Il·lustració representativa del queratocon. Dibuix esquemàtic d'un ull amb queratocon.

El queratocon es produeix quan el teixit de la còrnia es deteriora i modifica la seva forma esfèrica habitual per una forma cònica. Com la forma de la còrnia s’altera, la visió es distorsiona.

La còrnia és una de les parts més importants de l’ull. La llum s’introdueix a l’ull a través de la còrnia i, aquesta enfoca els rajos de llum per tal que puguem veure amb claredat.

El queratocon és un dels trastorns més comuns de malalties degeneratives de la còrnia, s’acostuma a detectar durant l’adolescència i pot seguir desenvolupant-se fins l’edat adulta.

Causes del Queratocon

S’associa aquest trastorn ocular a una base genètica, ja que un 10% dels afectats per aquesta patologia tenen un familiar que la pateix, però també pot aparèixer esporàdicament.

Així mateix, aquest trastorn visual es pot associar a d’altres factors:

  • Lesions oculars; es relaciona el queratocon amb un excés de frec o fregament ocular continuat, així com, amb l’ús de lents de contacte durant períodes llargs.
  • Al·lèrgia ocular; que provoca que es freguin els ulls de forma continuada.
  • Altres trastorns visuals; el queratocon pot ser causat per patologies com la queratoconjunctivitis vernal, la retinitis pigmentària o la retinopatia del prematur.

Símptomes del Queratocon

El Queratocon  pot produir-se en un dels dos ulls, tot i que normalment, sempre es desenvolupa bilateralment.

Els símptomes que poden aparèixer són:

  • Visió borrosa i distorsió de les imatges.
  • Fotofòbia o gran sensibilitat a la llum, visió d’espurnes i enlluernament.
  • Irritació ocular que pot ser lleu o moderada.
  • Astigmatisme irregular i miopia.
  • Inflamació o edema sobtat de la còrnia.

Aquest trastorn pot progressar durant un període de 10 a 20 anys durant els quals els símptomes evolucionen.

Infografia il·lustrativa del perfil d'un ull amb queratocon comparat amb un perfil de còrnia habitual (esfèrica).

Com es diagnostica el Queratocon?

El Queratocon pot ser diagnosticat realitzant un control oftalmològic rutinari.

Tot i que l’oftalmòleg disposa de proves complementàries específiques que permeten un diagnòstic més exacte:

  • Topografia corneal: amb aquesta prova s’obté una foto de la còrnia i s’estudia el mapa topogràfic de la superfície ocular.
  • Queratometria: aquesta prova servirà per determinar la curvatura de la còrnia.
  • Tomografia de coherència òptica: permet realitzar talls òptics d’alta resolució de la còrnia.

Quin és el tractament pel queratocon?

El tractament pel queratocon s’ha d’establir en funció dels símptomes i el grau d’evolució en el qual es trobi.

El tractament, a dia d’avui, serveix per frenar el desenvolupament d’aquest trastorn, però no existeix una cura total.

Els diferents tipus de tractament són:

  • Ulleres o lents de contacte semirígides; les ulleres s’usen en una fase inicial. Les lents semirígides s’utilitzen per aplanar la còrnia i permetre que entri la llum a la còrnia i es refracti de manera correcta per evitar la distorsió de la visió.
  • Anells intracorneals; es realitza una petita intervenció a la còrnia per inserir l’anell per fer de subjecció. L’anell fa pressió i aplana la còrnia, això permet que la llum entri a la còrnia de manera centrada i es recuperi la nitidesa de la visió.
  • Crosslinking (CXL); aquesta tècnica es pot aconsellar com a complement als anells intracorneals. Per aquest tractament, s’utilitza una font de llum ultraviolada i gotes de riboflavina als ulls per facilitar la reticulació (crosslinking) i enfortir les fibres de col·lagen de la còrnia, i així aplanar-la i frenar el desenvolupament del queratocon.
  • Trasplantament de còrnia; quan els tractaments anteriors no impedeixen la progressió del queratocon, s’ha de recórrer a aquesta última tècnica. A dia d’avui, la tècnica permet realitzar el trasplantament d’únicament la part afectada de la còrnia. Això permet que hi hagi menys probabilitats de rebuig i el temps de recuperació és menor.

Com prevenir el queratocon?

No existeixen mesures específiques de prevenció per aquest trastorn ocular.

Es recomana realitzar controls oftalmològics regularment ja que la detecció precoç és important per l’abordatge d’aquest trastorn, especialment, en pacients joves, ja que és la població de més risc.

És recomanable que les persones que tenen antecedents familiars d’aquesta malaltia, facin revisions cada cert temps per realitzar un bon control de salut ocular, ja que és una patologia quasi asimptomàtica i, llavors, difícil de detectar sense un control oftalmològic.

Contingut mèdic revisat per - Darrera revisió 11/03/2024

Tens algun dubte?

Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.