquirides s’acostumen a diagnosticar en les proves de visió o després d’una lesió ocular.

El tractament de les cataractes infantils pot variar  segons el tipus i la gravetat de la cataracta. En alguns casos requereix una intervenció quirúrgica per retirar la cataracta. A diferència dels adults amb ulls que ja s’han desenvolupat i de mida normal, els nens requereixen instrumentació i tècniques quirúrgiques específiques, per tant, la intervenció l’ha de realitzar un cirurgià especialista.

En funció de la cataracta que es presenti, en alguns casos la cirurgia és només el primer pas per la rehabilitació ocular completa. El tractament s’ha de seguir per tal de reparar les connexions entre el cervell i l’ull, això implica un aprenentatge de l’ull per tal que focalitzi correctament.

Després de la cirurgia, els nens acostumen a necessitar una combinació de lents de contacte, lents intraoculars implantades en l’ull i/o ulleres. Si la cataracta ha provocat ambliopia, és possible que el nen hagi de realitzar oclusions amb un pegat ocular que cobreixi la visió de l’ull sa per estimular la visió de l’ull més dèbil.

El pronòstic serà millor en aquells nens que rebin el tractament a temps i realitzin un bon seguiment. Per tal d’assolir un bon resultat final, poden ser necessaris anys de rehabilitació visual individualitzada.