L’ICR ha participat en un estudi multicèntric que tenia per objectiu comparar dues alternatives a la trabeculectomia, la tècnica emprada tradicionalment per al tractament del glaucoma d’angle obert. L’estudi s’ha centrat en valorar la forma de les butllofes de filtració, unes protuberàncies que es formen en realitzar la cirurgia filtrant de glaucoma. Les seves característiques poden donar informació sobre com està funcionant la intervenció, per tal de reduir la pressió ocular del pacient.
Al projecte hi han col·laborat el Dr. Alfonso Antón, Cap del Departament de Glaucoma de l’ICR, i el Dr. Marcos Muñoz, oftalmòleg del mateix departament. Du per títol “Filtering Bleb Characteristics in Combined Cataract Surgery with EX-PRESS Implant vs. Non-Penetrating Deep Sclerectomy. A Prospective, Randomized, Multi-Center Study” i ha estat publicat al Journal of Clinical & Translational Ophthalmology.
Tal com indica el nom de l’estudi, s’han examinat les butllofes de filtració en dos procediments quirúrgics: l’esclerectomia profunda no-penetrant (NPDS) i la intervenció amb implant EX-PRESS, que comparteixen algunes característiques de la tècnica quirúrgica amb la trabeculectomia.
Amb la comparació de les característiques de les butllofes en cada un dels procediments es volien identificar senyals que podrien ajudar a detectar precoçment casos amb menys probabilitats d’èxit de la intervenció, així com determinar si hi ha una relació entre la morfologia de la butllofa i els valors de pressió intraocular.
La mostra de l’estudi consta de 98 pacients diagnosticats amb glaucoma d’angle obert, glaucoma pigmentari o glaucoma de pseudo-exfoliació i cataracta, en casos que necessitaven tractament quirúrgic. Els pacients que participaven a l’estudi es van dividir aleatòriament en dos grups, de manera que 50 ulls van ser intervinguts de facoemulsificació i implant Ex-PRESS i 48 ulls de facoemulsificació i esclerectomia profunda no-penetrant. S’ha avaluat els pacients abans i en diferents períodes de temps després de la operació.
Per l’anàlisi s’ha emprat l’escala de gradació de Moorfields, un sistema que permet quantificar diferents paràmetres descriptius de les butllofes de filtració. En aquest cas s’han tingut en compte l’alçada, la vascularització, la presència de sang subconjuntival i la zona on es troba.
Els resultats demostren que la pressió intraocular es va reduir considerablement després d’un any de la cirurgia. Aquesta millora es va produir sense diferències significatives en pacients d’ambdós procediments analitzats.
Pel que fa a les butllofes de filtració, no es van detectar diferències rellevants entre els dos grups en cap dels paràmetres avaluats. Tanmateix, sí que es van observar canvis en l’aparença de la butllofa (alçada, àrea, vascularització) entre els controls realitzats 1 mes i 12 mesos després de l’operació. Aquests canvis en alguns casos tenien conseqüències; per exemple, en pacients operats amb EX-PRESS, una major vascularització en les butllofes al control postoperatori d’un mes implicava una pressió intraocular més elevada en finalitzar l’estudi.
Una altra troballa rellevant és que als controls realitzats un mes després de la cirurgia als pacients intervinguts d’esclerectomia profunda no-penetrant es va descobrir una relació inversament proporcional entre l’àrea de la butllofa de filtració i la pressió intraocular.
Amb aquests resultats sobre la taula, l’equip d’investigació destaca la utilitat de valorar les característiques d’aquestes protuberàncies per tal de detectar canvis i adaptar el tractament postoperatori en conseqüència, a cada pacient. L’objectiu final és aconseguir un millor rendiment de les butllofes de filtració i baixar els nivells de pressió intraocular, quelcom essencial quan parlem de tractament del glaucoma.
El glaucoma es caracteritza per una pèrdua del camp de visió, habitualment asimptomàtica fins a fases avançades de la malaltia. Si no es tracta pot acabar en ceguesa.
Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.
