Sabies que ningú més al món té el mateix color d’ulls que tu? Encara que tinguis els ulls blaus, igual que el teu germà o germana, la manera en el qual aquest color és present a cada ull és única.
El color dels ulls humans depèn de diversos gens. Els científics tenen bastant coneixement sobre un parell d’aquests gens que determinen els colors d’ulls més habituals, el marró, el blau i el verd. No obstant això, segueixen treballant per determinar com es formen altres colors, com ara el color avellana, el gris blauenc i altres combinacions. És creença popular que el color d’ulls prové d’una barreja del colors d’ulls dels progenitors. Però no és cert, ja que en el procés hi juguen un paper important diferents gens de cada progenitor, per la qual cosa el resultat final no es determina per una mescla exacta que es pot predir sobre la base del color dels ulls dels pares i avis del bebè.
També es calculaven les possibilitats de tenir un color o un altre tenint en compte la idea que els ulls marrons són dominants i els blaus recessius. Però amb el temps, hem anat veient que no es tracta d’una cosa tan senzilla de determinar, ja que la transmissió de característiques genètiques és molt complexa, la qual cosa fa possible que, per exemple, dues persones amb els ulls blaus puguin tenir un bebè amb els ulls marrons.
El color dels ulls depèn de la distribució de la melanina, un pigment marró, a l’iris. A més gran quantitat de melanina, els ulls seran marrons. Quanta menys melanina tinguin, més clars seran els ulls. La quantitat i la distribució d’aquest pigment és el que fa únic cada color d’ulls. Per aquest motiu, encara que una persona comparteixi amb familiars seus un color d’ulls similar, mai no serà exactament igual.
La mayoría de niños nacen con los ojos azules, pero el color puede oscurecerse durante los tres primeros años a medida que la melanina se desarrolla. Si ambos progenitores tienen los ojos marrones, es más probable, aunque no seguro, que su hijo también los tenga marrones. Además, el color oscuro tiende a ser dominante, así que el marrón suele ganarle al verde, y el verde, al azul. Pero a pesar de la tendencia, un niño nacido de un progenitor con ojos azules y otro con ojos marrones, no tiene porque tener siempre los ojos marrones.
La majoria de nens neixen amb els ulls blaus, però el color pot enfosquir-se durant els tres primers anys a mesura que la melanina es desenvolupa. Si tots dos progenitors tenen els ulls marrons, és més probable, encara que no segur, que el seu fill també els tingui marrons. A més, el color fosc tendeix a ser dominant, així que el marró sol guanyar al verd, i el verd, al blau. Però malgrat la tendència, un nen nascut d’un progenitor amb ulls blaus i un altre amb ulls marrons, no té perquè tenir sempre els ulls marrons.
Algunes persones pateixen albinisme, una absència o falta de melanina a la pell, pèl i iris, que fa que tinguin els ulls de color blau molt clar (quan hi ha poca melanina) o fins i tot roses o vermells, en els casos més rars en els quals l’iris té una falta absoluta de melanina, a causa que els vasos sanguinis són visibles.
Altres persones, poden tenir l’iris de cada ull d’un color diferent. Aquesta característica rep el nom d’heterocromia, una condició que pot ser de diferents tipus i que pot ser present en néixer o pot desenvolupar-se més endavant en la vida.
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.
