L’electroretinograma o electroretinografia és una prova electrofisiològica que s’utilitza per mesurar la resposta elèctrica produïda per les cèl·lules retinianes sensibles a la llum (cons i bastons).
Aquest examen permet la detecció precoç i el control terapèutic de les malalties de la retina, a més de considerar-se una prova útil per la supervisió del glaucoma.
Aquesta prova s’utilitza per diagnosticar malalties degeneratives hereditàries de la retina com per exemple la retinosi pigmentària, o controlar l’estat de la retina quan es prenen medicaments (antipalúdics, per exemple) que poden deteriorar-la. L’examen també es prescriu amb freqüència per a diverses indicacions com retinitis (inflamació de la retina), retinopatia diabètica, despreniment de retina o altres causes de pèrdua visual.
A més, abans de la realització de la prova s’aplicaran unes gotes al pacient per dilatar les seves pupil·les i altres gotes anestèsiques per evitar molèsties a nivell de la superfície de l’ull per l’ús d’uns petits elèctrodes.
No és recomanable conduir després de la realització de la prova, ja que les gotes que s’apliquen per la dilatació de la pupil·la poden produir borrositat i dificultat visual durant 6-12h. Passat aquest temps aquests efectes desapareixen per complet. En el cas d’utilitzar lents de contacte també es recomana no posar-les fins que desapareguin els comentats efectes.
L’electroretinograma és un examen monitorat per un optometrista que consisteix en l’estimulació de la retina amb flaixos de llum de diferents intensitats. Per a la seva realització es col·loca un petit elèctrode a la parpella inferior i en contacte amb l’ull del pacient, el qual permetrà conèixer el funcionalisme de la retina. L’ull s’exposa llavors a estímuls lluminosos amb una il·luminació de fons, intensitat i freqüència variables. Els impulsos nerviosos elèctrics en la retina que es produeixen en resposta als estímuls de llum són registrats per l’elèctrode i representats en una gràfica anomenada “retinograma”.
La durada de la prova és d’aproximadament uns 45 minuts: el pacient ha d’estar 20 minuts fent una adaptació a la foscor i llavors mirar dins d’una cúpula, on mitjançant flaixos de llum, s’estimula la retina.
Una vegada recollides les dades, l’oftalmòlegs serà l’encarregat d’interpretar els resultats i transmetre’ls durant la pròxima visita.
Pot causar alguna mena de molèstia?
No, tot i que la col·locació de l’elèctrode en contacte amb la conjuntiva ocular pot provocar una lleugera irritació a l’ull que desapareixerà en poc temps en acabar la prova i que es minimitza amb l’ús d’anestèsia durant la prova i mitjançant l’ús de llàgrimes artificials en acabar.
S’ha de venir acompanyat?
Sí, és millor que vingui acompanyat d’una altra persona, ja que després de la realització de la prova presentarà visió borrosa a causa de l’efecte temporal de les gotes de dilatació pupil·lar.
S’ha d’acudir en dejú?
No és necessari acudir en dejú per la realització de la prova.
Quan es triga a obtenir els resultats de la prova?
Les dades s’obtenen al mateix moment de la realització de la prova. Si es precisa un informe per un oftalmòleg, la prova informada es remetrà en pocs dies.
Pot l’optometrista interpretar el resultat de la prova al moment de la seva realització?
L’optometrista és l’encarregat de practicar la prova i té els coneixements per confirmar la seva correcta realització. Qui ha d’interpretar i informar dels resultats obtinguts és l’oftalmòleg, qui ho farà tenint el context clínic després d’una anamnesi i exploració completes del pacient.
Quins són els valors normals que s’obtenen en un electroretinograma?
Els valors normals en aquesta prova no són unes xifres exactes. No es poden determinar interpretant únicament la prova. L’oftalmòleg els interpreta en el context de la simptomatologia del pacient i de l’exploració oftalmològica.
Es pot conduir després de la prova? I dutxar-se?
No, després de la prova no es recomana conduir, ja que l’efecte de les gotes de dilatació (certa borrositat, enlluernament) encara no haurà desaparegut. Tanmateix, el pacient pot dutxar-se després la realització de l’electroretinograma.
La retinosi pigmentària és un tipus de distròfia hereditària que afecta la retina i provoca una pèrdua lenta de visió dels dos ulls. Comença amb una pèrdua de la visió nocturna i lateral i acaba provocant ceguesa.
La retinopatia diabètica és una malaltia vascular associada a la diabetis que malmet els vasos sanguinis de la retina i pot provocar ceguesa.
En la majoria de casos es pot recuperar la visió després d’una operació de despreniment de retina, però si no es tracta, es perd la visió de manera irreversible.
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.
