La premiopia es pot observar en pacients en edat pediàtrica. A la foto, una nena porta ulleres perquè té miopia.

La premiopia va ser el tema central de la sessió clínica que va presentar el Dr. Lluís Cavero, Cap del Departament d’Oftalmologia pediàtrica de l’ICR, el passat 6 de novembre al Col·legi de Metges de Barcelona. L’oftalmòleg ha liderat i s’ha bolcat en la recerca clínica en aquesta àrea i defensa la necessitat de seguir-ho investigant.

Què és la premiopia?

Parlem de premiopia per referir-nos a l’estat d’un pacient en edat pediàtrica en el qual un conjunt d’indicadors apunten a un cert risc de desenvolupar miopia. Aquests factors encara s’estan definint amb la recerca, però el doctor en destaca alguns com ara:

  • Edat
  • Ètnia
  • Antecedents familiars de miopia
  • Hores que l’infant passa a l’exterior
  • Increment d’eix axial (la distància entre la part més anterior i la més posterior de l’ull, que augmenta amb l’edat)
  • Índex estatura-eix axial, desenvolupat a l’ICR i analitzat en un estudi longitudinal que s’està duent a terme actualment.

La premiopia es pot observar amb alguns d’aquests paràmetres i podria arribar a indicar un risc de desenvolupar miopia fins a 4 anys abans que aparegui.

Per què s’ha de tractar?

La miopia està creixent en prevalença, precocitat i velocitat de progressió, implicant un tipus de miopia més agressiu que suposa un problema de salut pública global. Aquesta premissa ja posa en relleu la importància d’estudiar la miopia i els seus estadis previs, però, a més, el doctor destaca el següent.

A la imatge, el doctor durant la sessió clínica sobre premiopia del passat 6 de novembre, al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.

  • Està demostrat que quantes més diòptries tingui un/a pacient jove, més probabilitats tindrà de patir un dèficit visual irreversible a l’edat adulta. Una sola diòptria que s’arribi a disminuir representa un percentatge de risc molt més baix de patir aquest tipus d’impediment visual.
  • Entre les complicacions oftalmològiques de la miopia hi ha un augment de probabilitats de patir despreniment de retina, atròfia macular, glaucoma, neovascularització coroidea, cataractes i estrabisme. A totes aquestes cal afegir un major grau de dependència a l’edat adulta, així com un major risc de patologies psiquiàtriques associades a la miopia.
  • Afortunadament, podem diagnosticar la premiopia de manera precoç a través d‘indicadors com els esmentats a l’apartat anterior. Això permet la prevenció primària, molt més eficaç que el tractament; en el cas de la premiopia, un any de prevenció equival en eficiència a tres anys de tractament. La prevenció resulta també més econòmica.
  • Hi ha evidència científica favorable a favor de la teràpia activa per la premiopia, si bé cal ampliar-la. No n’hi ha en contra.
  • Excel·lent equilibri benefici-risc. Hi ha tractaments sense efectes secundaris importants que aconsegueixen prevenir la miopia en un percentatge considerable. S’han estudiat diferents opcions a l’ICR i els resultats han estat especialment favorables per a les lents de desenfocament o borrositat perifèrica.

Per motius de pes com aquest, l’oftalmòleg recalca que cal posar el focus en el diagnòstic precoç, i no ens centrem només en el tractament de la miopia.

El missatge del Dr. Cavero per a les famílies

Com es pot tractar la premiopia?

Cal tenir en compte que aquesta detecció es pot fer en infants que hi veuen al 100% i no tenen diòptries negatives. És per això que algunes famílies es poden mostrar reticents a seguir un tractament i cal explicar-los molt bé els beneficis, les dades actuals i els riscos de no seguir cap tractament.

Hi ha tractaments com l’atropina (col·liris) o les lents de desenfocament que aconsegueixen prevenir la miopia en un percentatge important. Això s’ha estudiat extensament a l’ICR i els resultats han estat especialment favorables per a les lents de desenfocament perifèric, considerades un dels millors invents en medicina de l’any 2026 per la revista Time.

Els resultats preliminars d’un estudi retrospectiu desenvolupat a l’ICR indiquen que de 88 infants premiops, cap dels que van seguir el tractament amb lents de desenfocament perifèric va acabar desenvolupant miopia, mentre que sí que en van desenvolupar el 24% dels infants tractats amb atropina.

Actualment ja disposem d’aquest tipus de lents de segona generació, amb encara més potencial (es calcula que el doble que les de primera generació) per reduir les probabilitats d’acabar desenvolupant miopia.

Contingut mèdic validat el dia 17/11/2026 per:
Oftalmologia pediàtrica

Tens algun dubte?

Escriu-nos o demana hora amb el nostre equip mèdic.