El privilegi immune és una condició especial que tenen alguns òrgans del cos, com els ulls, que fa que la resposta del sistema immunitari quedi limitada en aquesta part del cos. Això converteix els ulls en un entorn ideal per fer recerca en certes teràpies per al tractament de la pèrdua de la visió.
El nostre sistema immunitari ens protegeix d’infeccions i malalties. S’activa quan detecta un agent extern, com ara un virus, amb la producció d’anticossos per combatre’l. Es tracta d’un sistema de defensa anomenat resposta inflamatòria immune, perquè produeix una inflamació i un augment de la temperatura del teixit.
Aquesta resposta pot ser beneficiosa per contrarestar algunes infeccions o malalties, però també pot ser contraproduent en algunes situacions. És el cas dels trasplantaments d’òrgans de donants; el cos detecta l’òrgan com aliè i desencadena una resposta inflamatòria, que podria causar el fracàs del trasplantament.
El privilegi immune del qual gaudeixen l’ull i poques altres àrees del cos (el cervell, els testicles, la placenta i el fetus) limita la resposta inflamatòria immune. La comunitat científica creu que es produeix per protegir zones essencials del cos de possibles danys provocats per aquestes respostes inflamatòries que, en el cas dels ulls, podrien causar pèrdua de visió.
El privilegi immune de l’ull permet conduir recerca sobre algunes teràpies, com la implantació de cèl·lules mare, que tenen menys probabilitats de ser rebutjades. Aquesta tècnica ha demostrat resultats prometedors en el tractament de pèrdua de visió.
Un dels usos oculars del privilegi immune de més èxit és el trasplantament de còrnia. Els al·loempelts (empelts de donants) corneals tenen una efectivitat del 90%, sense compatibilitat de teixits i sense teràpia immunosupressora sistèmica.
Tot i el privilegi immune, l’ull pot patir atacs autoimmunes (quan el cos ataca els seus propis teixits sense motiu aparent), de manera que segueix sent vulnerable a certes malalties com l’uveïtis autoimmune. Encara no s’entenen completament els mecanismes en aquests tipus d’atacs.
Com s’ha demostrat àmpliament mitjançant models experimentals d’uveïtis induïda, un petit nombre de cèl·lules T efectores activades a la perifèria o transferides pot trencar fàcilment el privilegi. Per aquest motiu, sembla que el concepte del privilegi immune s’ha de seguir investigant, definint i fins i tot potser revisant.
Escriu-nos o demana hora amb el nostre equip mèdic.
Demanar cita
