El passat mes de novembre, el Diari de Terrassa, va publicar una entrevista completa sobre el glaucoma amb el Dr. Alfonso Antón, cap dels Departaments de Glaucoma i Investigació de l’ICR.
A continuació, transcrivim íntegrament l’entrevista:
El glaucoma és una malaltia del nervi òptic que, a la major part dels pacients, no a tots, està associada a una pressió intraocular alta. El nervi òptic és com el cable que uneix els ulls amb el cervell, i és que els porta tot allò que veiem i perquè siguem conscients que ho estem veient. En el glaucoma, aquest cable s’espatlla. Hi ha cèl·lules que moren abans de temps, es transmet malament la informació i el pacient perd camp visual i, amb el temps, pot produir ceguesa.
Així és. Les formes més freqüents de glaucoma són cròniques, d’angle obert, i no provoquen símptomes en el pacient i, per aquest motiu, no va a l’oftalmòleg. Per això és tan important fer-se revisions periòdiques. Hi ha certs factors de risc com tenir més de 40 anys, antecedents a la família, la miopia, la pressió elevada als ulls…
L’única forma és la detecció precoç i això implica una visita a l’oftalmòleg per identificar si hi ha algun problema. No hi ha mesures específiques a la via diària que permetin prevenir el glaucoma, però hi ha estudis que suggereixen que una vida sana, una alimentació equilibrada i un exercici moderat ajuden que hi hagi menys glaucoma però no hi ha cap estudi concret que ho demostri.
Sens dubte. Hi ha molts camps d’investigació i el de les cèl·lules mare és un dels més prometedors. En el glaucoma és més difícil, però obren moltes possibilitats a malalties de la retina o de la superfície ocular. Qui sap, si amb el temps, també en el glaucoma.
És cert que hi ha cada vegada més òptiques però també és cert que la seva participació en la detecció del glaucoma és molt positiva.
Utilitzar tants instruments on hem d’utilitzar la vista de més a prop, sobretot en edats de creixement, s’ha associat de manera clara al desenvolupament de la miopia, però és una miopia lleu i moderada. Ja passava abans però ara s’ha notat encara més.
Es podria millorar molt. Hem de fer revisions periòdicament per comprovar que la nostra visió és l’adequada. I hem de corregir el que necessitem. Si hi ha símptomes, hem d’anar a l’oftalmòleg. Hem d’utilitzar la llum adequada per llegir i no abusar de la utilització de tots els elements que dèiem abans, tot i que és inevitable.
Molt. La major part dels pacients, especialment els més joves, es resisteixen a deixar que els toquem els ulls. La cirurgia està molt controlada i, en la major part de les intervencions, el pacient està sedat i relaxat i no pateix.
El sistema visual porta al cervell el noranta per cent de la informació i prescindir d’aquesta informació és terrible, limita molt i obliga a adaptar-se. Hem de fer un esforç per a la detecció precoç de les malalties oftalmològiques i seguir els consells dels facultatius per arribar al final de la nostra vida el millor possible.
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.
