exploración ocular en el departamento de catarata de ICR

Símptomes i signes

Els símptomes de la cataracta consisteixen en una pèrdua visual lenta i progressiva, que té lloc habitualment durant mesos o anys i que pot afectar un ull o tots dos. Les persones amb cataractes poden patir enlluernaments, especialment amb les llums frontals a la nit, i disminució en la percepció dels colors. Els símptomes particulars depenen de la ubicació i densitat de l’opacitat, tot i que el signe més característic és l’opacificació del cristal·lí, que normalment hauria de ser transparent (vegeu els tipus respectius més endavant).

Durant l’examen del fons de l’ull, la retina es veu sovint borrosa i, a la retinoscòpia, el reflex de fons es veu atenuat en estat de dilatació. El pacient pot presentar un canvi refractiu consistent en una miopització. La cataracta per si sola no ocasiona cap defecte pupil·lar aferent.

Tipus de cataractes

  • Nuclear. Coloració groguenca o bruna de la porció central del cristal·lí a la biomicroscòpia. És típic que el deteriorament visual sigui més elevat en visió llunyana que en propera.
  • Subcapsular posterior. Les opacitats es localitzen prop de la superfície posterior del cristal·lí i sovint formen una placa. S’aprecien millor mitjançant retroil·luminació contra el reflex vermell de fons. Són freqüents l’enlluernament i la dificultat per a la lectura. Pot estar acompanyada d’inflamació ocular, ús prolongat d’esteroides, diabetis, traumatisme o radiació. Sol ser més característica en gent jove.
  • Cortical. Opacitats radiades a la perifèria del cristal·lí que s’expandeixen per abastar les porcions anteriors i posteriors. Sovint és asimptomàtica, fins que els canvis apareixen al centre.

Causes

  • Relacionada amb l’edat
  • Traumatisme
  • Fàrmacs i tòxics
  • Inflamació intraocular (p. ex., uveïtis)
  • Radiació
  • Tumor intraocular
  • Malaltia ocular degenerativa (p. ex., retinitis pigmentària)
  • Malalties sistèmiques

Diagnòstic del pacient amb cataracta

Primerament, cal investigar les causes i determinar si la cataracta és la causa de la pèrdua visual i si l’extracció quirúrgica de la cataracta pot millorar la visió. S’han de conèixer també els antecedents del pacient (fàrmacs, malalties sistèmiques, traumatismes, malalties oculars) i descartar mala visió prèvia a la formació de la cataracta.

Per això, és important dur a terme un estudi ocular complet, que inclogui:

  • visió llunyana i propera, examen pupil·lar i refracció;
  • biomicroscòpia sota dilatació pupil·lar, amb il·luminació directa i il·luminació, per a l’estudi adequat de la cataracta, i tonometria;
  • i estudi de fons d’ull, amb especial cura a la màcula, que és essencial per descartar altres causes de disminució de la visió.

S’ha de realitzar també una ultrasonografia tipus B quan el fons no sigui visible a causa d’una cataracta densa, per tal de descartar una patologia del segment posterior.

Així mateix, s’ha de dur a terme una OCT macular en cas que la visualització de la màcula sigui difícil o presenti canvis degeneratius maculars, amb l’objectiu d’estimar si l’agudesa millorarà després de la intervenció i si val la pena realitzar-la.

Es farà també una biometria ultrasònica o per interferometria. Quan es planeja una cirurgia, són necessàries les lectures queratomètriques i el mesurament de l’eix axial mitjançant ultrasons tipus A o làser per calcular la potència de la lent intraocular.

És necessària també l’avaluació de l’endoteli corneal, en general mitjançant la làmpada de fenedura i en ocasions mitjançant un recompte de cèl·lules endotelials.

Tractament

La cirurgia de cataracta es pot dur a terme pels motius següents:

  1. Per millorar la visió en pacients amb pèrdua visual simptomàtica.
  2. Com a mesura terapèutica en malalties oculars (p. ex. glaucoma o uveïtis relacionades amb cristal·lí).
  3. Per poder realitzar el seguiment d’una malaltia ocular (p. ex. per vigilar o tractar una retinopatia diabètica o un glaucoma).

Es poden corregir alguns errors refractius si el pacient no necessita la cirurgia.

Seguiment

Llevat que hi hagi una complicació secundària a la cataracta (p. ex. glaucoma), la cataracta en si no requereix tractament urgent. Els pacients que no necessiten cirurgia han de passar una revisió anual o inclús amb més freqüència en cas que hi hagi una disminució simptomàtica de la visió.

Contingut mèdic revisat per - Darrera revisió 07/05/2024

Tens algun dubte?

Escriu-nos o demana hora amb un dels nostres oftalmòlegs.