Traumatismes oculars

• Els traumatismes poden ser tancats (causats per un cop o contusió d’un objecte rom) o oberts (causats per un objecte perforant). També poden estar provocats pel contacte de l’ull amb productes químics.

• Les contusions poden provocar cataractes, glaucoma, inflamacions, hemorràgies i esquinçaments o ruptures de la retina o la coroides. En fins a un 5% dels casos, una contusió ocular pot derivar en un despreniment de retina.

• En el cas de les perforacions, hi ha risc d’infecció, ja que pot quedar algun cos estrany dins l’ull i sol haver-hi un pronòstic pitjor. En els casos més greus, la integritat del globus ocular pot córrer perill.

• Els tractaments son diversos i van des de l’ús de col·liris en el cas de petites erosions cornials, a complexes operacions quirúrgiques en el cas de perforacions oculars més greus.

• Les causes més habituals són accidents laborals, accidents domèstics (fins al 50%), accidents de trànsit, agressions i accidents en la pràctica d’esports.

Els traumatismes oculars poden estar provocats per múltiples causes, des de cops i contusions a alta velocitat amb objectes roms, fins a perforacions causades per objectes perforants o causticacions per productes químics. Els tractaments aniran, segons el tipus de traumatisme, des de gotes antibiòtiques fins a complexes intervencions quirúrgiques.

Hi ha dos tipus de traumatismes: el traumatisme ocular tancat i el traumatisme ocular obert.

Què és un traumatisme ocular tancat?

És el que s’anomena una contusió ocular, i es produeix quan un objecte rom, com una pilota de pàdel, de tennis o de golf, incideix o colpeja a alta velocitat la superfície de l’ull, cosa que pot danyar diverses estructures.

Els danys poden incloure:

• Ruptures de l’esfínter de l’iris, que és el múscul encarregat de contreure la pupil·la. Als pacients que pateixen aquest tipus de trencament, la pupil·la els pot quedar dilatada o deformada per a tota la vida, la qual cosa pot provocar una molèstia permanent a la llum, coneguda com a fotofòbia.
• Inflamacions o uveïtis
• Pics de tensió ocular molt elevada, que pot arribar a danyar el nervi òptic i produir glaucoma.
• Alguns pacients poden patir una cataracta secundària a aquest tipus de traumatisme, que pot caure dins la cavitat de la retina. Aquest fenomen es coneix com a luxació de la cataracta.
• Hemorràgies o vessaments dins l’ull.
• Ruptures de la coroides, que és la capa que es troba darrere la retina.
• Esquinçaments o ruptures a la zona més perifèrica de la retina o forats a la seva zona central, coneguda com a màcula, que és l’àrea de màxima visió.
• Despreniment de retina, en fins un 5% dels pacients amb contusions oculars.

Què és un traumatisme ocular obert?

Un traumatisme ocular obert és el que s’anomena perforació ocular. En aquests casos, ja hi ha una pèrdua de continuïtat del globus ocular, que pot provocar una sortida del seu contingut. Són casos molt greus que han d’intervenir-se d’urgències i en els quals pot haver-hi fins i tot cossos estranys dins de l’ull, i el risc d’infecció és molt alt. La majoria d’aquests pacients acaben amb una pèrdua de visió molt important.

El traumatisme ocular obert té un impacte particularment negatiu en la població pediàtrica: representa la principal causa de ceguera monocular en infants. Aixímateix, els pacients pediàtrics amb traumatisme ocular obert presenten un curs amb més complicacions que els adults.

A més de la curta edat, existeixen altres factors de risc per a un pitjor pronòstic: una mala agudesa visual inicial, una afectació posterior, una lesió extensa, una hemorràgia vítria, un despreniment de retina i una endoftalmitis. Per tal de millorar el pronòstic visual, seran especialment importants la cooperació del pacient, que pot ser difícil en aquests casos, i acudir a urgències com més aviat millor.

Els traumatismes oculars són molt freqüents a les urgències d’oftalmologia. El perfil de pacient més típic és un adult jove en edat laboral, és a dir entre 20 i 40 anys, i hi ha diverses activitats que es relacionen amb la presència d’aquests traumatismes:

• Accidents laborals
• Accidents domèstics (que constitueixen el 50% dels casos)
• Accidents de trànsit
• Agressions
• Pràctica esportiva
• En pacients de pediatria, jocs amb diversos objectes com pals, joguines amb projectils o focs artificials.

L’agudesa visual d’aquests pacients depèn del tipus de traumatisme. Hi ha pacients en els quals la visió amb prou feines es veu afectada, i hi ha d’ altres en els quals la pèrdua d’agudesa visual arriba a ser molt greu i irreversible, i fins i tot pot arribar a nivells de ceguesa legal.

En alguns casos, en els quals hi ha un esclat ocular, que és un traumatisme molt greu, el pacient pot arribar a perdre l’ull i requerir un implant o una pròtesi ocular, coneguda com a ull artificial.

És fonamental que, davant d’un traumatisme ocular, qualsevol pacient vagi d’urgències per visitar-se amb l’oftalmòleg, que li realitzarà una exploració completa de l’agudesa visual, la pressió de l’ull, i el fons de l’ull amb dilatació.

Hi ha pacients als quals, per opacitat de mitjans, per una gran inflamació, o per una hemorràgia, no els podem arribar a veure la retina, per la qual cosa cal realitzar unes proves complementàries a la consulta, com l’ecografia, per valorar l’estat de la retina.

Fins i tot, en alguns casos, pot ser necessari sol·licitar un TAC de l’ull per descartar una possible fractura dels ossos de l’òrbita, que són els que engloben el globus ocular, confirmar que no hi hagi lesions als músculs, o fins i tot descartar la presència d’un cos estrany dins l’ull.

El tractament dels traumatismes oculars varia en funció del tipus de traumatisme:

• Hi ha pacients que arriben a la consulta amb erosions cornials, que són petites ferides a la còrnia, a la part anterior de l’ull. Aquest tipus de ferida sol respondre molt bé a col·liris o gotes antibiòtiques.
• Hi ha casos en els quals hi ha una inflamació (uveïtis), per la quals s’han d’administrar tractaments antiinflamatoris tòpics o fins i tot amb cortisona oral.
• També hi ha pacients que arriben a la consulta amb causticacions o traumatismes químics oculars (com per exemple per lleixiu). En aquests casos, a casa s’haurà d’instil·lar aigua ràpidament dins l’ull i, a la consulta, s’ha de realitzar un bon rentat amb sèrum fisiològic durant uns minuts per intentar eliminar l’agent químic.
• Així mateix, poden acudir pacients amb hemorràgies que no es resolen o amb despreniments de retina, pels quals el tractament ja serà quirúrgic.
• Els traumatismes també poden provocar, com hem esmentat, pics alts de tensió ocular. En aquest cas, caldrà administrar un tractament específic per baixar la tensió ocular i evitar danys al nervi òptic.
• També poden succeir forats a la retina perifèrica. En aquest cas, podem realitzar una sessió de làser a la consulta.
• En casos més greus, com els de perforació ocular comentats anteriorment, s’ha d’intervenir el pacient d’urgències, per l’elevat risc d’infecció i de pèrdua de l’ull, a banda del mal pronòstic visual.