Tumors a les parpelles i a l’òrbita

Els tumors són masses anòmales de teixit que generalment es produeixen quan les cèl·lules es multipliquen més del que és habitual o no es moren quan ho haurien de fer.

Els tumors palpebrals apareixen a les parpelles en forma de lesions, granets o petits bonys. No solen produir símptomes, encara que de vegades piquen, couen o fins i tot sagnen i formen crostes. Els tumors orbitaris, per la seva banda, són els que es troben a la cavitat orbitària, que envolta l’ull, per la qual cosa alguns són de difícil accés. La persona afectada pot notar que té l’ull més sortit i/o desviat, o veure doble.

Independentment de la seva localització, poden ser benignes o malignes. Fins i tot n’hi ha que comencen sent benignes i es tornen malignes. Per això, davant la sospita d’un tumor, cal acudir al metge, preferentment a un especialista en oculoplàstia, que de ser necessari pugui extirpar-lo amb l’objectiu d’eliminar-lo del tot.

Molts d’aquests tumors, en especial els palpebrals, apareixen com a petites lesions o petits bonys, que van creixent a poc a poc i no donen molèsties, per la qual cosa poden passar desapercebuts. En alguns casos, poden picar i coure o de vegades sagnen una miqueta i apareix alguna crosta, però no és habitual. Per això, quan el pacient acudeix al ’especialista el tumor ja és més extens i difícil d’extreure.

Si notem a la parpella qualsevol lesió que no fa mal, però que sagna, pica, que va creixent o canvia de color, és molt important acudir a la consulta de l’oftalmòleg, si pot ser un especialista en oculoplàstia. Aquest valorarà la lesió i podrà realitzar un diagnòstic i un tractament precoç, que és bàsic en aquestes situacions.

Els tumors orbitaris, per la seva banda, són una mica diferents, perquè són dins de la cavitat orbitària i solen produir altres símptomes. El pacient pot notar que té l’ull una mica més sortit o desviat, o pot ser que comenci a veure doble. Normalment això sol cridar l’atenció del pacient i acudeix abans a la consulta. Per això, en aquests casos el diagnòstic no sol endarrerir-se tant. No obstant això, de vegades, el creixement d’aquests tumors és tan lent que quan apareixen els símptomes ja són molt grans.

Un dels principals factors de risc per a l’aparició d’aquest tipus de tumors és l’exposició perllongada al sol. Per això, és molt important protegir-se correctament la pell de la cara, concretament la del voltant dels ulls. Això és especialment important en el cas de les persones amb fototips més baixos, com ara fototipus 1 i 2, que tenen la pell molt clara i per tant més predisposició a patir els efectes nocius dels raigs solars.

L’edat d’aparició dels tumors palpebrals i els orbitaris és molt variable i depèn del tipus de tumor. N’hi ha de més freqüents a la infància i d’altres més típics de pacients en edats avançades, però en general solen aparèixer amb més freqüència a partir dels 50 anys.

És important que els pacients amb antecedents de càncers en altres zones del cos, especialment càncer de pell, acudeixin a un especialista si es detecta qualsevol lesió a la parpella que no sigui dolorosa, que sagni o piqui. D’aquesta manera es pot descartar un tumor o fer-ne un diagnòstic precoç

Quan arriba un pacient a la consulta i veiem una lesió sospitosa de malignitat, que creiem que és cancerosa, ens cal saber quin tipus de tumor és i confirmar si és cancerós. La manera més fiable que tenim de saber davant de quin tipus de lesió ens trobem és mitjançant una biòpsia. La biòpsia ens permet agafar un trosset de teixit, analitzar-lo i posar-li nom i cognom al tumor. És important ja que segons el tipus de tumor el tractament podria variar.

Si els tumors palpebrals són petits i els podem extreure completament en una sola cirurgia, ho fem i esperem el resultat de la biòpsia. Tant si era cancerós, com si no, estarem tranquils perquè ho hem eliminat totalment.

En el cas de tumors extensos, la biòpsia ens serveix per confirmar si és cancerós i, en aquest cas, procedir a l’exèresi completa de la lesió, que a vegades pot requerir reconstruccions complexes amb empelts o penjalls.

No sempre es pot fer una biòpsia dels tumors orbitaris. Molts es diagnostiquen mitjançant la clínica que presenta el pacient i les característiques a les proves d’imatge; TAC, RMN…

El tractament dependrà del tipus de tumor. Hi ha tumors palpebrals benignes petits que es poden extirpar de manera fàcil amb una petita cirurgia. Però n’hi ha d’altres més grans que poden requerir cirurgies una mica més complexes. Els tumors malignes s’han d’extirpar completament; de vegades això resulta relativament senzill, però en altres es requereix fer cirurgies complexes i en dos o tres temps.

Pel que fa als tumors orbitaris són diferents, i el tractament depèn del tipus de tumor. La seva localització és més delicada i això fa que no sempre es puguin extirpar. Es poden extirpar aquells que tenen un accés fàcil, però aquells que estan situats en zones de difícil accés, és probable que calgui fer-ne un seguiment i valorar en cada moment com actuar. No tots requereixen tractament quirúrgic. El tumor primari més freqüent a l’òrbita és el limfoma, el seu diagnòstic és per biòpsia però el seu tractament no és quirúrgic, és radioteràpia o quimioteràpia en funció del tipus histològic.

En el cas dels tumors palpebrals malignes, si aconseguim treure tot el tumor i el teixit sa del voltant, la taxa d’èxit és molt alta i la probabilitat que torni a aparèixer és molt baixa. Tot i així, realitzem seguiments a la consulta després d’extirpar el tumor per detectar qualsevol possible recidiva o reaparició de manera precoç, per tal de poder tornar a realitzar una intervenció.

El cas dels tumors orbitaris és diferent, la taxa d’èxit varia en funció del tipus de tumor.