Hi ha diversos trastorns, que afortunadament no són greus, que amb relativa freqüència poden afectar els ulls. Aquests trastorns poden localitzar-se a l’ull o a les parpelles.
Afeccions de les parpelles
Mussol: A la vora de la parpella hi ha una sèrie de glàndules que, si s’infecten, produeixen un bony subcutani i dolorós que s’acompanya d’inflamació variable de la parpella. És el mussol. Tendeixen a resoldre’s espontàniament i el tractament consisteix en la neteja de la vora palpebral, l’aplicació de calor seca local i, a vegades, l’ús de pomada antibiòtica.
Calazi: És la inflamació crònica d’aquestes mateixes glàndules. És indolora i sol resoldre’s espontàniament al cap d’uns mesos, encara que pot presentar períodes de reinflamació. Només cal observar-ne l’evolució i, en el cas que persisteixi, seguir un tractament amb corticoides injectats a la lesió o amb cirurgia.
Blefaritis: És la inflamació de la vora palpebral. Mostra descamació i enrogiment de la parpella i de l’ull. El tractament consisteix en la higiene palpebral per eliminar l’excés de greix i la descamació. En casos més greus cal pomada antibiòtica.
Tots els nens que presenten blefaritis, s’haurien de mirar la gradució sota cicloplègia ja que, algunes vegades, darrera s’amaga un defecte refractiu.
L’ull vermell
Conjuntivitis: És la causa més freqüent d’ull vermell i pot ser deguda tant a infeccions com a agents químics. S’acompanya de sensació desagradable de «sorra» i de secreció mucosa o purulenta que dificulta l’obertura de l’ull al matí, en llevar-se. També hi pot haver edema de les parpelles.
Quan la conjuntivitis està causada per una infecció bacteriana, l’ull vermell s’acompanya de lleganya groga o verdosa i necessita tractar-se amb antibiòtic en gotes o pomada. Les infeccions víriques mostren un ull vermell molt intens amb secreció blanquinosa, en algunes ocasions poden apareixer pseudomembranes que precisen ésser retirades. Poden presentar-se juntament amb un refredat o una otitis. Es tracten amb rentats amb sèrum fred per eliminar la secreció i algun antiinflamatori tòpic. Així mateix, la conjuntivitis al·lèrgica causa picor, llagrimeig i parpelleig freqüent. L’administració d’antihistamínics tòpics alleugen la picor.
Hemorràgia subconjuntival: Apareixen taques de color vermell viu, per la dispersió de la sang en sortir dels vasos. Solen presentar-se de forma sobtada, sense traumatisme previ, i no són doloroses. En la majoria dels casos es deuen a esforços físics, accessos bruscs de tos o vòmits, i no tenen cap causa aparent. Són freqüents en persones amb hipertensió arterial o que segueixen un tractament amb anticoagulants. Aquestes hemorràgies no necessiten tractament i desapareixen al cap d’uns 15-20 dies. El fet que la a sang, abans de reabsorbir-se, canviï de color es deu al seu procés de metabolització.
Erosió corneal: S’acompanya de dolor intens i es produeix normalment després d’un traumatisme, una esgarrapada, etc., que deixa una ferida superficial a la còrnia. Cal explorar bé l’ull per descartar la presència d’’n cos estrany. Si fos el cas, caldria retirar-lo.