Sabies que una tensió ocular alta pot ser senyal de patir un trastorn ocular?
La pressió ocular és el factor de risc més important per patir glaucoma i és necessari mesurar-la durant les visites oftalmològiques.
La identificació d’una pressió elevada és molt important per iniciar el tractament en cas de ser necessari, però també per saber si un pacient és candidat per fer una cirurgia refractiva (miopia, hipermetropia i presbícia).
Què és la tensió ocular?
Els nostres ulls contenen un líquid que es diu humor aquós. Aquest líquid, que hidrata i nodreix estructures fonamentals de l’ull com la còrnia o el cristal·lí, flueix a través de la pupil·la fins la cambra anterior dels ulls i surt del globus ocular a través de la malla trabecular.
Si l’humor aquós no drena correctament, s’acumula i augmenta la pressió intraocular de l’ull, i es podria danyar el nervi òptic. El nervi òptic és el que transmet la informació que capten els ulls cap al cervell. El nervi òptic és imprescindible per tal de veure-hi bé.
Una tensió ocular alta pot indicar sospita de glaucoma.
El glaucoma és una malaltia degenerativa del nervi òptic que es caracteritza per canvis típics del nervi òptic i una pèrdua progressiva del camp visual. A la major part dels casos, però no pas en tots, la pressió intraocular és alta. Amb freqüència, en pacients amb glaucoma, la pressió intraocular és superior a 21mmHg.
Així doncs, quan existeixi la sospita de glaucoma, l’oftalmòleg mesurarà i controlarà la pressió intraocular, i avaluarà els fons de l’ull i el camp visual per realitzar el diagnòstic, seguiment i indicació del tractament si procedeix.
La tensió ocular és variable
La pressió intraocular no és estable, cada persona té una PIO diferent i pot anar variant al llarg del dia.
En alguns casos, el seu oftalmòleg pot demanar-li que es mesuri aquest indicador diverses vegades durant alguns dies i en diferents horaris.
El rang de pressió ocular normal s’ha situat entre els 12 i 21mmHg (mil·límetres de mercuri).
Quan hi ha glaucoma, la pressió acostuma a ser superior a aquest valor, però no sempre és així. En el cas del glaucoma normotensiu, la pressió no supera els 21mmHg tot i el dany al nervi òptic.
Com es mesura la tensió ocular?
Mitjançant una tonometria.
Existeixen diferents tipus de tonòmetres:
- Tonometria de contacte (o aplanament): Abans de realitzar la prova, se li administraran al pacient gotes anestèsiques als dos ulls. El tonòmetre entra en contacte directe amb la còrnia per obtenir-ne la mesura.
- Tonometria de no contacte (o d’aire): El pacient rep un buf d’aire als ulls que aplana la còrnia per tal de mesurar la tensió intraocular. Aquest mètode no invasiu ofereix resultats menys precisos.
El dos tipus de tonometries són indolores per al pacient. Durant la prova, el pacient ha d’estar relaxat, ha de tenir els ulls oberts i ha de respirar amb normalitat.
Qui té un risc més important de patir glaucoma?
El glaucoma és més freqüent com més gran és la persona, sobretot a partir dels 40 anys, si existeixen antecedents familiars de glaucoma, si la pressió intraocular és elevada, si és d’origen afroamericà o si té miopia.
Consells de salut ocular
Es recomana fer revisions oftalmològiques periòdiques, sobretot aquelles persones de més de 40 anys, amb antecedents familiars oftalmològics o amb algun factor de risc de partir glaucoma.
S’aconsella seguir una dieta equilibrada, no abusar de l’alcohol, deixar el consum de tabac i moderar el consum de cafè.
