Per què hi ha persones amb els ulls de diferent color?

L’heterocromia és la condició anatòmica per la qual els iris dels ulls d’alguns éssers humans o animals són de colors diferents entre sí.

Què defineix el color de l’iris?

El color dels ulls és un tret genètic que acostuma a provenir de l’herència genètica, la qual està determinada principalment per la quantitat i forma de distribució de la melanina a l’iris.

És habitual que els nounats presentin un color d’iris tirant a gris blavós. No serà fins que tinguin entre 6 i 10 mesos que el color dels ulls es definirà, ja que abans d’aquesta edat les cèl·lules que generen la melanina encara no són prou madures.

Tipus d’heterocromia

Hi ha diferents tipus d’heterocromia. Alguns són poc habituals en éssers humans, mentre que altres ho són més. Podem classificar-los de la manera següent:

Segons la seva localització

• Heterocromia iridium o completa. És la que defineix la situació en què una persona té l’iris de cada ull d’un color diferent. És poc habitual en l’ésser humà.
• Heterocromia iridis o parcial. La persona presenta dues tonalitats molt diferents dins de l’iris d’un mateix ull. Aquest darrer cas és molt més freqüent i pot presentar-se en forma d’heterocromia central (l’iris té un anell d’un color i la resta d’un altre) o sectorial (l’heterocromia no es presenta en forma d’anell, sinó que afecta només un sector no anular de l’iris).

Heterocromia iridis o parcial

Segons la seva aparició

• Heterocromia congènita. És present des del moment en què l’ull adquireix la seva coloració definitiva.
• Heterocromia adquirida. Pot aparèixer més endavant en qualsevol etapa de la vida, a causa d’una lesió o d’altres malalties subjacents.

Quines són les causes de l’heterocromia?

Les causes que originen aquestes situacions poden ser molt diverses, depenent de si són genètiques o adquirides:

Genètiques

• Heterocromia d’iris idiopàtica. És la que és present des del naixement i no té cap causa patològica. La funció ocular és absolutament normal, ja que no va associada a cap malaltia ocular.
• Heterocromia de l’iris congènita patològica. És la que apareix des del naixement i es produeix a causa de l’existència d’una malaltia congènita subjacent, com la neurofibromatosis, el síndrome de Waardenburg o el síndrome de Claude-Bernard-Horne congènit.

Adquirides

L’heterocromia també pot ser deguda a malalties o lesions patides al llarg de la vida. Per tant, si s’aprecien canvis de coloració de l’iris, s’ha de demanar cita a l’oftalmòleg per examinar el cas i determinar si existeix cap malaltia subjacent.

Alguns dels factors que poden provocar una heterocromia adquirida són els següents:

• Siderosi i hemosiderosi. Es tracta de dipòsits de ferro a l’iris. Provoquen una alteració de la seva coloració normal i solen ser conseqüència d’un traumatisme o lesió.
• Glaucoma i alguns medicaments per tractar-lo. El glaucoma i l’ús excessiu de gotes per tractar-lo poden alterar el color de l’iris.
• Ciclitis heterocromàtica de Fuch. Aquesta inflamació de la cambra anterior de l’ull és una de les causes de l’alteració del color de l’iris més freqüents.
• Uveïtis o inflamació ocular.
• Hemorràgies.
• Melanomes o tumors oculars consistents en una proliferació excessiva de les cèl·lules encarregades de sintetitzar la melanina.
• Altres malalties rares.

Incidència i casos coneguts

Tot i la poca incidència de l’heterocromia, hi ha diversos casos coneguts, com el de les actrius Kate Bosworth, Mila Kunis, Alice Eve i Jane Seymour, i els actors Henry Cavill (Superman) i Benedict Cumberbatch (Sherlock). El famós cas de David Bowie, els ulls del qual tenien una aparença diferent, es devia, no obstant, a que les seves pupil·les tenien una mida diferent (anisocòria) a causa d’una paràlisi del nervi encarregat de regular la dilatació i contracció de les pupil·les. Una de les seves pupil·les estava sempre dilatada, cosa que provocava que l’iris d’aquell ull semblés, a simple vista, més fosc que l’altre.