Un mussol és un petit bony, vermell i dolorós, d’aparició aguda, situat a la parpella i que pot contenir pus. Generalment es produeix per obstrucció i inflamació de les glàndules de Meibomi situades dins la parpella, però també pot produir-se per una inflamació de les glàndules de Zeiss (glàndules sebàcees de la vora palpebral). Pot formar-se tant a la part interna com externa de la parpella.
No ha de confondre’s amb un calazi, que és un quist a la parpella provocat per una obstrucció de la glàndula de Meibomi. A diferència del mussol, el calazi no és dolorós.
Els símptomes que produeix un mussol són:
Els mussols solen ser causats per una infecció de les glàndules de Meibomi o les glàndules sebàcees de la parpella (glàndules de Zeiss). Existeixen factors predisposants, sent el principal l’antecedent de blefaritis. Altres factors que afavoreixen la seva aparició poden ser els canvis hormonals o l’estrès, que poden descompensar la blefaritis. També hi poden contribuir factors locals relacionats amb la higiene de la regió periocular, com tocar-se els ulls amb les mans brutes, l’ús de cosmètics caducats o no desmaquillar-se els ulls correctament abans de dormir.
Habitualment els mussols desapareixen sols sense necessitat d’un tractament específic, encara que les reaparicions són freqüents. Per al tractament s’aconsella l’aplicació de compreses d’aigua tèbia sobre la parpella durant 5-10 minuts, realitzant un massatge per a afavorir el drenatge de la glàndula obstruïda, unes 3 o 4 vegades al dia. És molt important no realitzar pressió excessiva ni intentar treure el pus d’un mussol, ja que podria afavorir l’extensió de la infecció en la parpella. També és recomanable no utilitzar lents de contacte ni maquillatge mentre es té un mussol.
La majoria dels mussols són inofensius, però si no milloren al cap de 48 hores o l’enrogiment i inflor empitjoren és recomanable consultar l’oftalmòleg, qui podrà recomanar tractaments específics per a cada cas.
Inicialment s’aconsella realitzar el tractament amb aplicació de calor i massatges sobre la zona afectada diverses vegades al dia. Si no millora o la inflamació empitjora s’ha d’acudir a la consulta d’oftalmologia.
El mussol intern és una obstrucció i inflamació aguda d’una glàndula de Meibomi (situada a l’interior de la parpella). Per al seu tractament es poden utilitzar compreses calentes o semblants que mantinguin la calor durant 7 minuts. També és important fer una higiene del marge palpebral amb sabons o tovalloletes específiques i es recomana no utilitzar lents ni maquillatge.
El temps és variable, encara que la majoria desapareixen durant el primer mes.
Si, ja que l’estrès pot empitjorar la blefaritis, la principal causa predisposant.
Com a part del tractament es poden utilitzar compreses calentes amb infusió de camamilla per a massatge local de la zona afectada.
No és recomanable l’ús d’altres remeis casolans que no estiguin indicats per l’especialista d’oftalmologia.
Cal realitzar la higiene de la vora palpebral i les pestanyes amb tovalloletes o sabons específics per a ús oftàlmic indicats per l’oftalmòleg/òloga.
No és aconsellable, es recomana evitar productes que s’apliquin en les pestanyes i vora palpebral com la màscara de pestanyes o delineadors d’ulls, ja que afavoreixen l’obstrucció de les glàndules de Meibomi.
La cirurgia de mussol només es duu a terme en casos molt concrets, quan el mussol s’ha enquistat i no desapareix passat un temps. En aquestes situacions la intervenció és senzilla, de caràcter ambulatori i amb anestèsia local.
Existeixen diferents pomades antibiòtiques per tractar la infecció que causa el mussol. No obstant això, és molt important consultar-ho abans amb l’equip oftalmològic, qui podrà recomanar el tractament específic per cada cas, ja que no sempre són necessàries ni estan indicades.
En general, els mussols no són contagiosos.
Mai s’ha de drenar un mussol a casa. És fonamental que aquesta acció la realitzi un oftalmòleg, ja que es tracta d’una zona delicada i es pot sobreinfectar. En cas que el mussol rebenti és important acudir a un centre oftalmològic perquè l’especialista doni el tractament més adequat.
Si bé els mussols en nadons i infants no requereixen un tractament especial, es recomana un major control i constància dels hàbits per assegurar una cura total del mussol.
El calazi o lipogranuloma de glàndula de Meibomi és una protuberància o embalum benigne en la parpella que no produeix dolor i que apareix quan s’acumulen les secrecions de les glàndules de Meibomi.
La blefaritis és una inflamació que es produeix a la vora de les parpelles i que causa envermelliment i descamació. Sol ser crònica, però normalment no provoca danys permanents a la visió.
Els tumors palpebrals apareixen a les parpelles en forma de lesions, granets o petits bonys. No solen produir símptomes, encara que de vegades piquen, couen o fins i tot sagnen i formen crostes.
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.
