Els ulls no només són el mirall de l’ànima, sinó que també ens obren camí cap a nous descobriments mèdics. És un òrgan especial, ja que disposa d’una relació única amb el sistema immune del cos. L’ull té un estatut especial conegut com a privilegi immune, que el converteix en l’entorn ideal per realitzar investigacions relatives a certes teràpies.
El terme privilegi immune va ser encunyat el 1940 per Peter Medawar, que va observar que la cambra anterior de l’ull no rebutjava els empelts de teixit estrany. Encara que el concepte de privilegi immune és simple, la seva investigació ha revelat que el seu funcionament és complex. S’hi combinen diferents mecanismes locals i sistèmics que ajuden a conservar el privilegi immune: barreres físiques, l’entorn ocular inhibitori, i la regulació activa per part de l’ull de les respostes immunitàries sistèmiques.
Quan una molècula coneguda com antigen es fa camí cap a una part del cos a la qual normalment no pertany, el cos respon produint anticossos per lluitar contra aquesta molècula. Això correspon a una resposta inflamatòria. El sistema immunitari comença a fer efecte per protegir el cos de l’antigen estrany. Per exemple, quan un cirurgià extreu teixit d’una persona per a utilitzar-lo com a empelt en una altra persona, el cos pot generar una resposta inflamatòria immune, cosa que pot fer fracassar l’empelt. Algunes zones del cos són capaces de tolerar la presència d’antígens sense desencadenar una resposta inflamatòria immune.
L’ull és una de les poques àrees del cos que gaudeix del privilegi immune. Això implica que l’ull limita la resposta inflamatòria immune en un esforç per protegir la visió.
Altres elements que disposen d’aquest privilegi són el cervell, els testicles, la placenta i el fetus. Els científics creuen que el privilegi immune va evolucionar com a recurs per protegir zones importants del cos de possibles danys provocats per respostes inflamatòries immunitàries.
A causa del privilegi immune, l’ull constitueix un lloc ideal per a certes investigacions i teràpies. És el cas de la implantació de cèl·lules conegudes com a cèl·lules mare a l’ull per estudiar el seu paper en relació amb la reparació i reconstrucció del teixit danyat. És menys probable que les cèl·lules implantades a l’ull siguin rebutjades en comparació amb altres zones del cos, gràcies al privilegi immune.
Un altre motiu pel qual l’ull és un bon òrgan per a la investigació de noves teràpies és perquè és de fàcil accés i és fàcil analitzar l’interior de la seva estructura. Gràcies a això, la implantació de cèl·lules a l’ull resulta molt més fàcil que a altres zones del cos.
Un dels usos oculars del privilegi immune de més èxit és el trasplantament de còrnia. Els al·loempelts (empelts de donants) corneals tenen una efectivitat del 90%, sense compatibilitat de teixits i sense teràpia immunosupressora sistèmica.
Encara que es creu que el privilegi immune protegeix l’ull dels atacs autoimmunes, no és infal·lible i encara no se’n entenen completament els mecanismes, ja que, davant del privilegi immune i en absència de traumatismes, l’ull segueix sent vulnerable a certes malalties , com la uveïtis autoimmune. Com s’ha demostrat àmpliament mitjançant models experimentals d’uveïtis induïda, un petit nombre de cèl·lules T efectores activades a la perifèria o transferides pot trencar fàcilment el privilegi. Per aquest motiu, sembla que el concepte del privilegi immune s’ha de seguir investigant, definint i fins i tot potser revisant.
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.
