Les distròfies corneals són un grup de trastorns genètics que apareixen amb molta freqüència a la còrnia (la part més anterior de l’ull que està per sobre de l iris i la pupil·la i és com un cristall transparent quan està sa). Per sort, la majoria són trastorns sense cap conseqüència visual, per tant, d’una gravetat lleu, encara que en altres casos pot derivar en la necessitat de realitzar un trasplantament de còrnia. A les distròfies corneals es produeix una alteració en alguna de les 5 capes de la còrnia. L’afectació pot anar des d’un lleu trastorn en l’adherència de les capes, passant per una acumulació anormal de cert material (normalment en la capa mitjana de la còrnia), i fins a un dèficit del nombre de cèl·lules que recobreixen la còrnia per la part interna. La majoria de distròfies corneals afecten tots dos ulls, progressen de manera gradual i generalment lenta, i es transmeten genèticament.
La còrnia consta de cinc capes:
Les distròfies corneals poden presentar diferents símptomes depenent del tipus.
Pot donar-se des d’una falta de símptomes fins a una opacificació de la còrnia a causa del material que s’hi acumula, cosa que provoca una pèrdua de visió o visió borrosa. En molts casos, també pot comportar una erosió corneal, en la qual l’epiteli, la capa més exterior de la còrnia, no s’enganxa correctament a la capa següent, la membrana de Bowman. Les erosions corneals provoquen dolor ocular, que pot ser suau o agut, sensibilitat a la llum i sensació de cos estrany a l’ull.
Hi ha més de 20 tipus diferents de distròfies corneals, que s’agrupen normalment en tres categories, segons la capa de la còrnia que es veu afectada.
El tractament de la distròfia corneal dependrà del tipus i de la gravetat dels seus símptomes. En absència de símptomes, l’oftalmòleg controlarà la malaltia per veure si evoluciona. En altres casos, pot ser necessària l’administració de gotes, pomades o fins i tot la realització de tractaments làser.
Moltes persones afectades per una distròfia corneal pateixen erosions corneals en repetides ocasions. Aquest tipus d’afectació pot tractar-se mitjançant antibiòtics, gotes lubrificants, pomades o lents de contacte toves especials per protegir la còrnia. Si l’erosió persisteix, poden valorar-se altres opcions terapèutiques, com ara l’ús de la teràpia làser o una tècnica de raspatge corneal.
En casos més greus, pot ser necessari un trasplantament de còrnia (o queratoplàstia), mitjançant el qual se substitueix el teixit corneal malmès o malalt per teixit corneal sa d’un donant. Avui dia estem realitzant trasplantaments de còrnia parcials, per la qual cosa som capaços de substituir només la part danyada de la còrnia i preservar la resta si està sana. D’aquesta manera es minimitzen els riscos, tant operatoris com d’un rebuig posterior. A més, s’accelera la recuperació visual. En el cas de les distròfies endotelials (com la de Fuchs), es realitza un trasplantament parcial només de la capa posterior (o queratoplàstia endotelial).
Els trasplantaments de còrnia, malgrat ser a l’últim graó terapèutic, han demostrat ser un procediment molt avantatjós en pacients amb poca visió, les còrnies dels quals es troben considerablement danyades per culpa d’una distròfia corneal.
El trasplantament de còrnia consisteix en la substitució del teixit corneal quan està opacificat i no existeix una altra manera de recuperar la transparència per millorar la visió.
Una úlcera corneal és una ferida oberta en la còrnia, l’estructura que cobreix l’iris i la pupil·la de manera similar a com els cristalls cobreixen l’esfera d’un rellotge. Les úlceres corneals solen ser provocades per infeccions oculars, encara que una extrema sequedat ocular o altres trastorns oculars també poden produir-la.
Quina mena de lesions existeixen a la còrnia? Com s’han de tractar les laceracions i les abrasions? Que s’ha de fer davant d’una lesió d’aquesta mena?
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.
