Trasplantament de còrnia o queratoplàstia

Tipus i procediments

En general, la cirurgia es realitza amb anestèsia local i sense ingrés. Es retira la part central entre 7 i 9mm de diàmetre de la còrnia opacificada i es reemplaça amb la còrnia de donant, si és penetrant se sutura amb punts la part de còrnia sana i transparent d’un donant, que és de la mateixa mesura que l’extreta, i si és lamelar posterior s’adhereix només amb un gas especial i un posicionament determinat durant 24 hores, sense necessitat de sutures.

Actualment, el làser de femtosegon és una de les tecnologies que es pot utilitzar en els trasplantaments de còrnia, tant parcial com total. De totes maneres no s’utilitza de rutina ja que les tècniques actuals ja són molt segures i precises.

Existeixen diferents tipus de trasplantament segons la part de la còrnia que s’hagi de reemplaçar. En alguns casos s’extreu la part externa, intermèdia o interna. En altres ocasions s’ha de substituir tota la còrnia:

• Trasplantament de còrnia de gruix parcial o queratoplàstia lamelar anterior profunda (QLAP). Aquesta cirurgia es realitza quan la capa danyada és la davantera i la intermèdia. Per a això, s’extreuen solament aquestes capes i se substitueixen pel teixit sa. La QLAP s’utilitza normalment per a tractar el queratocon o inflor de la còrnia, o cicatrius corneals que preserven les capes profundes
• Queratoplàstia endotelial (EK). Aquest procediment és utilitzat quan la capa danyada és la capa interna de la còrnia, també coneguda com a endoteli. El trasplantament està inclòs dins dels trasplantaments parcials, ja que només es reemplacen les anomenades cèl·lules i membranes de Descemet d’aquesta capa del teixit. Existeixen diferents tipus de queratoplastia endotelial EK:
• Trasplantament de còrnia de gruix total o penetrant (QP). Aquest tipus d’intervenció, també coneguda com queratoplàstia penetrant o de reemplaçament complet, es realitza quan la capa davantera i la capa interior de la còrnia estan danyades. Mitjançant aquest procediment, s’extreu la còrnia malalta o danyada. La QP té un període de recuperació més llarg que altres tipus de trasplantaments i recuperar completament la visió pot requerir més d’un any.
• Trasplantament de còrnia artificial o queratopròtesi. Es realitza en casos en què el pacient no és candidat per a un trasplantament de còrnia per part d’un donant i en el seu lloc s’utilitza una còrnia artificial. Són molt pocs els casos en els quals aquesta indicada, ja que no aquesta exempta de complicacions, fins i tot mes que la realització d’un trasplantament amb teixit corneal de donant.
• Trasplantament amb cèl·lules mare. Es realitza solament quan el dany del teixit es produeix als limbs esclero-corneal, la zona que envolta la còrnia i que la separa de la conjuntiva. Quan la insuficiència en aquest teixit és total, llavors s’ha de fer un trasplantament de cèl·lules mare.

Durant el trasplantament de còrnia es pot realitzar alhora una cirurgia de cataractes, un recanvi de lent intraocular, una vitrectomia, o una reconstrucció ocular de l’ull després d’un traumatisme perforant que hagi desestructurat l’ull.

Recuperació i resultats

La millora de la visió després d’un trasplantament de còrnia pot notar-se al cap de setmanes o mesos, segons la mena de trasplantament. En la queratoplastia penetrant o lamelar anterior no és fins al moment de retirar les sutures que es pot avaluar el resultat final. En les queratoplastias endotelials la recuperació ja és evident a l’és de la intervenció.

A l’inici pot ser fins i tot que es vegi pitjor que abans, atès que l’ull s’està adaptant a la nova còrnia.

A part dels riscos inherents a qualsevol cirurgia com els edemes, les infeccions i les inflamacions, en el cas d’un trasplantament de còrnia tenim el perill que el cos rebutgi el teixit del donant. Per això, és important un control estricte per part del nostre departament i una molt bona col·laboració del pacient per a detectar qualsevol problema de la forma més precoç possible. Aquest risc és molt baix en el trasplantament de còrnia, ja que és un teixit avascular i el fet de no circular sang en ell minimitza el risc de rebuig.
A part del rebuig un risc, més elevat en les queratoplastias endotelials, és el desgast del teixit implantat sense aparèixer cap rebuig.

Els possibles tractaments que l’especialista en trasplantament de còrnia pot prescriure són els següents:

• Medicaments: En aquest cas el tractament postoperatori consisteix a receptar antibiòtics i antiinflamatoris. També s’han d’administrar gotes, que inhibeixen el sistema immunitari i ajuden a evitar el rebuig de l’òrgan. En cas de la DWEK s’administren unes gotes que afavoreixen el creixement de les cèl·lules endotelials
• Protecció ocular: Durant la recuperació, es recomana que s’usin ulleres com a mètode de protecció.
• Posicionament: En el cas de les queratoplastias endotelials es recomana recolzar-se boca amunt durant 24 hores perquè, amb l’ajuda d’un gas que es deixa dins de l’ull, es mantingui el teixit del donant en el seu lloc per a la seva correcta adhesió.
• Fer revisions oculars amb freqüència: Una vegada realitzada la cirurgia és recomanable programar visites oftalmològiques per a controlar el progrés, modular el tractament i detectar complicacions.

Una vegada que s’hagi curat la capa externa de la còrnia, l’equip d’oftalmologia valorarà si és necessari corregir l’ull mitjançant diferents tècniques.

– Correcció de la falta d’uniformitat de la còrnia (astigmatisme). Els punts on se sosté la nova còrnia poden produir visió borrosa causada per abombamientos o esquerdes en el teixit. Per a solucionar-ho, el metge pot deixar anar i ajustar aquests punts.
– Correcció visual. Els errors de refracció, com la miopia i la hipermetropía i l’astigmatisme, poden corregir-se amb ulleres, lents de contacte o, en alguns casos, cirurgia ocular amb làser.